LO CARRANQUER

Els camins dels monestirs Cistercencs de la Vall del Corb

2012-01-31T01:01:00.000+01:00

Guiu Sanfeliu i Rochet, membre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent publicava l'any 1989 el treball 'Els camins dels monestirs', separata de "Els Monestirs Cistercencs de la Vall del Corb".

Els camins dels monestirs cistercencs de la Vall del Corb - Guiu Sanfeliu i Rochet - Grup de Recerques de les Terres de Ponent 1989

L'objectiu del treball era situar els lectors d'aquest fascicle en el marc geogràfic d'aquesta zona de la Baixa Segarra, on es desenvolupaven els treballs sobre els monestirs cistercencs femenins de Vallbona de les Monges, el Pedregal, la Bovera i Vallsanta, i també el de fer un petit estudi sobre els antics camins que podien utilitzar per tal de relacionar-se entre ells.

Imatge extreta de http://verdudigital.net/grupderecerquesdeponent/

Extret de http://verdudigital.net/guiusanfeliurochet/index.htm

Bon any, del Drac!

2012-01-30T07:16:00.007+01:00

Més de 1.500 milions de persones van celebrar la nit del 22 al 23 de gener l'entrada de l'Any Nou xinès. Segons els xinesos, aquest 2012 - l'Any del Drac- vindrà carregat de força, salut i bona sort!

El programa informatiu infantil i juvenil del canal Super3, Info K, es va desplaçar a una escola de Badalona, on els seus alumnes xinesos van explicar com van celebrar l'Any Nou Xinès aquí, a Catalunya.

Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/3915853/Bon-any-del-Drac

Diumenge 5 de febrer, 13è Concurs de Sardanes Revesses de Cervera 2012

2012-01-29T02:54:00.004+01:00

Els i les revessaires de tota Catalunya tenen una nova cita el proper diumenge 5 de febrer a 2 quarts de 12 del migdia a l’Auditori Municipal de Cervera. La nostra ciutat donarà el tret de sortida a la nova temporada del Campionat Individual de Sardanes Revesses, modalitat en què cal encertar el tiratge de la composició.

En la 13a edició del concurs organitzat per la colla sardanista Jovencells es comptarà amb la interpretació musical de la Bellpuig Cobla i s’hi acolliran els participants de les categories infantil, juvenil, grans i veterans.

Coincidint amb el concurs, tindrà lloc també el tradicional Dinar del Revessaire, en què es farà entrega dels premis del Campionat Individual de Revesses de la temporada 2011 i el lliurament dels corresponents diplomes. Entre els premiats, destaquem el 3r lloc en la categoria veterans del cerverí Joan Castellà.

Per inscriure's al dinar es prega fer la reserva a l'adreça de correu jovencells@terra.es o bé al telefon 973 53 02 19 abans del 31 de gener. Aquesta es farà efectiva un cop realitzat l’ingrés al compte 2100 3608 17 2200033421 de “la Caixa”.

Imatge extreta de http://farm6.staticflickr.com/5031/5904502791_1db2356e93.jpg

Història recent del Carnaval de Solsona (1971-2012)

2012-01-28T22:18:00.002+01:00

Dins la llarga història de la ciutat de Solsona, i especialment en l’apartat de festes populars, l’any 1971 és un any especial, doncs es recupera la festa del Carnaval.

L’any 1936, el General Franco va dictar a Burgos una ordre de prohibició de tots els carnavals dins l’àmbit de l’estat espanyol. Si bé en algunes poblacions es continuaven fent unes festes molt populars i concorregudes amb el nom de Carnaval, a totes els hi faltaven les parts essencials de la festa en si.

A Solsona, un grup de joves es van organitzar per fer actes populars i culturals. Era l’any 1971 quan varen decidir, amb el suport de la població i sobretot de les autoritats locals, fer arribar de nou després de 35 anys el rei Carnestoltes, llegir un sermó crític i crònic, i cremar, finalment el ninot del rei el dimecres de cendra, acte conegut com l’enterrament de la sardina.

Així que, Solsona, aquella ciutat tranquil·la i assossegada, d’una calma total i un silenci que impressiona més que la seva Catedral, es va convertir durant una setmana en un mon al revés. La música sorda el dijous gras, fou la primera manifestació sorollosa del Carnaval Solsoní. (i tot davant dels nassos del dictador!)

La festa, fou un èxit. Aquell rei, no sols va arribar a la Ciutat i va morir-hi, si no que el seus successors encara ho fan avui. El 1971 fou l’ inici d’una llarga història que un diari ja desaparegut va titular com “la alegre subversión de un pueblo con sede episcopal”.

Durant molt temps, la festa ha conservat la forma, però també n’ha modificat molts continguts.

Així, l’any 72 es va instaurar per primera vegada l’elecció de la “miss forastera de fora”, paròdia dels concursos de simpatia en que els ajuntaments elegien una noia de la burgesia que estiuejava cada any a la ciutat.

A l’any següent, es recuperaven les contradanses, ball que es mofa dels antics balls de saló.

TVE va emetre per primera vegada l’enterrament de la sardina en el prestigiós programa de Narciso Ibáñez Serrador “Un, dos, tres, … responda otra vez” (el de la Ruperta, saben?). Va ser en un programa dedicat a Juli Verne, emès a la primavera de l’any 1973.

Solsona és coneguda per la seva àmplia tradició gegantera. No en va, dels tallers que els Srs. Casserras tenen en aquesta ciutat, surten multitud de gegants i d’altres formes folklòriques per a tota la península. Doncs bé, d’aquests tallers varen sortir unes rèpliques quixotesques dels gegants de la Festa Major de Solsona, i ràpidament el ja desaparegut mestre Roure, va composar un popurri de pasdobles anomenat “el Bufi” que s’ha convertit en l’himne del Carnaval, himne que van xiuxiuejant petits i grans a casa i al carrer.

A l’any 75, per a més inri, es va rebre una subvenció de 50.000 pts. del Ministerio de Información y Turismo.

A mesura que han passat els anys, s’han anat afegint actes i elements folklòrics al Carnaval. A l’any 78 apareix el Gegant Boig, patriarca de la família més coneguda de la comarca.

A l’any 78, aquesta festa fou declarada d’interès turístic, i a l’any 86 va arribar la polèmica … sobre la penjada del ruc. Segons la llegenda, a Solsona varem enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar de la Seu solsonina. Però, es clar, al ser l’escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat … del coll, com no. (No fa falta dir com va arribar el pobre ase al capdamunt del campanar.) Diuen que el sentit de l’ humor comença quan un sap riure’s d’ ell mateix, i es per això que per Carnaval es penja un ruc del campanar (aquest de peluix), (el ruc, és clar). Però algunes persones, gràcies a unes imatges emeses en alguns informatius, el varen prendre per a un veritable ruc, que mentre agonitzava no podia aguantar més la bufeta i la buidava tota, dutxant així a tots els presents amb els seus residus líquids, i denunciant tant macabra festa als apartats de cartes als lectors de rotatius com La Vanguardia o El Periódico, pretenien salvar a l’ase de tan esgarrifós final, originant tal polèmica que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda. Cal dir-vos però, que el que sortia (i encara surt) de la dallò del ruc, no és més que aigua, i no és que el ruc agonitzés, si no que la veu agonitzant d’aquell ruc era ni més ni menys que la imitació que duia a terme un mestre bramador de la comarca.

En l’actualitat, celebrem el Carnaval durant nou dies i te més de 40 actes. N’hi ha per a tots els gustos i edats, des d’una bona fartanera, on el menjar per excel•lència és el porc, a un concurs infantil de disfresses amb una participació de més de tres-cents nens disfressats.

També podem senyalar que l’apartat cultural no ha quedat abandonat. S’han editat les músiques de la festa en LP, CD i casset. Anualment, s’edita un vídeo i es convoquen tres concursos de fotografia i un pel cartell anunciador.

L’any 95 es va encunyar una moneda de plata commemorativa de la 25na. arribada del Carnestoltes, i s’ha editat un àlbum de cromos, un llibre amb els primers 25 sermons que s’han llegit cada diumenge de Carnaval, una editorial solsonina ha editat un llibre que repassa tots aquests anys d’història del nostre Carnaval, (presidents de l’associació, actes i esdeveniments destacats, Matarrucs d’honor, Carnestoltes,…).

Personatges il·lustres han vingut a penjar el ruc i a llegir el pregó de festes, i s’ha participat en gran nombre de programes de televisió i ràdio.

No fa pas falta dir que podríem estar escrivint anècdotes viscudes durant tots aquests anys, però, afortunadament, això podria ser inacabable.

Esperant que tota aquesta parrafada els hi hagi servit per entendre mínimament aquesta festa.

Associació de Festes del Carnaval de Solsona.

Text, fotografies i cartells extrets de la pàgina web del Carnaval de Solsona, http://www.carnavalsolsona.com/

Programa de la Festa Major del Santíssim Misteri 2012

2012-01-27T18:04:00.005+01:00

Del 3 al 7 de febrer la ciutat de Cervera celebra la seva festa major d'hivern, dedicada al Santíssim Misteri, en la qual destaca el tradicional Cant de les Completes, el diumenge 5, a les 7 de la tarda, a la col·legiata de Santa Maria.

Programa de la Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera - 5 i 6 de febrer de 2012

D'entre la resta de la programació d'enguany les novetats principals són el concert de jazz del divendres 3 de febrer sobre temes de les Completes, i les activitats per a infants del dilluns dia 6.

Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

'Un paisatge per demà': exposició de fotografies dedicada a la Segarra

2012-01-27T12:38:00.003+01:00

Durant el proper mes de febrer la biblioteca de Guissona acollirà una exposició fotogràfica dedicada a la Segarra que, amb el títol “Un paisatge per demà", ha estat produïda pel Fòrum L'Espitllera.

La inauguració de la mostra tindrà lloc el proper divendres 3 de febrer a les 7 de la tarda a la mateixa biblioteca, i inclourà també l'acte de lliurament de premis de la Marató Fotogràfica per la Segarra.

Informació facilitada pel Fòrum L'Espitllera, info@espitllera.cat

Des dels ulls dels gegants

2012-01-27T01:46:00.001+01:00

La realitat canvia en funció de les perspectives. El gegantisme és un bon exemple. Cada any, milers de persones surten als carrers de Catalunya per aixecar el cap i gaudir d’aquests colossos. Una tradició mil·lenària que any rere any ha aportat elements innovadors i moderns, sense perdre les seves arrels.

En aquesta línia, i amb la voluntat d’aportar un nou punt de vista a aquest fenomen, la Colla de Geganters de la Roca del Vallès ha impulsat el projecte audiovisual Cercavila d’alçada, un mig metratge d’una hora de duració que mostra l’actuació dels seus colossos durant les passades festes locals. L’element diferencial rau en que totes les imatges estan enregistrades des de la mirada dels gegants.

El documental, dirigit pel productor Arià Botey, s’ha realitzat amb motiu del 15è aniversari d’en Jofre, el gegant més petit dels tres que composen la Colla. Segons ha explicat Xavier del Villar, cap de colla, es van instal·lar càmeres amb una lent angular, més pròpies d’esdeveniments esportius, per tal d’augmentar la sensació d’alçada i fer un producte espectacular i d’impacte.

Les càmeres es van instal·lar en diferents punts. La geganta Emma, de tres metres noranta-cinc centímetres, la duia a la corona. L’Odó, de poc més de quatres metres, al punt on es lliga l’armilla de la capa. Mentre que en Jofre, de dos metres vint-i-cinc centímetres, la portava a mitja alçada.

Es tracta, per tant, d’una iniciativa que, a més de donar a conèixer la festivitat popular, vol difondre i fer més visible les importants activitats geganteres que es desenvolupen per tot el territori català. Un missatge fortament emfatitzat per David Roy, president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: “Els gegants sempre hi som, aportem molta gent i participem en múltiples cercaviles, però també tenim projectes diferents que ajuden a difondre la nostra activitat”.

El documental, que es pot adquirir per 12€ sota encàrrec, intercala imatges de la cercavila amb fragments d’una entrevista feta al creador dels gegants de La Roca del Vallès, Toni Mujal. Així mateix, també s’inclou algunes seqüències dels assajos previs i el muntatge–resum de mitja hora realitzat amb motiu de la presentació oficial del DVD.

La Colla de Geganters de la Roca del Vallès va néixer l’any 1989, amb l’Odó i l’Emma. En Jofre es va estrenar sis anys més tard, al setembre de 1996. Des dels seus inicis, han fet ballar els seus gegants a diferents poblacions de Catalunya, Navarra, Illes Balears, València, Andorra, França, Holanda, etc. La Colla també participa en diverses festes del municipi, com les Festes Majors d’estiu i d’hivern, les festes de Sant Sadurní (novembre), entre d’altres.

Consulta els spots del documental Cercavila d’alçada (I, II, III i IV).

Per adquirir el DVD, cal fer la comanda a través del correu electrònic de la Colla.

Informació extreta de http://www.tornaveu.cat/edicio-48/calaixsastre/9061/des-dels-ulls-dels-gegants

Acte de presentació a la Segarra de l'Assemblea Nacional Catalana

2012-01-27T01:14:00.003+01:00

Demà dissabte a Sant Antolí tindrà lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a la Segarra, acte que anirà acompanyat de la representació de l'obra "Èric i l'exèrcit del Fènix", a càrrec de la companyia cerverina 'Barra Lliure'.

Informació facilitada pel Ramon Gual, ramon@mailxxi.com

L'Aquelarre i els Estudis Catalans a Belgrad

2012-01-26T19:39:00.011+01:00

L’Institut Ramon Llull promou i coordina l’ensenyament del català a les universitats i altres centres d’estudis superiors d’arreu del món, i afavoreix el treball d’investigació entorn de la llengua i la cultura catalanes, amb un programa d’ajuts per a la creació i manteniment de càtedres i centres d’estudis.

Actualment la xarxa d’universitats d’estudis catalans a l’exterior comprèn 160 universitats de 28 països dels cinc continents, amb més de 7.000 alumnes.

La Universitat de Belgrad forma part d'aquesta xarxa i promociona els estudis de català a través de diversos cartells, on , com podeu observar, n'hi podem trobar un amb una imatge molt familiar.

Font: Institut Ramon Llull, Estudis Catalans a Belgrad

Imatges: Àxel Gonzàlez Santiago

1972-2012 · 40è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra: una mica d'història (i II. Des dels inicis dels anys 80 a mitjans dels anys 90.)

2012-01-26T02:12:00.005+01:00

Segon episodi -i darrer- d'aquest repàs dels primers vint-i-cinc anys de vida del Centre Excursionista de la Segarra -entitat que aquest any arriba al seu 40è aniversari-. Anys de creixement i d'important activitat...

L'aturada i la represa.

A començaments dels 80, però, el volum d'activitats comença a caure. Alguns dels socis més actius marxen a estudiar fora de Cervera i d'altres van abandonant de mica en mica per diferents motius la pràctica excursionista. El Centre, però, no es dóna de baixa en cap moment amb la qual cosa els que continuen en actiu poden continuar estant emparats per la Federació a través de la seva tarja i continuar disposant del material que es va anar adquirint (tendes, cordes, piolets, grampons...).

A partir de 1984 el Centre ja només existeix als arxius de la Federació. Això no treu, però, que d'altres grups de cerverins continuïn descobrint el Pirineu ja sigui a nivell particular o a través d'entitats pròximes a l'excursionisme com l'Agrupament Escolta i Guia "Coll de les Savines".

Inauguració de la represa del Centre Excursionista de la Segarra, a la casa del Mas Duran (1990).

S'inicia a l'hivern de 1990 en una Cervera de 6.400 habitants amb una tradició excursionista esqueixada però viva i una societat civil local en plena ebullició (creació del Consell de la Joventut de Cervera, del Centre Municipal de Cultura, entitat que col·laborà de forma especial) en contrast amb la paràlisi política de l'ajuntament de sempre, un moviment de refundació del Centre amb la intenció de reprendre l'activitat. Tots els promotors provenen d'altres entitats locals, algunes ben diverses entre si, però els uneixen dues coses, l'afecció a la muntanya i l'arrelament a Cervera. S'estableixen contactes amb els antics membres del Centre i s'acorda la represa de les activitats sota el nom original de l'entitat. Es renoven els estatuts i es designa una junta formada per Miquel Puig, Enric Miquel, Ramon Castelló, Txema Costa, Ramon Aldomà i Joan Niubó.

Foto de grup de la 1a Caminada Popular de Cervera (1991).

Xerrada de l'alpinista Enric Lucas a la sala d'actes de l'Institut Antoni Torroja (1991).

Aquella mateixa primavera ja comencen les activitats (audiovisual Cho Oyu 89, pic de Ratera...). Al maig del 91 s'organitza la 1a Caminada Popular amb gran èxit de participació ciutadana. El Centre s'obre a Cervera, es promouen caminades per la comarca, es baixa a les coves del Montsec i es va al Pirineu. Fruit de tot això surt una colla activa de pirineistes que al 93 coronarà el Mont Blanc (4.807 m., ja intentat pel Centre el 77). De fet la sortida estival als Alps queda instaurada oficiosament i es repeteix fins al 96 amb l'excepció del 95, any en què el Centre tira endavant l'ambiciós projecte de l'expedició 'Cervera al Kilimanjaro' (5.895 m.), cota màxima fins ara assolida per l'entitat i en què fou molt destacable la implicació i col·laboració d'una forma o altra de molts cerverins i cerverines. En el camp de la formació s'organitzen tres cursos d'alta muntanya hivernal.

Ascensió al cim del Montblanc (1993).

Ascensió al cim del Kilimanjaro (1995).

Quant a l'escalada en roca es forja de mica en mica un grup d'escaladors de l'antiga i la nova escola que es van fent les parets del Montsec però també del Pirineu i de Montserrat amb constant progressió. A Vilanova de Meià obren fins i tot un nou itinerari equipat des de baix, la via CES.

Molt bona acollida reben per part dels socis les activitats senderistes. S'alternen les sortides per la Segarra (caminades pels límits de la comarca, ruta del Sió...) amb els senders de gran recorregut (GR 7-1, GR 3, Matagalls-Cervera...) i acaba consolidant-se un important grup de xafacamins que està recorrent tot el país a peu. En aquests anys s'ha de destacar també la creació de dos senders de petit recorregut (PR-140 i PR-141) pels voltants de Cervera.

Ascensió al cim del Breithorn (1996).

Novedoses en aquesta etapa del Centre són les activitats de descens de barrancs amb bona acollida per l'espectacularitat que comporten.

En el camp social el Centre organitza periòdicament trobades de socis, passades de diapositives sense perdre la idea de la recuperació del patrimoni local i comarcal (creus de terme, font de Fiol...).

El creixement de l'entitat (280 socis) ha comportat en els últims anys l'edició d'un calendari d'activitats amb més d'una sortida per setmana, aspecte que ha comportat l'ampliació de la junta fins a dotze membres.

Fotografies facilitades pel Centre Excursionista de la Segarra.

Text de Txema Costa i Poch, extret del dossier de la revista 'Segarra Actualitat' titulat 'Excursionisme: 25 anys enrere', publicat l'any 1997, i dedicat al 25è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra.

La fabricació d'una gralla

2012-01-25T06:31:00.001+01:00

Remenant per la xarxa, hem trobat aquest interessant vídeo sobre el procés de construcció d'una gralla, feina que en el cas que ens ocupa va a càrrec del taller del vilanoví Pau Orriols.

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=WPd6AVTCxzU

Cervera es vol potenciar com a marca de qualitat

2012-01-24T13:26:00.007+01:00

La Paeria iniciarà l’elaboració d’un Pla Estratègic de turisme per a la ciutat. Segons el paer en cap, Ramon Royes, “aquest és un projecte estratègic imprescindible per ordenar totes les actuacions que han de portar a promocionar la ciutat de Cervera a la resta del món”.

L’objectiu és aconseguir que Cervera es converteixi en una marca de qualitat i es promocioni per captar un turisme també de qualitat que visiti la nostra ciutat i doni vida als carrers i comerços cerverins aprofitant totes les oportunitats que poden aportar la història i el patrimoni de Cervera.

En aquest Pla Estratègic quedarà definit el paper dels diversos punts d’informació turística de la ciutat, entre ells el Centre d’Acollida Turística (CAT), per al qual segons Royes “es farà una aposta important”.

El paer en cap també ha manifestat la gran importància i protagonisme que es vol donar a la gastronomia local i, en aquest sentit, espera poder arribar a acords amb els restauradors de Cervera per fer que aquest sigui un aspecte clau per a la promoció de la ciutat.

La Paeria basarà part important del esforços a potenciar i promocionar marques com les Completes, la Passió, el Festival de Pasqua, el Festival Internacional de Música o l’Aquelarre i té la intenció d’apostar fort per la Fira de Sant Isidre per aconseguir que sigui un esdeveniment referent a les Terres de Lleida.

Un altre dels objectius és que el Carnestoltes de Cervera sigui, a mig termini, un dels més importants a la Catalunya central i, segons Royes, “això passarà probablement per convertir la llegenda del Port de mar de Cervera en una oportunitat”.

La Universitat, la muralla, el nucli antic, el Sindicat o el naixement de la Generalitat de Catalunya seran una part clau en aquest pla estratègic.

Royes ha manifestat que “el mercat és el món i hem d’aprofitar que estem en un país molt visitat per turistes de tot arreu, sent Barcelona una marca turística de molta qualitat. La proximitat de la muntanya, Montserrat o l’aeroport d’Alguaire han de ser també oportunitats que Cervera ha de saber aprofitar”.

Actualment la Paeria treballa en altres projectes importants que tindran un paper clau en aquest Pla Estratègic, que es realitzarà amb personal propi de la Paeria i, per tant, no tindrà cap cost addicional per al municipi. S’espera tenir-lo enllestit durant aquest any 2012.

Logotip de Qualitat Turística extret de http://www.dinapat.com/arquitectura.html

Text extret de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

Racons de Cervera: LA PLAÇA SANT MIQUEL o L'ANTIGA PLAÇA DE L'OM.

2012-01-24T04:34:00.000+01:00

L'indret que centrava l'espai irregular d'on arrancaven el camí d'Agramunt i de les Oluges va constituir-se en la plaça més important del raval dit Capcorral o "pobla de Sant Antoni". La importància d'aquesta plaça, doncs, va augmentar paral·lelament al creixement progressiu d'aquest raval.

El lloc ha estat conegut indistintament per algun dels tres elements que hi han donat significació: un arbre, un pou i una esglesiola.

Probablement l'om, arbre freqüent al país, fou el primer senyal de la plaça. Al seu veïnatge, altres oms envoltarien una bassa on eren abeurats els animals.

El segon motiu és el pou, l'origen del qual ens és desconegut. Sols sabem que l'any 1399 se'n documenta l'existència, quan calgué fer-hi adobs i construir un dipòsit. L'any següent, empedrada la plaça, es construí un bocatge nou i l'any 1598 Joan Saulé hi construí uns pilars amb llinda i una pica al peu de cadascun per abeurar els animals.

El darrer motiu característic de la plaça és una església dedicada a Sant Miquel. Aquesta capella fou manada construir l'any 1362 pel jurista Pere Tallada i destruïda l'any 1822, que es traslladà a l'Hospital de Castelltort, primer, i a l'església de Sant Antoni després, on li fou dedicada una capella. Els retaules de l'església actualment, es troben en el Museu Duran i Sanpere de Cervera.

Al costat de Sant Miquel hi havia un petit hospital dit de la Misericòrdia, al qual servia de capella en el segle XVII.

El segle XVIII canvià totalment la seva fesomia amb l'edificació de la Universitat. El segle XIX es tanca definitivament el pou i s'hi situa una font monumental que va desaparèixer en la remodelació de l'espai que es va fer els anys seixanta.

Fotografia: plaça Sant Miquel, autor Sala Florensa, 22 de gener de 2012

Text de Pere Verdés i Pijoan, extret del llibre "Guia històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies", dirigit per Teresa Salat i Blanca Cuñé, editat el 1993 pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.

Dinar de la Colla Infantil i de les Joventuts Carranqueres

2012-01-23T21:16:00.008+01:00

Aquest diumenge, i amb futbol sala, paella, assemblea i bingo com a activitats principals, va tenir lloc a l'edifici de la Universitat el tradicional dinar anual de la Colla Infantil i de les Joventuts Carranqueres, punt d'inici de la temporada 2012.

Fotografies facilitades per la Rosa Pinós, rosa_pinos@yahoo.com

Voluntariat o Militància

2012-01-23T18:59:00.001+01:00

No fa gaires anys que s'utilitza la paraula 'voluntariat'. Segurament, les olimpíades la van popularitzar. Però és un terme una mica estrany. Prové de la tradició saxona i compara l'acció voluntària a la població civil que lluitava amb els exercits regulars i que acostumaven a patir la pitjor part de les batalles.

El paral·lelisme militar amb el de les entitats on hi ha el professional que sap què porta entre mans mentre el voluntari fa les feines brutes, venent la seva acció com la que genera proximitat, segueix impregnant certs models de voluntariat. Però no té res a veure amb la tradició del nostre país.

El que ara anomenem 'voluntariat' té una llarga tradició que podia rebre molts noms diferents però sempre estava lligat a gent que s'implicava, a través de les associacions i sense gratificació econòmica, per la millora de la societat i del país. Des de l'educació en el lleure, suport a la gent més marginal, a la immigració, grups culturals, col·lectius que lluitaven per la llengua o els que es mobilitzaven pel respecte als espais naturals, la història del país és plena d'iniciatives militants. Tot i que la Dictadura ens en va portar molts exemples, ja abans i des de finals del segle XIX, van ser moltes les persones que es van mobilitzar, es van associar i van impulsar iniciatives voluntàries.

Per això, amb l'aparició de moltes ONGs que donen una imatge idíl·lica a l'ajut a persones des dels països rics mentre els Mercats ja s'anaven carregant l'Estat del Benestar o enfonsaven les economies de l'Hemisferi Sud, sembla que tota l'acció voluntària comenci llavors. Però no, a Catalunya l'acció militant havia estat un gran eix de redreçament del país. Molta gent lluitava, com escrivia Espriu, per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. I la lluita es feia des dels milers d'associacions que no solament volien millorar la vida de les persones o el respecte a l'entorn natural. Volien, sobretot, redreçar el país.

Totes aquestes accions es feien des de la militància, des del treball gratuït, des de la implicació i el compromís social i polític. I es feien col·lectivament, des del teixit associatiu.

No té sentit parlar de Voluntariat fet sigui on sigui. Sempre ha de tenir una finalitat, un projecte de futur. I si bé en altres llocs l'acció voluntària ha tingut com eix vertebrador la millora de la societat, a Catalunya aquesta millora ha anat lligada al necessari redreçament del país que ha estat i està constantment vulnerat. Un redreçament que ha tingut i té en l'associacionisme una de les expressions més sòlides i amb més futur. No és hora de tornar tots plegats, doncs, a ser veritables militants amb una gran esperança, quan tot incita a desistir?

Imatge extreta de http://eduardogil.es/por-sus-actos-los-conocereis/

Text d'Enric Canet, del Casal dels Infants acció social als barris, extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-48/article/9057/voluntariat-o-militancia

Malgrat l’austeritat, la 'Ciutat Gegantera 2012' de Masquefa continua endavant

2012-01-23T01:48:00.000+01:00

El dissabte dia 14 de gener va tenir lloc a Masquefa la primera reunió de seguiment de Ciutat Gegantera de Catalunya 2012.

En aquesta reunió, hi van assistir bona part dels representants de l’Ajuntament de Masquefa, així com l’actual i la propera Ciutat Gegantera -La Seu d’Urgell i Masquefa-, a més dels vocals de comarca de l’Anoia i Lleidatanes/Andorra, i 3 membres de la Comissió Executiva de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

A la propera reunió, si s’aprova en Assemblea, ja hi serà present la Ciutat Gegantera 2013.

Cal destacar, que per motius de pressupost, la Ciutat Gegantera durarà 2 dies en comptes de 3, com era habitual en aquests últims anys.

Una decisió que ha pres a última hora l’Ajuntament de Masquefa, que es comprèn perfectament tenint en compte l’època que travessem. En aquests dos dies, s’hi han pogut incloure tots els actes previstos.

Ja podeu consultar la pàgina web de la Ciutat Gegantera 2012, a través d’aquest enllaç: http://www.ciutatgegantera2012.cat

Imatge dels Gegants de Masquefa extreta de http://www.fotolog.com/xavier_gegants/33300885

Text: David Roy, president de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Promoció de Festa Major

2012-01-22T08:19:00.003+01:00

La casa d’Abaix és una casa de pagès situada dins de la ciutat de Cervera, al carrer Barcelona. És una casa petita, com correspon a les cases de la pagesia de la ciutat, amb l’amplada d’una crugia (llarg de la biga de fusta).

Consta d'una planta baixa -on estava la quadra-, un primer pis -on hi ha un apartament-, un segon pis -amb un apartament similar al primer-, i un tercer pis -habilitat com a estudi-.

Per a més informació: http://www.lacasadabaix.com/

La Generalitat aprova els estatuts de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, la finestreta única de subvencions de l'àmbit de la cultura

2012-01-22T03:31:00.000+01:00

El Govern ha aprovat els estatuts de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), la nova finestreta única de subvencions de l’àmbit cultural que el Departament de Cultura posarà en marxa en les properes setmanes. Aquesta oficina té com a objectiu agilitzar, modernitzar, simplificar i millorar els tràmits que fan els ciutadans relacionats amb les subvencions del l’àmbit de la cultura per tal de donar-los una millor resposta per part de l'Administració. L’OSIC concentra les iniciatives de suport i foment del Departament de Cultura i dels ens que s’hi vinculen. Neix amb la finalitat de millorar l’eficàcia de les subvencions, optimitzar els recursos que s’hi destinen i facilitar la seva gestió administrativa.

La funció de l’Oficina (finestreta única) és la difusió, tramitació i resolució de tots els procediments de concessió d’ajuts en matèria cultural. Amb la seva posada en marxa, el Departament de Cultura vol facilitar la informació, la tramitació i la comunicació dels ajuts i subvencions a la persona sol·licitant, oferir un únic espai per a l’accés a la informació i tràmits de subvencions, reorganitzar i simplificar les convocatòries d’ajuts i subvencions, i racionalitzar la seva tramitació interna. La creació de l’OSIC s’emmarca en la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

L’Oficina s’emmarca dins les línies d’actuació del Departament de Cultura següents:

Millora de l’encaix entre les polítiques culturals i la definició de les línies de subvenció .
Reordenació de les polítiques de foment cultural.
Adaptació a les necessitats dels operadors.
Racionalització d’estructures administratives.
Simplificació administrativa i documental.
Optimització dels recursos humans, econòmics i tecnològics disponibles.
Eficiència en la prestació del servei d’ajuts i subvencions.

Estalvi.

La posada en funcionament de l'OSIC comportarà un estalvi de 2,1 milions d’euros. També permetrà una reducció del cost per expedient, que en el primer any passarà de 365 euros a no més de 180 euros. L’any 2010 el Departament de Cultura va rebre 8.617 sol·licituds de subvencions.

Comissions de valoració públiques.

Una de les principals novetats que aporta l’OSIC és la publicitat que es donarà des del primer moment al nom dels membres de les comissions de valoració que faran els informes sobre les sol·licituds que es rebin. Els noms dels membres de les comissions seran públics i es donaran a conèixer amb les bases dels ajuts.

L’OSIC compta amb comissions de valoració per a les diferents línies d’ajuts que convoca. Aquestes comissions tenen com a funció informar sobre les sol·licituds d’ajuts de procediments de concurrència competitiva. Estaran integrades per les persones següents:

Un tècnic especialista del Departament de Cultura.
Dues persones externes al sector públic de la Generalitat. En el cas d’ajuts a la promoció, difusió i projecció de la creació artística, una persona serà proposada pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i en el cas de promoció de les lletres catalanes, una serà proposada per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
En els casos d’ajuts a la promoció, difusió i projecció de la creació artística i de promoció de les lletres catalanes, s’hi afegirà una persona externa al sector públic de la Generalitat a proposta del Plenari del CoNCA i de la Junta de Govern de la ILC.
Un tècnic de l’OSIC amb veu i sense vot.

Tramitació electrònica: modernitat, claredat i agilitat.

L’OSIC aposta per la modernitat, la claredat i l’agilitat en la relació dels ciutadans i l’Administració en la gestió de les subvencions de l’àmbit de la cultura. L’Oficina incorpora la tramitació electrònica. Se seguiran els estàndards actuals de la Generalitat en temes de tramitació electrònica (això significa utilitzar l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT), i s’incorpora la possibilitat d’adjuntar documentació en format electrònic. Pel que fa la claredat vers els ciutadans, es promou l’homogeneïtzació de les bases, es creen unes bases úniques de subvenció i unes bases específiques, i es publiquen els noms dels membres de les Comissions de Valoració en les bases de subvenció.

D’altra banda, la naturalesa jurídica de la nova entitat de tramitació de subvencions (entitat de dret públic sotmesa al dret privat), ha de possibilitar l’agilitació de la gestió de les subvencions, atès que d’acord amb l’Estatut de l’Empresa Pública Catalana 2/2002 la nova entitat no requerirà d’intervenció prèvia i estarà dotada de tresoreria pròpia.

Imatge extreta de http://www.pasgirona.com/gestions.html

Informació extreta de la sala de premsa del Govern de la Generalitat, http://premsa.gencat.cat/

Propera col·locació a Santa Maria dels velluts pels actes del Santíssim Misteri

2012-01-21T15:15:00.006+01:00

El proper dissabte 28 de gener, a partir de les 4 de la tarda, tindrà lloc a la col·legiata de Santa Maria la tradicional col·locació dels velluts que engalanen aquest espai durant la celebració dels actes de la festa major del Santíssim Misteri (5 i 6 de febrer).

Degut a lo feixuga que resulta aquesta tasca, s'agraeix a tots aquells voluntaris i voluntàries que vulguin participar-hi la seva col·laboració.

Imatge: Col·locació dels velluts, Festa Major del Santíssim Misteri 2011, autor foto: Ramon Prats.

Josep M. Roset: 'Si es valoressin les hores que la gent dedica altruistament a la cultura popular, les subvencions es considerarien petites i ínfimes'

2012-01-21T02:46:00.001+01:00

En un context de retallades, la cultura, i més concretament la cultura popular no està exempta dels ajustos pressupostaris que està duent a terme l'administració catalana. El sardanisme, ja tradicionalment dèbil en aquest aspecte, està patint i pot patir en un futur immediat, una nova reducció de recursos. Les diferents administracions que col·laboren amb les federacions sardanistes ja han anunciat més contenció pressupostària que entitats i federacions han de començar a gestionar.

Tanmateix, pel president de la Federació Sardanista de Lleida, la sardana i totes les entitats que s'hi dediquen no viuen de les subvencions sinó que són tan sols una ajuda ja que ''s'espavilen'' per trobar recursos i poder donar continuïtat a les seves activitats. En una entrevista a 'Sardanejant', Josep M. Roset s'ha mostrat convençut que el món sardanista tirarà endavant tot i que preferiria que es demostrés la ''voluntat política'' per aconseguir que la sardana tingui més presència en el món cultural en general. Per Roset, la sardana sobreviu gràcies a la voluntat de la gent implicada, i creu que ''si es valoressin les hores que la gent hi dedica altruistament, les subvencions es considerarien petites i ínfimes''.

Dificultats per trobar un altre model de finançament.

A l'hora de dissenyar finançament sense tenir en compte les ajudes públiques, Roset assegura que la situació és ''un peix que es mossega la cua''. Tot i que una de les opcions més útiils seria el patrocini, i així ho consideren els responsables de Cultura, és una solució complicada perquè la cultura popular, i la sardana en particular no té ressò mediàtic. Sense aquest element, és complicat que les empreses vulguin dedicar-hi recursos econòmics ja que no hi veuran la recompensa.

La cohesió social que representa la sardana.

Roset també ha reconegut que si hi ha retallades, n'hi ha d'haver en tots els àmbits però considera que en la cultura popular és un ''error'' ja que és un ''element bàsic'' per potenciar la cohesió social, necessària per les característiques demogràfiques de la Catalunya actual. De fet, des de les federacions sardanistes s'ha intentat els darrers anys que s'inclogués la sardana en el currículum dels escolars. Aquesta és una idea que des d'Ensenyament es veu amb bons ulls però que tanmateix encara no s’hi dediquen els esforços necessaris per fer-ho possible. Roset ho considera una mostra de la manca de voluntat política.

El Departament de Cultura demana contenció pressupostària.

A través d'una carta, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), del Departament de Cultura, ha demanat a les diferents entitats culturals que ajustin al màxim els seus pressupostos aquest 2012 per tal d'adaptar-se a a situació de crisi global que viu el país. En la missiva, el director del CPCPTC considera ''més necessari que mai'' tenir en compte els nous marc de subvencions públiques que s'ha donat a partir d'aquest nou any. Tot i que no es descarten noves ajudes que es tramitaran mitjançant l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), aquest principi d'any encara no estan determinats la quantitat i el pressupost d'aquestes subvencions i per aquest motiu, l'administració demana contenció i sobretot, que s'elaborin els pressupostos tenint en compte aquesta conjuntura. I és que el Departament de Cultura ha explicat que els darrers 14 anys, les ajudes sorgien de convenis amb la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis, que han reduït un 11% el fons dedicat a l'obra social.

Text i retall de premsa extrets de la pàgina web de la Federació Sardanista de Lleida, a http://www.sardalleida.org/

Les Completes del Santíssim Misteri de Cervera 2012 ja tenen cartell

2012-01-20T07:07:00.002+01:00

Tothom que vulgui cantar les Completes el diumenge 5 de febrer, pot assistir als assajos que es faran a l'Auditori Municipal els diumenges 22 i 29 de gener -de 6 a 7 de la tarda-, i el diumenge 5 de febrer a la col·legiata de Santa Maria -de les 10 del matí a les 2 de la tarda-.

Informació facilitada pel Sebastià Sellart, sebastiasellart@gmail.com

Els cerverins 'Fadunito', entre els deu grups catalans d’arrel convidats al "Showcase Scotland" i a la "Kulturbörse"

2012-01-20T02:02:00.001+01:00

La Fundació Fira Mediterrània de Manresa arrenca el 2012 amb dos programes d’internacionalització d’artistes catalans d’arrel que viatjaran a final d’aquest mes al "Showcase Scotland" de Glasgow (Escòcia) i l’"Internationale Kulturbörse" de Freiburg (Alemanya).

A ambdues fires, que tenen Catalunya com a país convidat, hi participaran un total de deu artistes catalans. Aquestes actuacions són una plataforma per a la indústria cultural i artística catalana i afavoreixen la presència dels artistes del nostre país en el mercat internacional.

El Showcase Scotland, una de les fires professionals del sector del folk i la world music més important del Regne Unit, inclòs dins el Festival Celtic Connections, se celebrarà del 25 al 29 de gener i enguany Catalunya serà el seu país convidat. Hi actuaran Jordi Molina i Pere Pau Jimènez, Sol i Serena, Las Migas, Lídia Pujol, La Carrau i Domini Màgic.

L’Internationale Kulturboörse de Freiburg (Alemanya), que se celebrarà del 23 al 26 de gener, és una de les fires musicals i d’arts escèniques més importants d’Europa. Enguany, aquest mercat també farà una atenció especial a Catalunya, amb la programació de 12 grups catalans de diferents àmbits musicals i la participació de 30 entitats de la indústria cultural catalana a la fira comercial.

La Fira Mediterrània ha consensuat amb l’organització alemanya la participació de dos dels grups que van actuar a la darrera edició de la Fira manresana per anar a l’edició 2012 de Freiburg: Jordi Molina i Pere Pau Jiménez, i Las Migas. La resta de grups catalans que actuaran a Alemanya, també han passat per la Fira Mediterrània en edicions anteriors els Fadunito, els Karam (amb el seu espectacle Residual Gurús), la Banda del Surdo i Ne Me Títere Pas.

Imatge extreta de http://fadunito.blogspot.com/feeds/posts/default

Informació extreta de la pàgina web del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

1972-2012 · 40è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines' de Cervera (II. La primera meitat dels 80.)

2012-01-19T15:24:00.007+01:00

En el marc de la celebració del seu 40è aniversari, avancem per la petita història dels primers anys de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines... Vam repassar els anys 70... Avui és el torn de la primera meitat de la dècada dels 80!

Camps d'estiu de Llops i Daines a Valldarques (1982).

La primera meitat dels 80.

Vaig entrar a l'Agrupament el curs 81-82 i, només posar-hi els peus, gairebé la primera cosa que vaig sentir era que calia celebrar el Xè aniversari.

Jo formava part d'un grup de gent que provenien de "fora" de l'escoltisme; el primer que calia era formar-nos una petita idea del significat d'aquella paraula. No ens en van donar gaires d'explicacions els que portaven ja cert temps dins l'escoltisme cerverí; semblava que tenien molt clar per on anar i estaven, jo diria, una mica eufòrics. Els va ser fàcil contagiar-nos la seva eufòria i engrescar-nos en el mateix objectiu: tots a treballar per a la celebració d'aquell desè aniversari!

I mentre anàvem embastant els actes d'aquella celebració, tot treballant amb els nois i noies a les diferents branques, essent espectadors més o menys actius en les assemblees i reunions de caps -algunes en el suggerent marc de la casa de Valldarques-, aguantant discussions inacabables, exposicions d'idees més o menys factibles i alguna que altra enrabiada, vàrem anar descobrint que fer escoltisme és: treballar al costat dels altres, ajudar a créixer els nois i noies com a persones a la vegada que et formes i progresses tu mateix, i tot això fer-ho dins l'àmbit del nostre entorn més immediat, la nostra ciutat i el nostre país.

Actuació dels Grallers de Cervera als actes de celebració del 10è aniversari de l'Agrupament (curs 1981-82).

Per festejar els deu anys de vida de l'Agrupament es va fer una exposició fotogràfica retrospectiva, una festa-cercavila al carrer, es va editar el fulletó "10 anys d'escoltisme a Cervera", es va celebrar una missa de camp a la Pèrgola amb l'assistència del senyor bisbe i es va portar el grup "Els Esquirols" al Gran Teatre.

Simultàniament a aquestes celebracions la vida amb els nois i noies als caus continuava i com a cloenda del curs venien els camps d'estiu: uns dies de convivència en plena natura.

Camps d'estiu de Truc a Organyà (1983).

Els anys següents són bastant actius, tan dins com fora de l'agrupament. El nombre de nens augmenta, les golfes del Casal Parroquial deixen d'ésser els espais de reunió de les branques i ens traslladem als baixos del mateix Casal.

Com a activitats internes més importants esmentaria les celebracions de festes tradicionals com la castanyada, el Nadal -amb concursos de postals i festivals de Sant Esteve-, les sortides anuals a la neu -amb un canvi d'allotjament que ens porta del Miracle a la Carral-, el Carnestoltes, la Diada de Sant Jordi -amb el muntatge d'un campament escolta a la plaça de la Pèrgola-, etc.

A nivell extern són vàries les tasques en les que els caps i els nois i noies grans d'aquells anys vàrem participar: servei d'ordre en la visita del president Pujol per a inaugurar el monument a la Generalitat, servei d'ordre en la visita del Papa a Montserrat, servei de neteja després dels aiguats de l'any 82 a València i a Lleida...

En l'àmbit cerverí no faltàvem a l'organització dels actes infantils de les Isagoges, les plantades d'arbres per celebrar la Festa de l'Arbre i, ja posteriorment, la presentació dels espectacles infantils organitzats per "Rialles" i les jornades "Natura i Poble". No hem d'oblidar tampoc les hores de treball atenent els bars de l'envelat de la Festa Major i de l'Aquelarre, ja que durant aquells anys significaven una font d'obtenció d'ingressos necessaris per a finançar les activitats de l'agrupament.

Sortida a la neu - La Mare de la Font, a Solsona (1985).

Aquest podria ésser un resum del treball dut a terme pels equips de caps dels quals vaig formar part. Altres generacions, altres grups de caps -anteriors i posteriors a nosaltres- hauran realitzat activitats diferents, però tots hem coincidit en una mateixa manera de fer-les, ja que en l'escoltisme el més important no és el que es fa sinó el com i el perquè es fa.

Avui tots ens sentim orgullosos d'haver arribat a aquesta nova fita històrica: les noces d'argent de l'Agrupament Escolta i Guia de Cervera. Que sigui per molts anys!

Text de Montse Vall i Segura, excap d'agrupament de l'AEG Coll de les Savines de Cervera, extret del dossier "Escoltes. Fent camí per la vida..." publicat l'any 1997 a la revista 'Segarra Actualitat' en motiu del 25è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera.

Fotografies: arxiu AEG Coll de les Savines de Cervera.

Festa de Sant Sebastià 2012 a Malgrat

2012-01-19T15:19:00.004+01:00

El veí poble segarrenc de Malgrat, a la ribera dreta del riu Sió, celebra aquest diumenge la tradicional festa de Sant Sebastià.

Informació facilitada per la Margarida Riu, mriu79@gmail.com

Els nombres: el 16

2012-01-19T01:50:00.000+01:00

Un número sense cap significació especial, si no és la dificultat de la seva pronunciació en català.

REFRANYER: "Xerra més que setze" (és molt parlador); "Fer setze", mocar-se sense mocador, deixant caure els mocs a terra.

CANÇONER: "A setze, a setze, a setze el vi, que el pobre Carnestoltes s'acaba de morir".

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://www.jigzone.com/puzzles/53055D563A01

Més de 8.200 castells aixecats el 2011, rècord absolut

2012-01-18T19:01:00.003+01:00

Les colles castelleres van aixecar més de 8.200 construccions al llarg de l'any 2011, una quantitat que suposa un rècord absolut, segons les dades recollides a la Base de Dades Coordinadora - Jove de Tarragona (BDCJ). Val a dir, a més, que només un 3,5% d'aquests castells van caure, un percentatge pràcticament igual al de l'any anterior, tot i el creixement en el nombre de construccions intentades.

La BDCJ inclou a data d'avui un total de 8.217 castells aixecats al llarg de 2011 (és possible que a posteriori encara se n'incorpori alguns més). Les dades es refereixen a castells de sis o més pisos i pilars de quatre o més, aixecats en actuacions o actes públics (no els assajos). L'any 2010, en canvi, "només" es van recollir un total de 6.726 castells, de manera que l'increment és més que notable i reflecteix el creixement de l'activitat castellera experimentat els darrers temps, amb la incoporació de noves colles, el retorn a l'activitat d'algunes que portaven temps aturat i, en general, un major nombre d'actuacions.

Val a dir que, almenys en l'era moderna, mai no s'havien superat els 8.000 castells aixecats. De fet, segons les dades de la BDCJ només el 2002 es va superar la línia dels 7.000 castells (7.011, en concret), tot i que els dos anys anteriors van quedar-s'hi a prop. Després, en canvi, el número de construccions provades va caure i els anys 2006 i 2008 fins i tot no va arribar a les 6.000.

Imatge extreta de http://www.cccc.cat/galeria-multimedia

Informació extreta de la pàgina web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, a http://www.cccc.cat/continguts/noticies/castells-aixecats-2011_3769_46

Presentació a Cervera del llibre 'Memòria llibertària. 100 anys del moviment llibertari a Ponent'

2012-01-18T12:21:00.002+01:00

Aquest dissabte 21 de gener a les 8 del vespre tindrà lloc a la sala d’exposicions del Museu Comarcal de Cervera la presentació del llibre "Memòria Llibertària - 100 anys de moviment llibertari a Ponent".

L'acte comptarà amb la participació dels seus autors, Jordi Soldevila, historiador, i Javi López, membre de CGT-Lleida, els quals fan un repàs de l'activitat del moviment llibertari a les nostres terres en els darrers cent anys.

La presentació del llibre ha estat organitzada de forma conjunta pel Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera, el col·lectiu Rebelart, el Museu Comarcal de Cervera, la CGT i l'Assemblea de Joves de Cervera.

Informació facilitada pel Museu Comarcal de Cervera, museu@museudecervera.cat

Convocada la 28a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular

2012-01-17T19:55:00.008+01:00

S’ha convocat la 28a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular. La convocatòria contempla dos premis: el principal, i el juvenil i infantil. Al premi principal s’hi poden presentar obres inèdites d’alta divulgació sobre qualsevol tema de cultura popular de les terres de parla catalana, i compta amb una dotació de 3.000'- €, que correspon als drets de la primera edició de l’obra publicada. El termini per a la presentació dels originals finalitza el 10 de març.

El certàmen està recolzat per l'Institut Lo Pla d'Urgell, la Biblioteca Municipal Isidor Cònsul, i l'Ajuntament de Bellpuig.

A continuació teniu les bases de la convocatòria, disponibles també en pdf per a la seva consulta.

Informació extreta de http://blocs.iec.cat/gee/2012/01/16/convocada-la-28a-edicio-del-premi-valeri-serra-i-boldu-de-cultura-popular/

Adéu companys!

2012-01-17T12:49:00.005+01:00

Des de dissabte passat, dues àrees de la Colla han canviat de representats: Bestiari i Joventuts. Tant el Xavi com el Txemaria i el Ton, són tres històrics dins de la Junta de Diables. El primer ja va començar sent cap de Colla Infantil i els segons, any rere any, han anat ocupant l'Àrea de Bestiari, convertint-se en els millors amics del Carranco Bilandó.

Dissabte els vam acomiador en el ja tradicional dinar de Junta Ampliada. Com que ara han deixat de tenir una responsabilitat, vam pensar en regalar-los aquestes orquídies. Les hauran de regar, cuidar i protegir tant o més que com ho han fet en les seves respectives àrees.

Des de la Junta us donem les gràcies per tota la feina feta durant tots aquests anys!

Autora de la foto: Gemma Sala

Florejacs convoca tres nous certàmens en motiu de la Fira de la Flor

2012-01-17T12:12:00.000+01:00

La colla de Florejacs, entitat organitzadora de la Fira de la Flor de Florejacs, que celebrarà la seva setena edició els propers dies 7 i 8 d’abril de 2012, ha convocat tres nous certàmens de temàtica floral.

El primer d’ells, d’àmbit municipal, premiarà l’embelliment de les portes de cases dels pobles de Torrefeta i Florejacs, decorades amb flors durant la setmana anterior a la Fira. El segon, d’àmbit comarcal, recupera per segona vegada la tradició pròpia de la Setmana santa i guardonarà el millor test decorat amb llavors germinades seguint la tradicional tècnica dels majos. En darrer lloc, el certamen fotogràfic celebrarà la seva quarta edició, enguany centrada en les imatges de rosetons i que es podran remetre per correu electrònic a l’adreça info@florejacs.cat.

Aquests certàmens s’afegeixen al certamen literari Manel Canals, que en la seva cinquena edició premiarà el millor relat de temàtica rural.

Aquí teniu les bases i més informació de tots els certàmens:

Majos (àmbit comarcal): http://www.florejacs.cat/page11.php
Portes decorades (municipal): http://www.florejacs.cat/page10.php
Fotogràfic (català): http://www.florejacs.cat/page17.php
Literari (internacional): http://www.florejacs.cat/Certamenliterari.php

Més informació a www.florejacs.cat.

Informació facilitada per Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

28 de gener, a Reus · Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans

2012-01-16T22:19:00.006+01:00

La música i el cant popular han estat, des de la seva creació, un dels eixos de treball de Carrutxa, tant pel que fa a la recerca sobre el passat, com a la difusió o el debat sobre el present i el futur.

Durant vint anys –entre 1981 i 2001–, l’entitat va organitzar la Trobada de Música Tradicional, entesa tant com un espai de descoberta d’instruments i formacions, o de presentació d’estudis, com de reflexió sobre les pràctiques musicals d’arrel tradicional. Des de 1999, Carrutxa impulsa, amb Solc i Tramús, l’edició de 'Caramella', revista de música i cultura popular.

En aquests últims anys, l’entitat ha organitzat activitats i jornades que volen mantenir aquesta línia de treball on passat i present, teoria i pràctica, conflueixen a l’entorn de la música i el cant popular. El passat carnaval, membres de l’associació van participar en el Cantaval, una reeixida experiència de cant al carrer que ens ha motivat també a endinsar-nos en la pràctica de la cançó.

A l’inici d’aquest 2012, conjuntament amb 'Caramella', us proposem una activitat sobre cant improvisat als Països Catalans, amb una mostra-taller que es desenvoluparà durant tot el dissabte 28 de gener i que anirà precedida d’actes de difusió, com la presentació del primer llibre de Caramella o una taula rodona sobre el cant improvisat en l’àmbit educatiu.

La cançó improvisada és una modalitat de cant desapareguda en molts llocs del nostre país que, a partir de l’impuls de persones que l’han anada recuperant, compta amb una força emergent important. Les corrandes osonenques, les nyacres empordaneses, el cant d’estil valencià, la glosa mallorquina o menorquina, el garrotín lleidatà, les jotes de l’Ebre…, són diferents melodies que serveixen per a cantar, de manera improvisada, amb una lletra en vers que ha de mantenir la mètrica i la rima que la tonada exigeix. El cant esdevé així una forma d’expressió que transmet sentiments i crítiques, que diverteix i provoca.

En aquesta edició dediquem la jornada a les jotes, les corrandes, nyacres i garrotins. Hi haurà mostres de glosa mallorquina i de cant d’estil valencià. I també un taller d’instruments per a acompanyar el cant improvisat. Som conscients que el repertori no s’esgota amb aquestes propostes i que altres gèneres –que hem treballat també des de l’associació– com les cançons de pandero, les cançons de dansa o els romanços, poden ser objecte d’altres activitats en el futur.

Aquestes jornades no haurien estat possibles sense la complicitat de moltes persones i entitats: els ponents de les conferències i taules rodones, els responsables dels tallers o els que tenen cura dels aspectes tècnics i organitzatius. Sense aquesta suma de voluntats, en un moment prou difícil per a la realització de programes culturals, hauria estat inviable poder convocar aquestes jornades. Vagi d'antuvi, doncs, el nostre agraïment per les col·laboracions rebudes.

Com tantes altres vegades, la mostra-taller de cant improvisat vol reflectir aquest objectiu de descoberta, coneixement compartit i de transmissió d’experiències que comporten les trobades.

Carrutxa, desembre de 2011

Per a més informació, consulta http://cantimprovisat.blogspot.com/

Informació facilitada pel Ramon Gual, mongol@mailxxi.com

El CPCPTC canvia de seu

2012-01-16T12:21:00.000+01:00

La seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), actualment al passatge de la Banca 1-3, es trasllada a partir del proper dimarts 17 de gener a la plaça Salvador Seguí s/n (nou edifici de la Filmoteca de Catalunya). Les línies telefòniques no canvien i els números continuaran essent els mateixos.

Informació extreta de la pàgina web del CPCPTC, http://cultura.gencat.cat/CPCPTC/

Imatge extreta de http://www.arkinet.com/articles/filmoteca-de-cataluna-mateoarquitectura

Memòria dels actes de celebració dels 600 anys del fet diabler a Cervera (1411-2011)

2012-01-16T05:40:00.001+01:00

La comissió organitzadora dels actes de celebració dels 600 anys del fet diabler a Cervera ha elaborat una magnífica memòria de les activitats que van tenir lloc amb aquesta finalitat durant bona part de l'any 2011.

Memòria dels actes de celebració dels 600 anys del fet diabler a Cervera - Diables de Cervera Carranquers

El resum d'un any inoblidable dels Diables de Cervera · Carranquers!

Nova pàgina web dels Geganters de Cervera

2012-01-16T00:23:00.006+01:00

Els Geganters de Cervera han estrenat nova pàgina web: http://geganters.ecervera.cat/

L'espai inclou els següents apartats:

Presentació.
Elements (Gegants Vells, Gegants Nous, Gegantons, els Fantasmes, Capgrossos, i Cavallets).
Agenda.
Documents.
Imatges i vídeo.
Enllaços.

Entre els documents hi trobem el calendari d'activitats de la colla per aquest any 2012:

Entreu i remeneu!

Informació extreta de la pàgina web dels Geganters de Cervera, http://geganters.ecervera.cat

Assemblea Carranquera

2012-01-16T00:08:00.004+01:00

Aquest dissabte 14 de gener va tenir lloc l'assemblea anual de la colla. Aquí us deixem unes imatges de com va anar.

Manuel de Pedrolo al programa 'Vostè Pregunta'

2012-01-15T09:02:00.000+01:00

Manuel de Pedrolo al programa Vostè Pregunta from Fundació Pedrolo on Vimeo.

L'escriptor segarrenc Manuel de Pedrolo és entrevistat pel periodista Joaquim M. Puyal l'any 1983 al programa 'Vostè pregunta' del circuit català de TVE.

'Vostè pregunta' era un programa cultural-divulgatiu on s'entrevistava a un personatge sempre vinculat amb Catalunya. La peculiaritat del programa era que deixaven entrar en directe preguntes dels teleespectadors a través del telèfon.

Informació vers el programa 'Vostè pregunta' extreta de http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta/545614/

Vídeo penjat per la Fundació Pedrolo a http://vimeo.com/8918468

'Kilian Jornet, rei de la muntanya'

2012-01-14T04:56:00.000+01:00

El programa de Televisió de Catalunya "Temps d'aventura" torna al nostre bloc amb l'especial 'Kilian Jornet, rei de la muntanya', dedicat al campió del món de maratons de muntanya Kilian Jornet.

Amb una durada de 90 minuts, els aficionats als esports de muntanya podran conèixer millor la història d'aquest corredor català, que ha participat en curses en tots els continents. L'especial és una àmplia entrevista entre l'atleta i el director del programa, Toni Real, que fou emesa el passat dia de Sant Esteve.

Text i vídeo extrets de http://www.esport3.cat/video/3876651/poliesportiu/Entrevista-a-Kilian-Jornet

Sant Antoni Abat

2012-01-13T18:17:00.008+01:00

Sant Antoni Abat és un dels sants amb més devoció del país i arriba un cop entrat el nou any, el 17 de gener, quan encara no s'ha tret el pessebre (que tocaria retirar el 2 de febrer, per la Candelera). Aquest sant va tenir una gran prèdica en la Catalunya agrícola i ramadera. Moltes poblacions posaven les bèsties de càrrega sota la seva protecció. En un temps en què els cavalls eren imprescindibles, tant per les feines del camp com per transportar mercaderies, tenir un sant que els cuidés resultava fonamental. Precisament, aquesta "dedicació" tan concreta de sant Antoni Abat als animals va fer que a principis dels anys setanta del segle XX la festa experimentés una davallada, per la implantació gairebé total de la maquinària agrícola. Si bé en diferents indrets la festa va reduir-se en no poder comptar amb els cavalls, també és veritat que cap a finals de la mateixa dècada se'n va donar una nova orientació: la diada de Sant Antoni es va convertir en una mostra del caràcter agrícola de la població, al mateix temps que entraven de ple a la festa carruatges de passeig i genets a cavall.

Aquesta nova formulació ha estat del tot exitosa, fet que es reflecteix especialment en les diferents festes dels Tres Tombs. Entre el 17 de gener i finals de febrer, podem assistir quasi cada cap de setmana a una festa dels Tres Tombs en alguna localitat de Catalunya. L'Associació dels Tres Tombs de Catalunya, entitat que agrupa les diferents festivitats, ha estat la responsable d'aquest recorregut festiu. L'origen dels Tres Tombs té un clar paral·lelisme amb les tres voltes que es feien a l'església en rituals remots. Avui, però, el banderer i els seus cordonistes, tots vestits d'etiqueta i muntats a cavall, presideixen una exhibició de bèsties, carros de pagès i carruatges diversos, que recorren els principals carrers del municipi, tot passant, això sí, per davant de l'església, on un capellà beneeix els animals. Vilanova i la Geltrú, Valls o Igualada són algunes de les cites imprescindibles d'aquesta festa.

L'adoració a sant Antoni Abat per part del món rural s'explica per una llegenda que atribueix al sant la guarició d'un garrí, i pel fet que en aquestes dates es feia la matança del porc i s'havia d'estar atent a la fertilitat dels animals. Per tant, no és casual que sant Antoni Abat vagi sempre acompanyat d'un porquet. Cal comptar amb la protecció d'un sant específic que vetlli pels animals en particular, però també per la reproducció de l'espècie, cosa que garanteix el futur de la casa. En l'actualitat, tota mena d'animals domèstics i de companyia s'afegeixen a la festa de benedicció.

Es creu que Sant Antoni va viure entre els segles III i IV, i té els seus mèrits en la vida que va portar pel desert, a la recerca de sant Pau ermità, i en les lluites amb les temptacions, contra el mateix dimoni i altres éssers malèfics que se li presentaren. Aquests lligams amb sant Pau fan que en algunes representacions teatrals populars apareguin tots dos sants. A més, junt amb sant Vicenç, configuren la coneguda Setmana dels Barbuts: entre sant Pau (15 de gener), sant Antoni (17 de gener) i sant Vicenç (22 de gener) la saviesa popular situa una de les setmanes més fredes de l'any.

Com en la majoria de celebracions vinculades al món del camp, podem rescatar la festivitat més enllà de la cristianització. Es considera que Sant Antoni va ser una data ideal per englobar-hi rituals característics de l'hivern, molts dels quals estaven dedicats a la fertilitat i a la purificació a través de les fogueres. En aquest procés d'adaptació dels cultes precristians al calendari marcat pel santoral romà, trobem que Sant Antoni Abat és un dia marcat per l'encesa de fogueres en diferents poblacions, amb una clara evocació al final de l'hivern més cru, la purificació de tot allò que cal expiar cremant-ne alguna simbologia i fins i tot pensant ja en les festes més pròpies del Carnaval. La riquesa d'aquestes manifestacions festives són tan esteses a la nostra cultura que es poden localitzar des de la comarca dels Ports fins a Mallorca. Alguns dels elements que hi apareixen ens mostren la proximitat de les festes de Carnaval, ja que van caracteritzats pels dimonis i la resta d'éssers pagans que voldran temptar el sant. Aquesta aferrissada lluita entre el Bé i el Mal acostuma a acabar-se amb una foguera, d'on a vegades surt el mateix personatge del sant, mostrant la resurrecció i la perpetuïtat dels seus valors triomfants.

Manifestacions públiques de sant Antoni Abat.

Aquest sant es presenta a la nostra cultura amb dues manifestacions públiques molt clares. L'una és la que el lliga més a la tradició agrícola i de protecció dels animals, mentre que amb la segona trobem la vella escenificació de la lluita entre el Bé i el Mal, un factor sempre present i constant quan es tracta de cristianitzar antics rituals. Dins dels primers exemples hem de tenir en compte els canvis que ha tingut la societat catalana, passant d'una majoria de població que vivia en un entorn rural a les actuals estructures altament urbanitzades. Avui, per tant, la benedicció pública dels animals té sentit quant a mostra de quins són els usos actuals de les bèsties que conviuen amb nosaltres.

Per contra, quan anem a les santantoniades dels Ports estem participant en una festa més conceptual, amb el Bé representat per sant Antoni batallant contra el Mal, representat pel dimoni. Un element recurrent al llarg de l'any en la nostra tradició, com és el foc, apareix per primer cop al gener per marcar la victòria del sant i la purificació davant de la nova temporada de primavera que s'acosta.

Imatge de sant Antoni Abat de l'església de sant Antoni de Cervera i dels goigs de Sant Antoni Abat de Cervera, extretes del bloc Els goigs de l'Ignasi, a http://goigsdelignasi.jimdo.com/la-segarra/cervera/sant-antoni-abat/

Text extret de "Catalunya a fons. Festes i fires", volum 7, editat l'any 2005 pel diari 'La Vanguardia'.

eGralla.cat · Mètode elemental per l'aprenentatge de la gralla

2012-01-13T01:09:00.001+01:00

Aquesta pàgina web, creada la primavera de 2011, és fruit del treball final de carrera en graduat multimèdia de la UOC del navatenc David Antius, membre dels Ministrers de Figueres (l'Alt Empordà). Es tracta d’un mètode elemental per l’aprenentatge de la gralla.

Com explica el mateix autor:

"Aquest mètode només vol ser una eina multimèdia de suport en l’aprenentatge d’aquest instrument de la música tradicional del nostre país. És del tot recomanable -per no dir imprescindible- l’aprenentatge de la gralla amb l’ajut d’un graller amb força experiència, o bé en una de les moltes escoles o centres on s’ensenya la gralla de manera rigorosa.

El que s’explica en aquest mètode és fruit de l’experiència i les vivències de més de 17 anys aprenent i ensenyant a tocar la gralla gràcies a persones que tenen la música tradicional catalana en gran estima."

La pàgina web inclou els següents apartats:

inici (preàmbul)
història
instrument (definició i tipus de fustes)
manteniment (de la gralla i de l'inxa)
com sona
digitació
lliçons (1. embocadura; 2. posició del cos; 3. respiració; 4. el picat; 5. notes SOL-LA; 6. notes SI-DO; 7. nota RE; 8. nota MI; 9. nota FA; 10. nota SOL; 11. nota FA#; 12. nota LA agut; 13. el lligat)
referències (bibliografia i enllaços d'interès)
contacte

Per a més informació: http://www.egralla.cat/

1972-2012 · 40è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines' de Cervera (I. Els anys 70.)

2012-01-12T14:11:00.008+01:00

En aquesta història paral·lela que viuen des de fa 40 anys el Centre Excursionista de la Segarra i l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines -entitats cerverines que aquest 2012 celebren el seu 40è aniversari- avui farem un tomb pels deu primers anys de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines'. Fem camí... per la dècada dels 70!

Camps d'estiu de Ràngers a Valldarques (1975).

De l'Aspirantat a l'Escoltisme.

L'escoltisme a Cervera no va néixer com un bolet, que ahir no hi era i avui hi és. Va ser fruit d'intentar ser fidels a les persones i als temps. De tal manera que els qui vàrem decidir "fer escoltisme", allà pels anys 1971-72, tardàrem temps a saber ben bé què vol dir "ser escolta".

Anem, però, més endarrera. Des de l'any 1950, aproximadament, funcionà a Cervera un Aspirantat d'Acció Catòlica, com a branca infantil-juvenil de l'Acció Catòlica. L'ànima i el motor en va ser sempre el senyor Roca, que els darrers anys era ajudat pels germans Puig Torné.

Vaig entrar a l'Aspirantat als 8 anys i en tinc un bon record; funcionava molt bé. Però eren els temps que encara no hi havia televisió a les nostres cases, que hi havia menys batxillers a Cervera que avui universitaris, que l'única activitat pública o esport era el futbol, i quan encara no s'havia celebrat el Concili. Per tant, aquella forma d'educació cristiana i del temps lliure anà envellint. Fins deixàrem de tenir sentit un bon dia: ja no hi havia l'organització dels homes d'Acció Catòlica. En alguna activitat apostòlica, com en deien llavors, ens trobàrem sols quatre marrecs. No podíem "aspirar" a una cosa que ja no coneixíem. Tornem, però, al fil dels anys.

Pels voltants del 1963 arribà a Cervera un vicari jove, mossèn Joan Montaner, que a poc a poc es va fer càrrec de l'Aspirantat. Fins llavors, malgrat el que pogués semblar, de capellans no en vèiem gaires, només als actes litúrgics.

Camps d'estiu de Ràngers a la Vall de Boí (1976).

Va començar un canvi molt important: mossèn Joan era, des dels anys de seminarista, monitor de colònies a Peguera. Per primera vegada començàrem a anar a colònies. Això que avui és tan corrent, l'anar de campaments o de colònies a l'estiu, llavors era tota una novetat. Hi havia hagut petites excepcions, inclòs el "Frente de Juventudes" o la "OJE"; allò, però, era una altra cosa que no té res a veure amb l'educació. Tanmateix, el més important no va ser l'anar a colònies, que en el fons no eren sinó parts del mètode escolta i que en serien la llavor. Començàrem a saber què és un foc de camp, un fulard i un gran joc, a viure en patrulles o petits grups, a fer viva la nostra fe, més jove i més autèntica, a valorar el compromís.

Així s'arriba al començament dels anys 70. Faltaven monitors i també locals. Llavors és quan decidim iniciar l'escoltisme per tal de continuar allò que crèiem tan important: l'educació dels nois al temps lliure. Hi havíem gaudit quan érem joves. Ens havia "marcat". I per recomençar vàrem escollir l'escoltisme per dues raons principals: era el més exigent de tots els moviments educatius i a la vegada tots els altres es derivaven d'ell. Per què doncs agafar una còpia? Millor l'original.

Passem un any sense portar nens i intentar enfortir el que serà l'equip de caps amb reunions d'escoltes de Lleida i del Llobregat i alguna activitat trimestral; així, ens fem càrrec del concurs de pessebres i de les caramelles, activitat aquesta última tradicional de l'Aspirantat.

Aquell any, un grup dels nois més grans de l'extingit Aspirantat es munten tot sols el que anomenen "Andantes Club", i que no deixa de ser un embrió de patrulla escolta al més pur estil de Baden Powell. Després s'afegeixen a l'equip de caps.

Les coses comencen a rutllar als anys 70, i el senyor rector, mossèn Rota, ens hi ofereix un lloc.

I així, un bon dia a la tarda, amb una xocolatada, l'escoltisme obre les portes als nens i nenes de Cervera. Neix el que batejàrem com Agrupament Escolta 'Coll de les Savines'.

Recollida d'ampolles de cava (curs 1977-78).

Comencen les reunions als caus i els jocs, es preparen les primeres activitats entre tots. Cada mes els diferents grups procuren fer una sortida a prop per la comarca: anem a Verdú, al Molí de la Roda, a Mas de Toni, a Granyena. De tant en tant ens trobem tots, són les torronades per Sant Esteve, les castanyades, les reunions amb els pares. Finalment es fan els primers camps d'estiu a Valldarques, ja que els primers anys no se'n feien, només sortides d'alguns dies o bé ens enganxàvem tots a colònies. L'Agrupament se sent molt cerverí, els grans es preocupen per conèixer la història del nostre poble i els petits descobreixen els més "misteriosos" racons de Cervera -pou del gel, Universitat, les bruixes, etc.-; es fan gimcanes i concursos de dibuix per als nois i noies de tot el poble, es revitalitza el foc de Sant Joan amb altres grups juvenils a la plaça Major. L'escoltisme no sols afavoreix l'arrelar-se al lloc, també el descobrir una fe no imposada, no explicada com una lliçó, sinó viscuda. Teníem llargues discussions dintre d'una tenda quan plovia, o missa sota els arbres després de pujar a un cim; apreníem a veure com és el món i la necessitat de millorar-lo, i a descobrir en els petits detalls el que costa ser amic de tothom.

Tot això es va anar fent a poc a poc, els caps ens trobàvem sempre abans per a concretar les fites educatives i revisar-ho sempre tot, dedicàvem molt temps a revisar. També teníem feines que eren més manuals com anar construint els caus, tallar llenya per a l'estufa, fer instal·lacions elèctriques i preparar el primer material d'acampada.

Sortida de Pioners al Mont Perdut (1977).

Sols no ens ho hauríem pogut fer i ens afiliem a Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi, l'escoltisme catòlic català, que en aquells moments començava a estendre's per les terres de ponent. Participem a les primeres formacions de caps -FOCA- i als 'booms' o aplecs anyals de tots els escoltes i guies, el primer a Castell del Remei i després a les Avellanes. Anem aprofundint en els mètodes a través dels moviments, on llavors es valora molt l'autogestió.

No voldria acabar sense remarcar que, per primer cop, apareixia a Cervera un moviment educatiu de nens i nenes, ja que l'Aspirantat només era de nens. També amb això partíem del precedent d'unes reunions de formació amb adolescents, nois i noies, la majoria alumnes de l'institut 'Laboral', que havíem portat als últims anys de l'Aspirantat amb uns professors entusiastes d'aquell institut. Les nenes començaven a tenir també el seu moviment on compartien activitats i tenien les seves reunions com els nens, la feminitat era una manifestació més de la personalitat humana i no una característica que marginava. El camí emprès en aquest sentit encara no s'ha acabat avui, però ara, quan els anys ja han esborrat algun record, la creació d'un moviment per a nens i nenes continua essent, junt amb el fet d'haver escollit l'escoltisme com a mètode educatiu, l'aportació més important d'aquell grup de jovent que portàvem la torxa al principi dels anys 70.

Text de Josep M. Puig i Torres, excomissari general de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, extret del dossier "Escoltes. Fent camí per la vida..." publicat l'any 1997 a la revista 'Segarra Actualitat' en motiu del 25è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera.

Fotografies: arxiu de l'AEG Coll de les Savines de Cervera.

'Les mènsules més eloqüents'

2012-01-12T05:01:00.002+01:00

La revista 'Descobrir Catalunya' d'aquest mes de gener publica a la pàgina 22 amb aquest títol i dins la seva secció 'Façanes que parlen' un interessant article sobre el significat de les mènsules dels balcons de l'edifici de la Paeria de Cervera.

Documentació extreta de http://appec.zinio.com/browse/publications/index.jsp;jsessionid=C9C992A648EA03D5B087E483B1FA972F.prd-main-news16?productId=500571875

VINE A LA XARXA! programació gener-març 2012

2012-01-11T19:50:00.000+01:00

Hola amics de la xarxa!

Com heu passat aquestes festes? Esperem que hagueu agafat forces per assistir als espectacles de La Xarxa perquè seran xulíssims!

Us adjuntem la programació d'aquest semestre, reserveu-vos les dates!

Comencem de nou DIUMENGE 22 DE GENER amb "La camisa de l'home feliç" de la companyia ZUM ZUM Teatre, i aquest dia (només aquest dia) repartirem regals per tots els xarx@mic i també els premis a la fidelitat a tots aquells socis que hagueu vingut a les 4 primeres representacions d'aquest curs! Ets tu!? Doncs no faltis a la cita!

També us recordem que si voleu ser presentadors de La Xarxa per un dia i sortir a l'escenari amb la Noèlia només cal que ens envieu un mail i ens digueu "què és allò que més t'agrada de xarxa". De totes les sol.licituds rebudes farem un sorteig i en sortirà el guanyador/a o guanyadors! Animeu-vos, us endureu un bon record!!

JUNTS, FEM XARXA!

Informació facilitada per La Xarxa Cervera, laxarxa.cervera@gmail.com

Finalitzen les obres de consolidació estructural de l’església de Sant Domènec

2012-01-11T17:53:00.004+01:00

La Paeria de Cervera ha realitzat aquesta setmana la presentació als mitjans de comunicació, a regidors i tècnics de la Paeria, i als guies turístics locals de les obres de consolidació estructural que s’han executat a l’església de Sant Domènec. L'acte ha comptat, entre d'altres, amb la presència de l’arquitecte responsable dels treballs de restauració, Antoni Martí.

Les obres han servit per solucionar els problemes bàsics d’estabilitat i seguretat de l’edifici, que es trobava en un estat de degradació i runa important, després de prop de cinquanta anys en desús absolut.

La rehabilitació de l’església de Sant Domènec va començar l’agost del 2010, amb les tasques prèvies de retirada de la vegetació de la façana, el tancament perimetral i la recuperació de les pedres caigudes de les voltes i els arcs. Una vegada acabats aquests treballs es van anat executant les següents actuacions:

Apuntalament de tot l’edifici.
Nova fonamentació de reforç.
Consolidació dels murs.
Reconstrucció dels arcs i les voltes.
Col•locació de tensors a l’interior de l’estructura.
Reforç estructural i reconstrucció de les cobertes.
Execució de la xarxa de desguàs d’aigües pluvials.

A l’interior de la nau s’ha col•locat el sostre acústic i s’han recompost i redreçat les voltes de creueria de les capelles de les naus laterals. També s’ha acabat de reconstruir la cúpula semiesfèrica esfondrada de la capella del Roser.

També s’ha recompost la coberta i s’han reconstituït i reforçat les voltes de l’absis. Cal destacar que s’han pogut recuperar les peces d’un esfondrament que hi va haver fa un anys, concretament les dovelles de nervadures gòtiques i la clau de volta, que es va trobar entre les runes en perfecte estat.

De manera paral•lela, els treballs d’excavació arqueològica van permetre localitzar unes restes d’antigues construccions, que poden fer referència a l’església primigènia o original de Sant Domènec, que es va ampliar amb posterioritat fins assolir l’estat que presenta actualment. Aquest fet és important ja que sempre s’havia cregut que l’església primigènia havia estat traslladada a un altre lloc i no pas desplaçada, com sembla ser.

El cost total de les obres ha estat d’1.071.477,81 euros. Per fer-hi front la Paeria ha disposat de finançament de la Llei de barris (510.739,52 euros) i del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat (507.164,40 euros), mentre que l’aportació de fons propis ha estat de 53.573,89 euros.

La segona fase de les obres prevista inicialment, la conversió de l’església en centre cultural polivalent, no s’abordarà de moment a causa que la inversió prevista, prop d’1 milió d’euros, tampoc seria suficient per deixar l’edifici acabat. Els fons previstos es destinaran a altres obres menors al nucli antic, inclosa una possible actuació menor al mateix edifici que pugui permetre un ús per a la ciutat.

Pel que fa als nous usos de Sant Domènec, la Paeria estudiarà quines activitats es poden efectuar a l’església. De moment, està clar que tindrà un aprofitament turístic, ja que pot entrar en les visites turístiques guiades als principals monuments de la ciutat. El paer en cap, Ramon Royes, ha manifestat que també podria tenir algun ús en la propera edició de l’Aquelarre, ja que es troba al costat del centre neuràlgic de la festa i es tracta d’un edifici important i amb encant.

Sant Domènec (s.XIV-XV) és l’església gòtica de l’antic convent dels dominics, orde mendicant dit dels predicadors. A banda i banda de l’absis es van edificar, el segle XVIII, les capelles del Roser (del gremi de drapers i paraires) i la de Sant Tomàs.

Informació i fotografia extrets de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

'Dimonis i més dimonis'

2012-01-10T19:00:00.007+01:00

La Clua. El bloc de la festa i la cultura del poble publica aquest dimarts l'interessant article 'Dimonis i més dimonis', sobre els dimonis que apareixen per Sant Antoni abat (17 de gener) arreu dels Països Catalans, i especialment a Forcall (els Ports, el País Valencià) per la celebració de la Santantonada.

Ens hem permès d'afegir al text diversa informació sobre la Santantonada 2012: el programa de festes i un catàleg sobre les fotografies participants al concurs de fotografia sobre l'edició de l'any passat. Diu així:

S'acosta sant Antoni i els dimonis sortiran dessota les pedres. Qui ho diria que al bell mig de l'hivern aquests éssers entremaliats i descarats gosin de sortir a liar-la una mica. A les illes, als ports de Morella, Matarranya i, fins i tot, cap a les terres de l'Ebre i Priorat, aquestes dates esdevenen claus per l'eixida de tots aquests petits genis ancestrals que, en molts dels seus casos, sigueren reconduïts des dels seus orígens precristians.

L'expressió de la Santantonada del Forcall comporta l'actuació d'un cert tipus de dimonis-botargues, mena de genis antics, pintats que recorden els siurells i que es mouen com llargandaixos i cucarells, amunt i avall, creant el desordre, el caos, el joc de la provocació, abraonant-se vers la gent i amb una especial predilecció per les femines. Una acumulació "arqueològica" de rituals solsticials, carnestoltencs i fertilitzadors en una sola expressió festiva que es composa d'una plàstica evocadora i impetuosa.

Programa complet Festes de Sant Antoni Abat - gener 2012 - Forcall

Els dos sants ermitans (Antoni i Pau), pelegrins de vestir, amb mandarines àcides de rosari, creus de fusta, enfarinats de cara i amb llargues barbes, esdevenen icones perennes de l'hivern, d'aquest nou cicle. Sempre temptats pel transvestit de la Filosa, vestida de rosats, que embogeix com els altres pecats perseguits per l'església, també avesada als encants més mundans. I el Despullat que corre i dirigeix la disbauxa, enfarinat, amb cinturó de picarols i brandant una bufeta de porc inflada.

El mam va rajant entre els abrics vells i recremats per les espurnes i brases que a voltes espeteguen i cauen de les teieres mòbils que traginen els Cremallers, els quals exerceixen de delimitadors de l'espai ritual, l'inici i el fi, davant i darrere. La simplicitat complexa.

Els sacs de paper premsat, enrotllats amb cordill, serveixen a mode de garrots inofensius per emprenyar a la concurrència i instigar les rialles i el joc. Aquests dimonis del Forcall poden fer de tot, imprevisibles éssers parateatrals que barregen a la gent en remolins irregulars d'empitjades, corredisses, xiscles..., tant es poden tirar pel terra, com revolcar-se, com amuntegar-se uns sobre els altres, o pujar balcons...Per allà on passen deixen un ambient de conya popular, mentre els sants van i vénen a empentes i rodolons lligats a la llarga soga que s'estira i es tensa marcant l'eix de l'acció. Aquesta corda a vegades també es torça de forma sobtada. Tot esdevé joc, misteri i transgressió al so de les dolçaines i timbal.

Les teies de fusta van eixint d'uns cistells rudes per anar alimentant el foc que dóna llum i vida a la festa. Tot es capgira quan el seguici profà i terrenal passa.

Exposició fotografies Sant Antoni - Forcall 2011

L'epíleg de tal expressió és la cremada incendiària (piròmana fins i tot) d'una esbelta barraca seca de pi, ginebró i carrasca que s'altiva fins al cel mitjançant una pira monstruosa de flames desaforades que fuetegen l'aire de calentors i rojors amb espetegades seques i brases d'infinites espurnes que s'aixequen i es cargolen amunt com una xemeneia. Per sota hi passaran tots, totes les figuracions clàssiques de les Santantonades, on es palpa l'eficàcia de l'enginyeria popular dels troncs (costelles) ben lligats i travats al "maio" (maig), l'eix vertical que uneix tel·lúricament cel i terra amb brases, foc i fum purificadors i perfumadors de l'aire.

Esdevé també un pas iniciàtic primitiu on els instants estan fora del temps racional, on tot pot esdevenir possible i on ja un no recorda la foscor i la fredor de l'hivern. La festa, així, compleix la seva finalitat, crear un altre món on els paràmetres no són els de cada dia, sinó excepcionals, fer-nos creure per unes hores que som dimonis, sants, pecats, fum i foc, menjant i bebent al voltant de l'escalfor i albirant el nou renaixement de l'astre que ens dóna vida.

Programa de festes i catàleg de fotografies extrets de la pàgina web de l'ajuntament de Forcall, http://www.forcall.es/

Cartell extret de la pàgina web http://turismodecastellon.com/700949_es/Forcall:-Fiestas-de-Sant-Antoni-31-dic.-2011-a-15-ene.-2012/

Text extret del bloc La Cua, a http://www.lacuaplouifasol.blogspot.com/2012/01/dimonis-i-mes-dimonis.html

Un 'Rovelló' molt carranquer...

2012-01-10T02:48:00.005+01:00

A Calaf fa quasi cent anys que es representen els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, en una tradició ininterrompuda que va d’avis a pares i de pares a fills. En un escenari de 300 m2 i amb més de cent actors, els Pastorets s’han convertit en un gran espectacle.

La representació d'aquest passat diumenge 8 de gener -amb protagonista carranquer inclòs- va esdevenir una nova mostra del traspàs generacional que perviu en aquesta segarrenca tradició.

Per a més informació dels Pastorets de Calaf clica aquí.

Text extret de http://cultura.catalunya.com/ca/detall.php?tipus=agenda&id=1_1_1109&menuId=0

Imatge: Sala Florensa, Pastorets de Calaf, 8 de gener de 2012.

Diumenge, Assemblea Ordinària Anual de l'Agrupació Seny Major

2012-01-09T21:05:00.004+01:00

ASSEMBLEA ORDINÀRIA ANUAL DE L'AGRUPACIÓ SENY MAJOR.

Diumenge 15 de gener de 2012.
Lloc: Sala de la Penya Blaugrana (Casal de Cervera).
Hora: 1a convocatòria: 2 quarts de 6 de la tarda (17.30 h) /2a convocatòria: 6 de la tarda (18 h).

És molt important fer arribar la convocatòria a tots els membres de les entitats i grups de l'Agrupació, doncs es vol una assemblea el màxim de participativa i representativa, on tothom pugui oferir el seu punt de vista.

ORDRE DEL DIA:

Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta de l'Assemblea del 16 de gener de 2011.
Revisió dels objectius de l'Agrupació per a l'any 2011.
Proposta d'objectius per a l'any 2012.
Estat de comptes.
Actualitat dels grups de treball: Àliga, Corpus, Dijous Gras, Escoles i Festa Major.
Renovació de la Junta. (Us recordem que en aquesta assemblea finalitza el mandat de la junta actual, que està establert pels Estatuts per un període de 2 anys. El mínim de càrrecs a cobrir és el de president/a, secretari/a i tresorer/a.)
Torn obert d'intervencions.

Al finalitzar l'Assemblea, farem plegats una mica de berenar, tot mirant algunes fotos i vídeos de les activitats de l'any passat.

Confiem en la vostra assistència!

Salut i cultura popular!

La Junta.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

Els nombres: el 0.

2012-01-09T02:13:00.001+01:00

El no-res, el buit d'ésser, símbol del que és latent o potencial: té figura d'ou, de cercle. El nombre zero va ser creat pels hindús (segle V) i els àrabs van donar a la xifra la seva forma actual i la van divulgar per Europa -a través de Catalunya- (segle X), introduint el sistema decimal de numeració posicional, en què els zeros a la dreta tenen valor multiplicatiu decimal, elevant la potència quantitativa.

Es diu que la rodonesa de la xifra té relació amb el sexe femení, que no té valor propi sinó a la dreta d'un altre element ja valuós, de l'u.

REFRANYER: "Ser un zero a l'esquerra" (no comptar per a res).

JOCS: Per comptar i repartir: "Zero, mig, partit pel mig, u, dos, tres...".

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://whatafy.com/hd-fire-letters-wallpapers.html

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) compleix 30 anys.

2012-01-08T12:18:00.004+01:00

El passat 12 de desembre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presidir l'acte de celebració dels 30 anys del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura, en el qual s’ ha fet un repàs a la trajectòria del centre durant aquestes tres dècades, temps en què ha restaurat més de 20.000 béns culturals procedents de museus, esglésies, monestirs i diverses institucions públiques.

Al llarg de les darreres tres dècades, el CRBMC s’ha convertit en la institució de referència per a tots els professionals del sector de la restauració i rehabilitació de béns mobles, establint els criteris que cal seguir per fer perdurables les obres i la metodologia a seguir en els processos de conservació (mínima intervenció i màxim respecte a la integritat de l’obra).

La identificació de les necessitats de conservació i restauració no només s’ha fet a partir de els demandes de museus, institucions eclesiàstiques i fundacions culturals sinó que també s’ha realitzat a través de la recerca i els estudis que efectua el CRBMC.

De fet, les intervencions de restauració dels béns són un clar exemple de col·laboració entre el sector públic i el privat, ja que sempre s’han fet comptant amb professionals privats, sota la direcció tècnica del Centre. És per això que al llarg de la seva trajectòria el CRBMC ha consolidat una xarxa de relacions amb els propietaris dels béns eclesiàstics i municipals i ha creat un equip de conservadors-restauradors, tant de plantilla com externs, amb un alt nivell de qualificació tècnica i experiència professional, promovent la col·laboració amb altres disciplines com la Química, la Física, la Biologia i la història de l’art.

30 anys 30 obres - 30è aniversari Centre Restauració Béns Mobles Departament Cultura Generalitat de Catalunya

Amb tota aquesta experiència, el Centre ha esdevingut clau també en la formació dins del sector de la restauració gràcies a la col·laboració amb la Facultat de Belles Arts i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Des de l’any 1990 s’han format i especialitzat més de 320 professionals i s’hi han organitzat 37 cursos i seminaris.

Un equipament tecnològicament punter.

El CRBMC és un equipament que compta amb els darrers avenços en tecnologia. Les instal·lacions, inaugurades el 2003 a Valldoreix, tenen 4.000 m2 i un disseny innovador i funcional, dissenyat específicament perquè s’hi puguin desenvolupar les tasques i funcions relatives a la conservació i restauració del patrimoni cultural.

El laboratori d'anàlisis fisicoquímiques compta amb la instal·lació de Raig X industrial més potent que hi ha a Catalunya. Recentment s'ha instal·lat una cambra d'anòxia, el millor sistema de desinsectació i desinfecció que resol els problemes de plagues. El Centre disposa també d’un laboratori d’anàlisis fisicoquímiques que permet conèixer tant l’estructura dels materials i l’estat de conservació de l’obra com les característiques dels materials i productes que s’aplicaran.

El CRBMC disposa també de Microscòpia òptica; Espectroscòpia d’infrarojos per transformada de Fourier; Cromatogràfia de gasos; Examen per mitjà de tècniques fotogràfiques (llum difosa, llum rasant, ultraviolats, etc.), Reflectografia d’infrarojos.

TV3 - Telenotícies - L'obertura de la tomba de... per TV3

El Centre ofereix aquests serveis tecnicocientífics del Centre als professionals de la conservació i restauració i als investigadors de patrimoni tant de l’àmbit públic com privat. El Centre ha establert acords de col·laboració amb institucions de recerca de l’àmbit universitari per utilitzar els equips que necessita de manera molt puntual.

Els objectius del CRBMC.

El CRBMC avalua periòdicament l’estat de conservació dels béns mobles i impulsa estudis específics per determinar si determinats béns són susceptibles d’una major protecció legal a través de declaracions de Béns Culturals d’Interès Nacional. També dissenya els plans d’actuació de Conservació i Restauració que prioritzen les intervencions a realitzar amb la complicitat dels museus, institucions i propietaris dels béns catalogats.

En els intervencions de conservació i restauració es regeix per les directrius del codi deontològic professional, que marquen entitats europees de referència com European Confederation of Conservators-Restorers’ Organisations, International Council of Museums i el Center for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property.

El Centre treballa per impulsar la formació, la innovació i la recerca aplicada a la conservació-restauració, fomentant els estudis interdisciplinaris i els projectes amb altres centres especialitzats en investigació que permetin obrir noves línies de coneixement dins l’àmbit de la restauració. Es promou també el contacte amb d’altres centres estatals i internacionals, especialment del Mediterrani i europeus per la similitud en el tipus de patrimoni moble, per tal de compartir experiències i contrastar els nivells de coneixement i recerca.

Entre les actuacions de difusió destaca la publicació del butlletí RESCAT, les publicacions monogràfiques. També facilita l’accés al fons documental relatiu al patrimoni cultural moble que s’ha intervingut durant els trenta anys d’actuacions del CRBMC. El Centre disposa d’un extens arxiu fotogràfic del patrimoni moble català.

Reptes de futur.

Després de trenta anys de funcionament, el Centre es planteja el repte d’implementar un nou model de gestió, a través de la futura Agència de Patrimoni, que li permeti generar recursos propis i assumir lideratges clars. Es treballarà també per ampliar el pla de recerca del Centrei promoure acords de col·laboració i projectes de recerca conjunts amb centres homòlegs d’àmbit internacional.

Programa d'activitats 2012 - 30è aniversari Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya - Generalitat de Catalunya

El CRBMC vol continuar col·laborant i potenciant la col·laboració amb el sector privat en l’àmbit cultural i establir un marc estable de relació amb els tallers de restauració existents als museus i institucions públiques de Catalunya i en general amb les institucions que es dediquen a la recerca, conservació i restauració de patrimoni cultural.

També es vol replantejar l’abast del seu àmbit d’actuació, i intervenir també en l’àmbit privat per garantir el rigor en els criteris d’intervenció si el valor del bé cultural ho justifica.

Des del Centre s’impulsarà el reconeixement de la figura del conservador-restaurador i es promouran canvis normatius que regulin els criteris d’intervenció en actuacions de conservació i restauració per tal d’evitar que l’intrusisme professional i la manca de rigor puguin malmetre el patrimoni cultural.

Pel que fa a les especialitats que es treballen al Centre es volen assumir de forma permanent, noves especialitats com la conservació preventiva, paper (obra gràfica i material d'arxiu) i mobiliari.

En l’àmbit formatiu, des del CRBMC es desenvoluparan programes educatius adreçat a batxillerat i més endavant a Primària per posar en valor la importància de la conservació dels béns culturals dins la comunitat i molt especialment entre els nens i joves. En l’àmbit de la formació per a adults es treballarà per esdevenir una institució de referència de la formació permanent dins l’àmbit de la conservació i restauració a Catalunya, programant de forma estable cursos, seminaris i jornades i participant en la programació de masters i graus.

Informació extreta de http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=131476&idioma=0&departament=14&canal=15

Fotografia extreta de http://cultura21.comunicacio21.cat/2011/12/13/el-centre-de-restauracio-de-bens-mobles-de-catalunya-fa-30-anys/

Visita a una selecció dels pessebres participants al Concurs de Pessebres

2012-01-07T22:00:00.003+01:00

Demà diumenge 8 de gener a les 11 del matí tindrà lloc la tradicional visita a una selecció dels pessebres participants en el Concurs de Pessebres de la nostra ciutat.

La visita, que tindrà com a punt de sortida la plaça Santa Anna, està organitzada per l'Associació de Pessebristes de Cervera i comarca i la secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura.

Us fem memòria dels pessebres guanyadors del Concurs de Pessebres 2011:

Modalitat tradicional:

1r premi : Família Vallés-Balasch
2n premi : Família Aldomà-Boquet
3r premi : Mercè Torné Tolosa

Modalitat artístic:

1r premi : Paquita Lara i Domingo
2n premi : David Mora i Miquel Galeano
3r premi : Pere Guardia Gabarrós

Modalitat diorames:

1r premi : Família Terribas Sala
2n premi : Família Castellà Arbós
3r premi : Arnau i Pau Creus Sarri

Clica aquí per veure tots els pessebres participants a la Mostra i Concurs de Pessebres 2011.

Imatge extreta de http://bibliopoemes.blogspot.com/2009/12/un-pessebre-poetic-versos-al-voltant.html

Informació extreta de la pàgina web de l'Associació de Pessebristes de Cervera i comarca, http://pessebristes.ecervera.cat/

El Camí de Sant Jaume, de Cervera a Santa Cilia passant per San Juan de la Peña

2012-01-07T15:25:00.009+01:00

Per aquest 2012 l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Cervera i la Segarra ens proposa recórrer al llarg de tot l'any el Camí de Sant Jaume que va de Cervera fins a Santa Cilia passant pel monestir de San Juan de la Peña.

Aquest és el calendari de sortides:

14 de gener: Cervera - Tornabous (22,0 Km)
11 de febrer: Tornabous - Balaguer (22,0 Km)
Març: Balaguer - Algerri (19,7 Km)
Abril: Algerri - Tamarit de Llitera (20,5 Km)
Maig: Tamarit de Llitera - Montsó (21,6 Km)
Juny: Montsó - La Cuadrada (24,5 Km)
Setembre: La Cuadrada - Agravieso (21,9 Km)
Octubre: Agravieso - Osca (15,1 Km)
Novembre: Osca - Anies (25,5 Km)
Desembre: Anies - Estació de Santa María de la Peña (22,6 Km)
Gener: Estació de Sta. María de la Peña - Monestir de San Juan de la Peña (21,4 Km)
Febrer: Monestir de San Juan de la Peña - Santa Cilia (12,1 Km)

Per a més informació truqueu al 689 983 232 (Antoni) o al 647 578 158 (Jesús), o escriviu un correu electrònic a: acamisantjaumecervera@gmail.com

Imatge del monestir de San Juan de la Peña extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/San_Juan_de_la_Pe%C3%B1a

Informació facilitada per l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Cervera i la Segarra, http://cami-sant-jaume-cervera.blogspot.com/

'Cervera en imatges' a festacatalunya.cat

2012-01-07T14:11:00.001+01:00

Us oferim avui un vídeo reportatge de Cervera que apareix a la guia turística d'Internet www.festacatalunya.cat, amb imatges dels principals punts, espais i monuments d'interès turístic de la ciutat.

El vídeo fou penjat a la xarxa el 26 de gener de 2010, tot just fa un any.

Informació extreta de http://www.festacatalunya.cat/poblacions-fitxa_poblacio-2507290004-cat-cervera.htm

Presentació a Tarroja de Segarra de 'La ruta d'En Colom. De Tarroja a Pals.'

2012-01-07T03:43:00.006+01:00

El proper divendres 13 de gener de 2012, a dos quarts de deu de la nit, tindrà lloc a Tarroja de Segarra la presentació de 'La ruta d'en Colom'.

De ben segur heu sentit parlar del Camí de Sant Jaume; de ben segur heu sentit parlar dels beneficis del caminar; de ben segur heu sentit parlar sobre els orígens de Cristòfor Colom. Doncs bé, si unim tot l'anterior en surt 'La Ruta d'en Colom'.

500 anys després de la mort de Cristòfor Colom, una de les teories més plausibles i defensada per diversos historiadors, sobre els seus orígens és la que concreta la seva catalanitat. A més a més, a la Segarra comptem amb la tradició oral que diu que Colom era de Tarroja de Segarra, aquest municipi segarrenc de poc més de 150 habitants.

Des del Centre Excursionista de la Segarra, juntament amb el poble de Tarroja i el suport del Consell Comarcal de la Segarra, s'està engegant 'La Ruta den Colom', amb diversos trams que van des de Tarroja de Segarra fins a Pals. En total la ruta passarà per 8 comarques i 52 municipis.

La voluntat és que 'La Ruta den Colom' doni a conèixer la riquesa cultural i natural de les nostres terres.

Si vols saber més sobre l'origen tarrogenc de Cristòfor Colom clica aquí.
Per consultar els materials disponibles en l'actualitat sobre la ruta clica aquí.
Per a més informació: rutadencolom@ces.cat

Text i informació extrets de la pàgina web de l'Ajuntament de Tarroja de Segarra, http://tarroja.ddl.net/

Xavier Santesmasses entrevista Ramon Ninot, un dels constructors de la nova Àliga de Cervera

2012-01-06T20:31:00.008+01:00

El suplement 'Urgell-Segarra' del diari 'Segre' del dia d'avui, diada de Reis, incloïa entre les seves pàgines i sota el títol "L'Àliga ja pren forma" una magnífica entrevista del periodista Xavier Santesmasses al polifacètic Ramon Ninot i Golanó, un dels constructors de la nova Àliga de Cervera.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

Festes dels Tres Tombs de Catalunya · Calendari 2012

2012-01-06T00:03:00.002+01:00

La Federació Catalana dels Tres Tombs de Catalunya ha publicat ja a la seva pàgina web, www.federaciotrestombs.cat, el calendari 2012 de festes dels Tres Tombs de Catalunya. Aquí us el presentem:

Gener:

14 (dissabte): Centelles, L'Esquirol, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Queralt.
15 (diumenge): Argentona, Cerdanyola del Vallès, Martorell, Polinyà, Roda de Ter , Sant Andreu del Palomar, Taradell, Valls.
17 (dimarts): Sabadell-colla nova, Sabadell-colla vella, Vila-Seca, Vilanova i la Geltrú.
21 (dissabte): Barcelona, Canovelles.
22 (diumenge): Caldes de Montbui, Cambrils, Igualada, Manlleu, Puig-Reig (La Corrida), Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu del Llobregat, Vilafranca de Penedès.
29 (diumenge): Calafell, Esparraguera, Rubí, Santa Eugènia de Berga.

Febrer:

5 (diumenge): Alcover, Cabrera de Mar, L'Aldea, Perafita, Santa Oliva, Santa Perpètua de Mogoda, Santpedor.
12: Badalona, Balsareny, Barberà del Vallès, Móra la Nova, Vallirana, Vic.
19: Albinyana, Folgueroles, La Roca del Vallès.
26: Castellar del Vallès, Constantí, La Granada del Penedès, Voltreganès.

Març:

4 (diumenge): Castellbisbal, Deltebre, Molins de Rei, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Miquel de Balenyà-Seva, Tiana.
11: Bigues i Riells, Esplugues de Llobregat, Sant Vicenç de Castellet.
18: Llorenç del Penedès, Sant Climent de Llobregat, Terrassa.
25: Cervelló, La Garriga, Montcada i Reixac, Tarragona.

Abril:

1 (diumenge): Tona .
15: Banyeres del Penedès, Vilanova del Vallès.
22: Anglesola, Torrelles de Llobregat.
29: Lletger (Sant Jaume dels Domenys), Vallmoll.

Maig:

6 (diumenge): Alcarràs
13 (diumenge): El Prat de Llobregat, Vilaverd.
29 (dimarts): Batea.

Juny:

3 (diumenge): Sant Llorenç d'Hortons Torrent Fondo.
25 (dilluns): Prats de Lluçanès.

Setembre:

23 (diumenge): Tivissa.

Octubre:

7 (diumenge): Miravet.
21: Bítem.

Font: http://www.federaciotrestombs.cat/calendari.php

1972-2012 · 40è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra: una mica d'història (I. Els anys 70.)

2012-01-05T00:46:00.015+01:00

Sortida a Montserrat

Aquest any 2012 dos entitats emblemàtiques de la nostra ciutat, el Centre Excursionista de la Segarra i l'Agrupament Escolta i Guia "Coll de les Savines", celebren el seu 40è aniversari. Al llarg de diversos articles ens endinsarem alternativament en els primers anys d'existència d'aquestes dues vides paral·leles. Comencem amb el Centre Excursionista de la Segarra.

Per què un centre excursionista a Cervera?

Hivern de 1972. Una Cervera de 5.800 habitants sense tradició excursionista ni tan sols associativa assisteix en plena agonia del dictador al naixement del Centre Excursionista de la Segarra. El muntanyisme català no ha fet encara el gran salt a l'Himàlaia i no trobem cap raó externa que pogués influir amb força en la formació de l'entitat. Més aviat cal buscar les motivacions en la dinàmica social de la Cervera de començaments dels 70. Molts joves es troben amb el "problema de les estones lliures" com ells mateixos l'anomenaven. Vosaltres mateixes jutjareu aquest fragment extret d'un muntatge audiovisual promogut des del Centre en els seus inicis:

"Nosaltres
estem posats aquí dins,
no l'hem escollit aquest poble,
ens hi han posat...
La nostra Cervera té un passat carregat d'història,
de tradició religiosa i cultural...
De tant en tant sembla un poble molt viu i actiu
però només de forma esporàdica.
En realitat hi passem molt temps avorrits.
Els homes ja grans d'aquí ens han muntat
unes diversions que no valen la pena...
Una vegada uns quants vam intentar buscar
unes diversions al nostre gust:
cartes, cafès, futbol
i continuàvem avorrits, entre altres coses
perquè no èrem lliures.
Llavors vam buscar una porta
per alliberar-nos d'aquest món opressor
i nosaltres la vam trobar en la muntanya."

Ens trobem, per tant, amb un grup de tretze ments inquietes que es constitueixen com a promotors del que després serà la primera junta del Centre que finalment és formada per onze membres: Lluís Sanfeliu, Angelina Estany, Teresa Ramon, Josep Mosoll, Pasqual Rossich, Josep Corbera, Mercè Seguès, Dolors Tossal, Felip Lluelles, Josep Gasol i Dolors Rivera.

A banda de les motivacions esmentades n'hi hauria d'altres d'un contingut més pragmàtic i legalista, com van ser la necessitat de tenir un material comú i propi, disposar d'uns estatuts per organitzar activitats i poder fer reunions (recordeu, la dictadura) i la possibilitat d'obtenir la tarja de federat (per 15 duros l'any). En aquest sentit, el mateix any el Centre s'afilia a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i s'estableix la primera seu al Casal Parroquial. Ràpidament s'arriba al centenar de socis que, quinze amunt, quinze avall, es va mantenint en els anys següents.

Molt activa és aquesta primera etapa, tant des del punt de vista excursionista com social. Es fan acampades internes (Tossa de Montbui, Taèll...) però també se n'organitzen per a la resta de centres de la vegueria (Sant Pere de Grau d'Escales), es promou la Diada de l'Arbre a la Guàrdia-lada, un curs de monitors de jovent i un altre de socorrisme.

Per altra banda es fan multitud de sortides al Pirineu (Aneto, Puigmal, Posets...) i sorgeix un nucli d'escaladors que ràpidament assoleixen un alt nivell. Després de constants sortides a Montserrat, al Montsec i al Pedraforca fan el salt als Alps, on el 1976 escalen l'aresta Hörnli del Matterhorn o Cervino (4.478 m), potser el major èxit del qual podria presumir el Centre en aquests 25 anys.

Un altre grup constitueix una secció d'espeleologia que visitarà moltes de les coves del Montsec, i en el camp del senderisme s'assumeix el marcatge i manteniment del tram de GR 7-1 de Pinós a Rubinat.

La Teresa Ramon ens ha facilitat algunes fotografies (a dalt i a baix) de diverses activitats d'aquells primers anys:

Sortida a Montserrat, 26 d'abril de 1972

Escalada a Montserrat

Fotografies facilitades per la Teresa Ramon, amb la col·laboració de la Roser Pericon i Ramon.

Cavalcada de Reis a Cervera: horaris i recorregut

2012-01-04T11:00:00.002+01:00

El 5 de gener els Reis d'Orient tornen a arribar a Cervera. El recorregut de la Cavalcada, que comença les 18.30 hores, és el següent: avinguda Mil·lenari de Catalunya, avinguda d'Agramunt, carrer Victòria, avinguda Catalunya, General Güell, carrer Santa Anna, carrer Major i plaça Major.

Els Reis d'Orient recorreran els carrers de la ciutat fins arribar a la plaça Major, on el paer en cap i els membres de la Corporació Municipal els lliuraran la clau de la ciutat. Al finalitzar els parlaments, els Reis saludaran els infants i escoltaran les seves peticions.

Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera i imatge extreta de http://musicamarmermar.blogspot.com/2011/12/els-reis-de-lorient.html

12 de juny de 1982, els Grallers de Cervera a la 'Fira de Festes' de Barcelona

2012-01-04T03:07:00.001+01:00

El 12 de juny de 1982 coincidint amb el cinquantenari de la Fira de Mostres de Barcelona i amb la vigília de la inauguració dels Mundials de Futbol, més de 6.000 actuants -entre ells els Grallers de Cervera- i uns 30.000 espectadors es van donar cita a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, en la manifestació que es va desenvolupar sota el nom de Fira de Festes. Els 179 grups que van actuar procedien de 24 comarques catalanes i, entre d'altres, es contaren 18 cors de Clavé, 15 colles de castellers, 17 esbarts i bandes de música, 17 colles de bastoners, 15 colles de diables, 18 parelles de gegants, 40 colles sardanistes, cobles, falcons, etc... Tot un recull, en definitiva, de la cultura tradicional catalana.

Aquesta important mostra organitzada pel Departament de Cultura a través de la Direcció General de Difusió Cultural, va aprofitar la presència de visitants a Barcelona amb motiu del Mundial-82, per portar a una ciutat, la població de la qual viu amb una certa ignorància cap al folklore, una selecció de tradicions vives.

El mateix dia 12 de juny, 54 dels grups participants en la Fira de Festes de Barcelona -entre ells de nou els Grallers de Cervera-, els quals agrupaven 2.029 membres, portaren les seves actuacions als carrers de nombrosos nuclis de població del cinturó industrial de la capital catalana, sota el nom de Festivals Folklòrics. En total se celebraren representacions a 16 localitats de les comarques del Baix Llobregat (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Martorell, Molins de Rei, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, i Viladecans), Barcelonès (L'Hospitalet de Llobregat, i Sant Adrià de Besòs) i Vallès Occidental (Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, i Montcada i Reixac).

A la revista cerverina 'Montserè' corresponent al mes de juliol de 1982, els Grallers de Cervera explicaven així tota aquella experiència:

"... el dissabte dia 12 de juny vàrem actuar a Barcelona al recinte de la Fira de Mostres, en l'acte de cloenda de la Fira, amb un grandiós espectacle de cultura tradicional com fou la Fira de Festes. Érem més de 6.000 participants, 15 colles castelleres, 7 de falcons, bandes de música, cobles, 22 esbarts, colles de bastoners, de diables, de sardanistes, grallers, corals, etc. En acabar l'actuació a la Fira ens convidaren a fer una actuació a l'Hospitalet, juntament amb altres grups. Gustosos vàrem acceptar l'Invitació de l'Excellentíssim Ajuntament que va donar-nos la benvinguda, al saló de sessions municipal després de més de dues hores d'espectacle al carrer, que va fer del dia 12 una jornada completa."

L'Argent Deu i Joval ens ha facilitat diverses fotografies (a dalt i a baix) de la recordada actuació a Barcelona.

Informació obtinguda de la 'Memòria maig 1980 - desembre 1982 del Departament de Cultura de la Generalitat', dins de l'apartat de Difusió Cultural, editada l'any 1984.

Retall de premsa extret de la revista 'Montserè', Cervera, núm. 4 any I, juliol de 1982.

Guissona, Sant Guim de Freixenet, Torrefeta i Florejacs i Torà també són municipis per la independència

2012-01-04T01:35:00.000+01:00

Després de la campanya de l’assemblea Segarra per la Independència perquè els consistoris de la Segarra s’adherissin al manifest dels Municipis per la Independència, els ajuntaments de Sant Guim de Freixenet (el 22 de desembre), de Torrefeta i Florejacs (el 23), de Guissona (el 29) i de Torà (l’1 de gener) han aprovat les corresponents mocions d’adhesió a l’associació de Municipis per la Independència, promoguda des de l’Ajuntament de Vic i que ja compta amb més de 150 municipis adherits. A aquests ajuntaments segarrencs cal afegir-hi la Paeria de Cervera, que s’hi va adherir al passat més de novembre, per la qual cosa es reuneixen tots els consistoris de més de 1000 habitants de la comarca i que representen gairebé el 89% de la població. La resta de consistoris municipals també han rebut la moció de mans de l’assemblea i estan tramitant la incorporació al moviment.

Per altra banda, la Segarra per la Independència manté la seva agenda d’activitats per estendre a tots els consistoris l’adhesió a l’organització municipal independentista i per donar a conèixer els objectius de l’Assemblea Nacional Catalana. Properament, té previst organitzar actes de presentació a:

Sant Guim de Freixenet (el proper dia 20, amb la presència de l’advocat Pep Cruanyes, la periodista Anna Punsoda i el diputat Toni Strubell),
Sant Antolí (el dia 28 de gener, amb la representació de l’obra 'Èric i l’Exèrcit del Fènix'),
La Guàrdia – Lada (el 10 de febrer),
Torà (el 24 de febrer, amb la presència d’Arcadi Oliveres).

Per a més informació de la Segarra per la Independència clica aquí.

Informació facilitada per Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

'La glosa a l'escola'

2012-01-03T10:33:00.000+01:00

Avui ens apropem a un altre bloc d'internet molt interessant: La Glosa a l'Escola. Aquest espai es defineix com "un punt de trobada per reflexionar i compartir material entorn de la cançó improvisada".

Es tracta d'un grup de mestres interessats en introduir la cançó improvisada (corrandes, garrotins, jotes de l’Ebre, etc.) a l’escola. És un equip de treball interdisciplinar, format per mestres de música i de llengua de diverses escoles que col·laborem en el mateix projecte.

S'han organitzat com a Grup de Treball. “La cançó improvisada a Primària” és un grup gestat dins de les línies d’investigació del Grup de Recerca en Educació Musical de la UAB i que forma part del programa de Formació de Formadors de l’ICE de la UAB.

En el curs 2010-11 van participar les següents escoles:

Escola Doctor Ferrer, d’Artés
Col·legi Mare de Déu del Roser, de Sant Vicenç de Castellet
Escola Puig d’Arques, de Cassà de la Selva

El bloc inclou unitats didàctiques, material manipulatiu, tonades d'improvisació i lletres de repertori, a més de diversos vídeos i aúdios.

Per acabar us deixo amb el magnífic vídeo de la 1a mostra de glosa escolar 'Corrandescola', activitat organitzada l'any passat per Linguamón - Casa de les Llengües i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i que va reunir quatre escoles de diferents localitats de Catalunya -a les tres citades anteriorment, s'afegí l'Escola Doctor Estalella Graells, de Vilafranca del Penedès-.

Per accedir al bloc 'La glosa a l'escola' clica aquí.

Cervera estudia assumir l'Oficina de Turisme del carrer Major, que tanca el Consell Comarcal

2012-01-03T03:32:00.000+01:00

Segons recollia el diari 'Segre' el passat divendres 30 de desembre en les seves pàgines dedicades a la comarca de la Segarra la Paeria de Cervera estudia com evitar el tancament de l'Oficina de Turisme de la Segarra, situada al carrer Major de Cervera, després que el Consell Comarcal de la Segarra n'anunciés la clausura a partir del dia 1 de gener per tal de reduir despeses.

El Consell Comarcal, de fet, deixarà d'ocupar-se d'aquesta seu, per la qual cosa el paer en Cap de Cervera, Ramon Royes, va explicar que mentre es porta a terme un estudi de la viabilitat i sobre l'emplaçament més òptim de l'Oficina de Turisme, el peronal del Museu Comarcal de Cervera se n'ocuparà de gestionar-la. De totes maneres, no es descarta arribar a un acord de col·laboració amb el Consell per mantenir oberta l'Oficina.

Cervera mantindrà així dues seus per atendre el turisme que arriba a la nostra ciutat: l'edifici del Centre d'Acollida Turística (CAT) al costat de l'autovia A-2 i l'Oficina de Turisme del carrer Major, que passarà a ser de titularitat municipal.

Fotografies extretes de http://www.lasegarra.org/

Retall de premsa: diari 'Segre', divendres 30 de desembre, Xavier Santesmasses.

Les festes i rituals i les festes de foc: LA NIT DE REIS.

2012-01-02T20:39:00.005+01:00

La vetlla de la diada de Reis, sovint els infants de moltes poblacions sortien a esperar els reis fent soroll amb esquelles o estris metàl·lics i portant a la mà fanals o atxes fetes d'espígol o altres herbes. Cal recordar, en aquest sentit el testimoni de Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, que explica que, a la Barcelona del tombant del segle XVIII al XIX, aquesta era una nit "de gran bullícia pels carrers, l'anar xicots, i àdhuc gent gran, amb trossos de corda encesa, i trossos d'atxa, a rebre los Reis, per si duen torrons i neules". Encara avui són diverses les poblacions on els petits esperen els Reis portant fanalets. En són exemples Blanes, la Cellera de Ter -en el primer vídeo-, Cornellà de Llobregat, Badalona o Vic. En alguns llocs es fan concursos de fanalets.

A les muntanyes de Prades i el Montsant, al començament del segle XX, a Siurana i a Margalef els nois i les noies que anaven a esperar els reis agafaven grapats d'espígol, els lligaven amb una corda i els encenien. Els feien giravoltar encesos mentre donaven tombs pel poble cridant que arribaven els Reis. Un costum semblant existia a la veïna població d'Albarca, indret on la quitxalla fabricava un ninot amb espígol que era passejat pels carrers, acompanyat pels xiquets que portaven manats d'herba encesa, i finalment cremat en un acte que se suposava que volia significar l'espera dels Reis. Es cantava:

"A esperar els Reis,
que els Reis han vingut,
carregats de pebre
i vestits de vellut!

Lo ninot d'espígol
s'ha casat a Reus
li ha marxat la dona
cap als Pirineus."

El costum segueix vigent a la Riera de Gaià -en el vídeo següent-. Durant les festes de Nadal, la quitxalla es dedica a recollir espígol i en fa feixos lligats amb cordills. La vigília de Reis, quan arriba la foscor de la nit, tots els infants del poble surten al carrer i cadascú, davant de casa seva, crema aquestes atxes, que popularment s'anomenen "falles" i que deixen al seu pas una olor molt característica. Segons la gent més gran de la Riera de Gaià, abans es cremava espígol durant més dies, de Cap d'Any a Reis.

A Vandellòs -en les imatges següents-, el costum s'ha revitalitzat els últims anys.

També els infants de Taradell -en el darrer vídeo- i Folgueroles surten a rebre els Reis amb atxes o teies de barballó o espígol.

A Sant Feliu de Pallerols, els esperen amb teies de barballó i fanalets. A Aiguafreda, la nit de Reis es feia una foguera amb espígol al mig de la plaça. A Moià s'acostumava també a cremar barballó.

Text extret de 'Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya', vol. 5, El calendari festiu, pàg. 69, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2006.

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, la Segarra, 1918 - Barcelona, 1990). Semblança d'un apassionat.

2012-01-02T01:37:00.000+01:00

Manuel de Pedrolo 1918-1990. Semblança d'un apassionat. from Fundació Pedrolo on Vimeo.

La Fundació Manuel de Pedrolo ens ofereix aquest muntatge sobre la vida de l'escriptor segarrenc Manuel de Pedrolo i Molina basat en la composició poeticomusical "Mai no és de nit" de Jaume Calatayud i Vicente Monera.

Vídeo de la Fundació Pedrolo, extret de http://vimeo.com/8919032

'Diable sóc d'aquest ball...'

2012-01-01T12:50:00.000+01:00

Dins del material complementari de la formació virtual dels Responsables de Grups de Consumidors Reconeguts com a Experts (RGCRE) hi destaquem l'article "Diable sóc d'aquest ball...", un text de l'antropòleg i etnòleg i membre fundador del centre de documentació Carrutxa Salvador Palomar publicat a 'Caramella. Revista de música i cultura popular', núm. 3, juliol-desembre 2000. Un document de lectura altament recomanable.

Diable sóc d'aquest ball... Notes per a la història dels balls de diables - Salvador Palomar - Carrutxa - revista Caramella núm. 3 any juliol desembre 2000

Imatge del Xavi Martí de l'assaig de la Colla Gran del 21 de maig de 2011, extreta de http://calraccione.blogspot.com/2011/05/assaig-diables-carranquers.html

Fotografia del muntatge pirotècnic de benvinguda de l'any nou, autor Sala Florensa, plaça Major de Cervera, 1 de gener de 2012.

Extret de Formació virtual RGCRE. Documents de lectura obligatòria i material complementari.

Calendari 2012 de Tradicions i Costums: GENER

2012-01-01T00:00:00.005+01:00

La nostra escena musical té una gran diversitat de grups dedicats al nou folk, que combinen els instruments tradicionals amb els convencionals i que proposen fórmules musicals d’arrel tradicional mesclades amb d’altres estils contemporanis. El resultat és la "reproposta", una reelaboració de repertoris tradicionals amb un so renovat, i també la creació d’una nova i jove música folk que protagonitza molts festivals i programacions estables d’arreu del país.

Text i imatge extrets del 'Calendari de Tradicions i Costums 2012'.

Feliç Any Nou!

2012-01-01T00:00:00.002+01:00

Bona nit!

No ens podem pas queixar d'aquest 2011... Per nosaltres ha estat un any especial, un any d'aniversari: 600 anys del fet diabler a la nostra ciutat. Durant uns quants mesos ho hem anat celebrant amb diferents actes dels quals n'estem molt orgullosos. El 2012, de moment, no tenim cap celebració destacada. De totes maneres, esperem que sigui un any carregat d'actuacions i que poguem continuar portant el nom dels Diables de Cervera · Carranquers ben lluny.

Des de Diables de Cervera · Carranquers us desitgem el millor per aquest any que tot just acaba de començar!

Salut i foc!

Campanades de Cap d'Any a la plaça Major

2011-12-31T15:22:00.002+01:00

Per Cap d'Any, tothom a la plaça!

Com és tradició, podrem celebrar l'arribada de l'any nou a la plaça Major acompanyats de les dotze campanades del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria i dels Diables de Cervera · Carranquers, que encendran un petit muntatge pirotècnic instal·lat a la façana de l'ajuntament. També es preveu la participació, si les forces ho permeten, dels gegants fantasmes dels Geganters de Cervera. No cal dir que la Paeria obsequiarà als assistents amb raïm i cava.

Després la festa es trasllada al pavelló polivalent, on hi haurà ball amb discomòbil organitzat pel pub BB2.

Fotografia extreta de http://www.cerverapaeria.cat/galeria/ciutat-de-cervera/DSC_3419.jpg/view

Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

L'Home dels Nassos als Països Catalans

2011-12-31T05:00:00.001+01:00

El darrer dia de l'any dóna vida a un dels personatges més populars, però alhora més enigmàtics de Catalunya: l'Home dels Nassos. Alguns folkloristes creien que es tractava d'una tradició més aviat reduïda a uns indrets determinats i sense gaire arrelament social. Tanmateix, En Bienve Moya narra al seu llibre 'Calendes' que en un programa que es va fer, a l'any 1993, a Catalunya Ràdio, i des del qual es preguntava als oients si algú havia vist l'Home dels Nassos, les trucades provinents de tot el país, van col·lapsar la centraleta. Per en Moya, l'Home dels Nassos "era un personatge que cada pare, cada avi i àvia explicava al seu nét o néta amb traços d'una posada en escena diferent, familiar. Aquesta és la raó per la qual fins fa poc temps era un personatge sobre el qual no se'n trobaven gaires mencions en els treballs sobre cultura popular, i que ara sorprèn moltes persones que el creien només fill de la fantasia familiar".

Amb tot, l'Home dels Nassos és conegut arreu. He preguntat aquests dies a una dotzena d'arenyencs si sabien qui era i tots han coincidit que és un home que passa el 31 de desembre i que "té tants nassos com dies té l'any" o que "té tants nassos com dies queden per acabar l'any". La qual cosa referma els supòsits d'En Moya que no pas perquè ningú no l'hagi vist, o no se n'hagi creat una personificació adient, com en el cas del tió, hagi forçosament de ser un home poc conegut. L'Amades en parla prolixament al Costumari i és, bàsicament, per mitjà de les seves descripcions que avui podem aproximar-nos-hi amb prou elements de judici a fi de fer-ne una nova lectura i una nova interpretació. Després de recollir tantes dades com li fou possible, l'Amades concloïa: "L'Home dels Nassos sembla ésser la degeneració d'un personatge mític que tractava de simbolitzar l'any, subjecte que havia estat representat per un arbre, l'arbre dels nassos, espècie molt rara i que molt probablement degué ésser la mansió o posada de l'esperit de la vegetació, que era el qui hom venerava i ponderava. Pel Pirineu oriental francès explicaven a la mainada que l'Home dels Nassos vivia dins de la soca d'un arbre; que al punt de rompre l'alba del dia d'avui sortia del seu amagatall" i venia vestit de fulles de dotze arbres diferents cap a Catalunya. Això ha fet que per les terres nord-pirinenques també parlessin a la quitxalla de l'Arbre dels Nassos, el qual ostenta tants nassos com dies té l'any.

A la Val d'Aran

L'Ome deths Nases aranès, germà bessó del nostre Home dels Nassos, introduiex un element nou de comprensió: el personatge té tants nassos com dies de l'any han passat, però els perd tots la matinada de Cap d'Any. Després recupera un nas, i un segon al dia següent, i així successivament fins que queda proveït de tres-cents nassos al final del cicle anyal, segons anota l'Olivier de Marliave al Pequeño Diccionario de Mitología Vasca y Pirenaica. Per aquest autor i per En Moya, l'Home dels Nassos pot estar relacionat amb l'Ujanko basc, ésser mític que experimenta una disminució dels seus ulls fins arribar a tenir-ne només un el darrer dia de l'any.

A Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

La personificació de l’Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d’inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.

A Palma de Mallorca

A la Ciutat de Mallorca, el mateix dia de sant Sivestre es diu als infants que han d'anar a veure matar «s'homo d'es nassos», que està a la plaça de Cort: és l'aniversari de la conquista de Mallorca pel rei En Jaume I, i les tropes formades a un costat de la plaça disparen tres vegades descàrregues de fuselleria en honor al pal de la bandera del Conqueridor, i aleshores es diu als infants que aquelles descàrregues són per a matar l'home dels nassos; les criatures proven de veure aquell home tan estrany i no poden aconseguir-ho.

A l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)

L'arribada a L’Hospitalet de l’Infant de l’Home dels Nassos, un personatge de la tradició catalana que representa un any i té tants nassos com dies té l’any. Aquest personatge disfressat amb una capa i amb un gran nas es passeja pels carrers de l’Hospitalet de l’Infant i pels comerços repartint caramels a tota la canalla. Els nens del poble surten al carrer a trobar-se amb aquest personatge i quan el troben els hi dóna caramels.

A Flix (La Ribera d'Ebre)

El dia 31, ja a les portes de l'any nou, al migdia, a la plaça de l'Església es fan les Campanades Infantils. A les 7 del vespre, arriba a la plaça Major l'Home dels Nassos (aquell qui té tants nassos com dies li queden a l'any).

A Reus (Baix Camp)

Un personatge prou comú de la diada és l'Home dels Nassos, un senyor que es diu que té tants nassos com dies té l'any. El joc de paraules és evident per als adults, però no tant per a la canalla, que pot cercar l'home dels nassos entre els molts candidats possibles. A Reus, però, és més fàcil de trobar, ja que fa la seva arribada acompanyat de música i saluda la població des del balcó de l'ajuntament.

Informació extreta d'un fragment de l'article La resurecció de l'Home dels Nassos, de Jordi Bilbeny (Barcelona, 2005) i de la pàgina web www.festes.org. Les fotografies també són extretes de www.festes.org

El Tossal de les Bruixes i el dia de Sant Silvestre

2011-12-30T18:30:00.011+01:00

Ben a prop de Cervera entre Tordera i el Canós es troba un tossal que té aquest curiós nom. La llegenda explica que en aquest lloc vénen tots els bruixots de la comarca, es diu que les bruixes que hi ha, vénen fins aquí per trobar-se amb els bruixots i dansar junts, fer els seus aquelarres, i es posen d'acord amb qui han de fer mal o bé.

Posteriorment, i seguint amb la tradició les bruixes i bruixots hi celebraven uns balls el dia de Sant Silvestre.

Demà és Sant Silvestre i ens sembla bona idea dir adéu al 2011, l'any que hem cel·lebrat el sis-cents aniversari del fet diabler a Cervera, amb una excursió fins al Tossal de les Bruixes. Aproximadament són 12 km (6 d'anada i evidentment 6 de tornada). Si el dia és net i clar des del curiós tossal tindrem una vista a la vall del Sió als peus del Pirineu.

Si us animeu el lloc de trobada és la pizzeria Jardí a les 10.00h del matí.

Qui sap potser veurem alguna bruixa dansant...

Veure el plànol més gran

Informació extreta de http://www.turismesegarra.com/pobles/elcanos.asp

Imatge: Xavi Miret, 30 de desembre de 2011

El documental "Fora de joc" destapa els entrebancs que han trobat les seleccions esportives de Catalunya

2011-12-30T16:13:00.000+01:00

Catalunya fa molt temps que lluita per l'oficialitat de les seves seleccions, especialment des de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Aquesta associació ha promogut un documental per mostrar els entrebancs que ha anat trobant pel camí en l'intent d'obtenir el reconeixement internacional. Aquest documental es titula "Fora de joc" i s'ha emès aquest dijous al canal Esport3.

Fresno, Califòrnia, any 2005. La Federació Espanyola de Patinatge força l'exclusió de Catalunya de la Federació Internacional. Aquest és el punt de partida del documental "Fora de joc", que denuncia les maniobres de l'administració de l'Estat per frenar l'oficialitat de les seleccions catalanes.

Aquesta és la rèplica, contundent, de Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge. És un dels molts testimonis que apareixen en el documental, produït per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Diversos representants de federacions internacionals hi desvelen el joc brut.

Presidents, directius i, fins i tot, esportistes han viscut de primera mà l'hostilitat de les institucions espanyoles.

Text extret de http://www.esport3.cat/noticia/1529552/esports/El-documental-Fora-de-joc-destapa-els-entrebancs-que-ha-trobat-la-seleccio-de-Catalunya

Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/3881670/Fora-de-joc-el-documental-sencer

La càmera del temps de TV3 de Cervera ja té accés a través d'Internet i disposa del seu propi 'giny'

2011-12-30T08:52:00.007+01:00

En informàtica, un giny (en anglès, widget) és una petita aplicació o programa, usualment presentat en arxius o fitxers petits que són executats per un motor de ginys o Widget Engine. Entre els seus objectius estan els de donar fàcil accés a funcions freqüentment usades i proveir d'informació visual. No obstant això els ginys poden fer tot el que la imaginació desitgi i interactuar amb serveis i informació distribuïda a Internet, poden ser vistosos rellotges en pantalla, notes, calculadores, calendaris, agendes, jocs, finestres amb informació del temps a la seva ciutat, etcètera.

Els ginys d'escriptori també es coneixen com a gadgets d'escriptori, i són una nova categoria de mini aplicacions, dissenyades per proveir d'informació o millorar una aplicació o serveis d'un ordinador o ordinador, o bé qualsevol tipus d'interacció a través del World Wide Web.

Des d'aquests dies ja podem accedir a la càmera del Temps de TV3 instal·lada recentment a Cervera a través d'Internet (clica aquí per accedir a les càmeres del Temps de TV3). A més, el servei ja disposa del seu giny, que permet, entre d'altres, que instal·lem aquesta aplicació en els nostres blocs i pàgines webs (clica aquí per accedir als ginys de les càmeres). Entre d'altres serveis, l'aplicació permet accedir al temps en directe i a una seqüència de les darreres 24 hores.

Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Widget

El món del Quim

2011-12-30T08:00:00.005+01:00

El Quim Vilamajó és un noi de Tàrrega de 15 anys que fa poc ha inaugurat el seu bloc: "El món del Quim". Aquest noi tan simpàtic i xerraire té Síndrome de Down i explica, mitjançant vídeos gravats pel seu pare, temes del seu interès com ara les passades eleccions, la Marató de TV3, l'emancipació, el treball, etc.

He descobert aquest bloc fa poc i vaig pensar que estaria bé presentar-lo aquí a Lo Carranquer. Quim, benvingut al món dels blocaires!

Per anar al bloc del Quim cliqueu aquí.

Llibres: 'MEMÒRIA DEL 1r CONGRÉS DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ (2007-2008)'

2011-12-29T16:16:00.001+01:00

Article de Joaquim Ferrer, historiador i ex conseller de Cultura de la Generalitat.

Una de les característiques més importants del poble català en els últims segles ha estat i és la capacitat per crear entitats en les que expressa les seves aspiracions en l'espai de la diversió, en la formació de les idees i capacitats i en la defensa del conjunt de la nació.

Paral·lelament al moviment de la Renaixença a mitjans del segle XIX es manifestà una clara voluntat associativa en forma d'ateneus, escoles, cooperatives, corals i entitats d'ajuda mútua. Malgrat que la repressió caigué sovint damunt d'aquestes associacions, sempre ressorgiren i es multiplicaren amb l'objectiu clar de servir al poble.

Ara, a principi del segle XXI s'ha celebrat el Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català el 2008, que ha servit per a fer un gran balanç d'aquest teixit d'entitats davant els desafiaments actuals, analitzar la realitat i fer una projecció cap al futur.

Dediquem un comentari al que s'ha debatut en el Congrés, ara que se'n publica la memòria, un extens llibre en el que s'explica amb tot detall l'organització, la fixació dels objectius, la realització i l'impacte en el conjunt de l'associacionisme.

Memòria del Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català 2007-2008 - Ens de Comunicació Associativa

En la presentació de la memòria, Antoni Carné i Parramon escriu: “Aquest primer congrés ha servir per dotar-nos d'una eina de treball no sols interna, i en conseqüència generadora de sinergies transversals, sinó també d'una eina de relació amb les administracions, cosa que facilitarà que prenguin consciència plena de la necessitat de comptar amb la societat organitzada associativament a l'hora de plantejar-se les polítiques culturals i socials”.

El Comitè organitzador fou integrat per: Antoni Carné, Pere-Joan Pujol, Lluís Gómez, Josep Eafecas, Josep Viana, Amadeu Ribas, Ricard Cerdan, Pere Baltà, Joan-Ramon Gordo, Assumpta Torrent i Emma Estany.

Els treballs preparatius començaren a partir de l'experiència que havia significat el 1er Congrés de Cultura Popular i Tradicional, de la creació de les Federacions, dels Debats al Territori celebrats entre 2003 i 2005 i de la creació de l'Ens de Comunicació Associativa, “confederació de Federacions que ha liderat la realització d'aquest 1er Congrés de l'Associacionisme Cultural Català”.

Entre el setembre de 2007 i el juny de 2008 es fixaren els objectius que es concretaren en cinc “temes clau”:

Les relacions intergeneracionals, es a dir, el relleu en les entitats i la col·laboració entre generacions.
La migració: Som una nació que ha experimentat sovint grans moviments de població procedents d'àrees externes. Fou important al segle XX i ho es també i molt ara. Aquesta realitat posa a prova la nostra capacitat integradora i ens exigeix coherència i creativitat per afavorir aquest procés d'incorporació dels nouvinguts.
Educació/formació tractà de la valuosa aportació que fa el teixit associatiu en la formació de les actituds i com es necessària una col·laboració “entre l'escola i les entitats associatives”.
Comunicació sobre la varietat d'activitats que contínuament realitzen les associacions.
Anàlisi de la situació de la llengua a la Catalunya del Nord i de les possibilitats de col·laboració en el seu redreçament.

Després de mesos d'estudi, debat i propostes sobre els objectius, els dies 2 i 4 d'octubre del 2008 s'inaugurà de forma solemne el congrés primer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, acte presidit per l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, i al que assistí Artur Mas, aleshores diputat i cap de l'oposició al Parlament i posteriorment a l'Espai Francesca Bonnemaison presidits pel President Montilla, entre altres autoritats, completada amb una “Festa de l'Associacionisme Cultural Català” a la plaça de la catedral. El Congrés es proposava l'anàlisi i el debat però també expressar en el carrer la seva vitalitat.

El debat i redacció de les ponències fou conduït per experts: “Les relacions intergeneracionals” per Lluís Sàez, “Migració” per Salvador Cardús, “Educació/formació” per Pere Solà, “Comunicació” per Joan-Francesc Cànovas i “Entorn de la qüestió de la llengua a la Catalunya del Nord” a Gentil Puig.

El Congrés també acollí la presentació de nombroses comunicacions sobre aspectes de la vida associativa que també són recollits en la Memòria. Així mateix, es creà una “Plataforma d'Estudiosos de l'Associacionisme i la Cultura Popular”.

Finalment se celebrà la cloenda. Les conclusions es presentaren en diferents ponències: Carme Mateu, de la Federació d'Ateneus de Catalunya, s'encarregà de “Relacions intergeneracionals”, Rafael Hinojosa, de la Fundació Candel, parlà de “Migració”, Dolors Reig, de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco, presentà “Educació/formació”, Josep Maria de Ramon, de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya s'ocupà de “Comunicació”, i Lluïsa Celades, de la Fundació La Roda presentà la ponència “Entorn de la qüestió de la llengua catalana a la Catalunya del Nord”.

En la Memòria es publiquen íntegrament el text de totes les ponències, una lectura molt recomanable perquè s'hi recullen aportacions nombroses sorgides des de la realitat actual de l'associacionisme cultural català. Són dades vives, propostes necessàries, aspiracions que ens interessen a tots.

La Memòria recull també l'impacte que el Congrés tingué en els mitjans de comunicació. L'aprovació de “la imatge gràfica” que identifiqui “l'associacionisme cultural català”, a càrrec del pintor i cartellista Joan Pere Viladecans.

Finalment, tanca aquesta magnífica Memòria un extens treball de Pere Baltà que porta per títol “El Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català, cap a l'autogestió de la cultura popular”, en el que es fa una descripció del que fou l'esforç “per superar la repressió de la legislació franquista” i com “les associacions han estat espais de convivència i llibertat” en els que s'ha “plantejat les solucions per als problemes col·lectius”, que han estat “una eficaç escola de dirigents públics” i com fou necessari “investigar la realitat socio-cultural que arribà a la democràcia”, l'execució del “pla de Dinamització del Servei de Promoció Cultural (1980-1985)”, com es potencià la creació “d'estructures federatives de l'associacionisme cultural”, com es celebrà el 1983 “el tercer congrés d'ateneus”, la valuosa realitat dels “Debats al Territori per a repensar el paper de les associacions culturals”, la naixença el 2006 de “l'Ens de Comunicació Associativa”, la convocatòria del “Primer Congrés de l'Associacionisme Cultural Català”, la constatació de com “el Congrés i l'Ens fan de pont entre les administracions i el teixit associatiu” i com s'està posant “una pedra angular per al futur de l'associacionisme cultural”. Aquesta descripció i valoració de Pere Baltà és com una gran pel·lícula en la que veiem un segle i mig de la vida de l'associacionisme cultural català que amb aquest Primer Congrés s'orienta amb vitalitat cap el futur.

Memòria extreta de la pàgina web de l'Ens de Comunicació Associativa, http://www.ensdecomunicacio.cat/

Article i fotografia extrets de http://www.tornaveu.cat/edicio-46/calaixsastre/9026/el-primer-congres-de-lassociacionisme-cultural-catala

Maig de 1983, els Grallers de Cervera a les jornades catalanes de Castres (Occitània)

2011-12-29T07:57:00.006+01:00

Els dies 7 i 8 de maig de 1983 els Grallers de Cervera participaren a Castres (Occitània) en unes jornades catalanes que allà s'hi van organitzar.

El bloc El barrinaire descriu així l'ambient d'aquelles jornades i els actes més destacats que s'hi van celebrar:

"Tota la vila respirava catalanitat. La presencia dels Diables de l’Arboç i d’altres grups folklòrics animaven els carrers plens de senyeres. La fira local tenia com a convidat principal el nostre país. La delegació catalana era àmplia i d’alt nivell, i estava presidida per l’Honorable Barrera, president del Parlament de Catalunya. El Barça, amb el senyor Casaus al capdavant, exposà una bona part de les seves copes i va ser centre d’encuriosits. El president de la Cambra de Comerç Industria i Navegació de Barcelona mantingué un col·loqui amb els empresaris. Paral·lelament hi hagué multitud d’actes turístics i promocionals. Al museu Goya es celebra una exposició d’en Grau-Garriga i en el teatre local va fer diferents recitals Teresa Rebull."

L'Argent Deu i Joval ens ha facilitat algunes fotografies (a dalt i a baix) de la participació dels Grallers de Cervera en aquest esdeveniment.

L'actuació a Castres el maig del 83 encara a dia d'avui és una de les sortides més recordades per tots aquells que van formar part dels Grallers de Cervera.

Text extret de http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/48169

Innocentada · Inaugurat el Centre d'Interpretació de les Festes de Cervera

2011-12-28T13:53:00.013+01:00

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

Ahir a la nit, a les 0.00h, va tenir lloc la inauguració del nou espai expositiu dels elements festius de Cervera i centre d'interpretació de les festes de Cervera.

L'espai, equipat amb els últims avenços museogràfics, es troba ubicat als baixos de la Casa Museu Duran i Sanpere. Més enllà de descriure els elements festius, es proposa un recorregut que permet conèixer els origens de les festes i elements més nostrats. Hi podem trobar entre d'altres les primeres ordinacions de Corpus, el cap de l'àliga de Cervera, l'espasa del General, els vestits i elements que conformen els macers, el timbaler i les timbales, tots els gegants de Cervera, el bestiari festiu de la ciutat, i una mostra dels instruments dels grups de percussió de la ciutat de Cervera.

L'espai es troba dividit en dues grans zones. La primera detalla un per un tots els elements festius; la segona pretén mostrar una interpretació de cada una de les festes més nostrades: la processó del Puro, la Festa Major d'Hivern, el carnestoltes del Port de Mar, la Passió de Cervera, les Caramelles, el Festival de Pasqua, la festa de Sant Jordi, la Fira de Sant Isidre, el Corpus i el Ball Parlat de Luciffer e los Diables, la Festa de Sant Joan, el Festival de Música, les Músiques Tendres del Centre Obrer, les Festes de Barri i la Festa de Sant Magí, l'Aquelarre i l'Aquelarre del segle XXI, la Trobada de Puntaires, la Isagoge, la Festa Major d'estiu, i els seguit d'activitats que es duen a terme al llarg de les festes de Nadal.

Al final de l'espai expositiu i com a element audiovisual, el visitant troba un petit auditori que projecta en 3D, un petit tast de les festes. Segons els primeres usuaris és espectacular i destaquen que quan es projecta el foqueral de l'Aquelarre, "sembla que es faci de dia".

A la imatge podem veure el primer grup que va poder gaudir de la magnifica producció. Els visitants poden gaudir en 3 dimensions moments com el discurs del General, o el Ball dels Gegants el dia de festa major.

Per últim destacar la presència de nombrososes personalitats en la inauguració. Entre elles la totalitat de regidors i el paer en Cap. Com a personalitat i estudiós del món festiu hi assistí en Bienve Moya, que després de ser felicitat per tots els assistents pels avenços en la construcció de l'àliga, aprofità el moment per remarcar que ell no és el constructor de l'Àliga de Cervera sino que n'és el Ramon Ninot. "Ens assemblem molt, i tenim moltes similituds com per exemple que els dos vivim en ciutats amb port de mar, però puc assegurar que no estic construïnt l'àliga de Cervera". Finalment en Bienve Moya va clausurar l'acte amb aquestes paraules: "El calendari festiu català està bàsicament repartit en quatre grans temporades de celebracions que es corresponen amb les quatre estacions. Per tant, la celebració del solstici d'hivern coincideix amb el Nadal cristià; el d'estiu amb la diada de Sant Joan; l'equinocci de primavera amb la Pasqua i les altres celebracions que tenen com a motiu central els vegetals (els arbres, les flors...); i el de la tardor amb les festivitats relacionades amb les marededéus trobades i Sant Miquel, i també amb la diada de Tots Sants."

A la imatge en Ramon Ninot, perdó, en Bienve Moya, amb alguns dels redactors de lo Carranquer, després de la conferència inaugural.

Finalment, abans de servir el petit refrigeri, alguns dels assistents van declarar: "Ens hem de felicitar, gaudim d'un espai que ni a Tàrrega ni a Guissona tenen." Les paraules van arrencar els més fervorosos aplaudiments. D'altra banda es va comentar la possibilitat que TV3 oferís en directe les primeres campanades de l'any, el dia 1 a la nit, "Potser a Guissona faran les últimes de l'any 2011, però a Cervera podrem dir amb orgull que hem estat els primers del 2012".

Passades les 2 de la matinada l'acte va acabar amb una ballada de sardanes de la Colla Sardanista Jovencells a l'entrada del Museu.

Innocentada · Generalitat i ajuntaments simplificaran el cobrament d'ajuts i subvencions

2011-12-28T09:30:00.011+01:00

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

Donat l'allau de crítiques per part de les entitats i particulars que provoca cada any la presentació de justificants pel posterior cobrament d'ajuts i subvencions en totes les administracions catalanes (Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions...), el consell de govern de la Generalitat de Catalunya reunit avui dimecres en sessió ordinària, ha aprovat en el marc de la llei Òmnibus un paquet de mesures per a la simplificació de tots aquests tràmits.

A partir d'ara les administracions catalanes, malgrat el seu interès, no podran en cap cas atorgar subvencions i ajuts a tercers, fet que facilitarà enormement la seva justificació. A més, per evitar cues i maldecaps i haver de remenar papers i factures de quatre anys enrere, el decret anul·la qualsevol subvenció atorgada amb anterioritat a la data d'avui i que encara no s'hagi pagat, ja sigui per raó de manca de justificants o, en el menor dels casos, per manca de fons.

Pel que fa a l'àmbit de la cultura popular, i amb la mateixa finalitat, el govern de la Generalitat aprovarà en els propers dies la prohibició de tots aquells actes i esdeveniments que ocasionen un excés de burocràcia i de tràmits als seus organitzadors, com és el cas de tots tipus d'espectacles al carrer, concerts, festes majors, correfocs o cercaviles. Amb aquesta mesura d'estalvi es veuran reduïts enormement els permisos a demanar, les pòlisses d'assegurances a contractar, i els cartells i tríptics informatius a repartir entre els veïns i els participants, fet que facilitarà sens dubte la seva organització.

Fotografia extreta de http://iniciativadebate.wordpress.com/tag/mas-colell/

Premis 'Ateneus 2011'

2011-12-28T08:22:00.001+01:00

La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) va celebrar el passat dimecres 21 de desembre, a les 8 del vespre, al CaixaForum, Centre Social i Cultural de l'Obra Social "la Caixa", el lliurament dels Premis Ateneus 2011, uns guardons que reconeixen l’associacionisme cultural català.

Es tracta d’una de les convocatòries de guardons a l’associacionisme català amb més prestigi, a la qual hi van assistir 260 persones entre representants de l'administració pública, personalitats del món cultural català i entitats associades a la Federació d'Ateneus de Catalunya. Durant l’acte van donar-se a conèixer les candidatures guanyadores per a cadascuna de les categories obertes a concurs.

També es va conèixer la candidatura guanyadora de la 4a edició del concurs “Jove proposa. Fes teu l’Ateneu”, que té l’objectiu de fomentar la participació de joves d’entre 16 i 30 anys a les entitats que formen part de la Federació d'Ateneus de Catalunya.

Guardonats:

Premi als Mitjans de comunicació d’associacions culturals de Catalunya que afavoreixin i difonguin l’activitat associativa:

Revista L'empremta del Centre. Entitat: Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià.
Accions comunicatives de l’Aliança Temporada 2010. Entitat: Ateneu l’Aliança de Lliça d’Amunt.
Web de l’Associació Cultural Plataforma Odèon (ACPO). Entitat: Associació Cultural Plataforma Odèon de Canet de Mar.

Premi a la creativitat en Arts escèniques:

Delicadeses, Art de Tros. Entitat: Ateneu Popular Garriguenc de Les Borges Blanques.
“Automàtics” de Javier Daulte. Una obra per adults, feta per adolescents. Entitat: Centre Moral i Cultural de Poblenou de Barcelona.
Representació teatral de l’obra “Dona i cadira”. Entitat: Associació Cultural i Recreativa de Fals.

Premi a la creativitat en Música:

Vespres de Jazz. Entitat: Lluïsos d’Horta de Barcelona.
Aquarela do Brasil. Entitat: Cor Vivace del Cercle de Gràcia de Barcelona.
45è aniversari de la coral infantil el Virolet. Entitat: Lluïsos de Gràcia de Barcelona.

Premi a la creativitat en Cultura popular i tradicional:

Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics. Entitat: Adifolk de Barcelona.
Els pastorets musicals. Entitat: Centre Moral d’Arenys de Munt.
Orfefoc. Entitat: Orfeó Martinenc de Barcelona.

Premi a la Innovació:

Renovem el teló. Entitat: Círcol Catòlic de Badalona.
Espectacle dels 25 Anys del Grup de Diables BAT. Entitat: Grup de Diables BAT de Tàrrega.
Diss@ccions: Aprendre, coneixe’ns, fer teatre. Entitat: Centre Moral i Cultural del Poblenou de Barcelona.

Premi a l'Activitat sociocultural:

Festa remença. Entitat: Ateneu de la Vall de Llémena de Cartellà-Sant Gregori.
Diada Castellera d’Estiu. Entitat: Colla Castellera Jove de Barcelona.
Voces y música. Entitat: Federación de Asociaciones Américanas en Catalunya FASAMCAT de Barcelona.

Informació extreta de la pàgina web de la Federació d'Ateneus de Cataluna, www.ateneus.cat

Innocentada · Arriben els quits de reporters de TV3!

2011-12-28T08:00:00.007+01:00

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

A finals del mes de setembre es va posar en funcionament una nova mesura impulsada per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, que consisteix en enviar quits de reporters a totes les poblacions catalanes amb més de 5000 habitants amb una doble finalitat: per una banda, cobrir al màxim totes les possibles notícies que es puguin generar arreu del territori català i, per una altra, estalviar-se les unitats mòbils de què disposen tants els canals de televisió com de ràdio.

Aquesta mesura és una conseqüència del que va anunciar fa uns dies Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya, sobre la possibilitat de la supressió dels partits de Champions i retransmissions de carreres de Fòrmula 1 per TV3. Amb els diners que es recaptaran a totes les poblacions que acceptin els quits de reporters, Terribas assegura que "podrem salvar la Champions i la Fòrmula 1, almenys la temporada que ve". I és que el cost d'aquests quits és de 5000€, però la capital de la Segarra, només haurà de pagar-ne la meitat (2500€) per la recent incorporació de la càmara del temps de TV3.

Aquests quits, formats principalment per una càmara i un micròfon estan instal·lats en un punt cèntric de cada població i així tothom hi pot accedir. En el nostre cas, a Cervera el podrem trobar a la plaça Santa Anna, entre l'establiment Shlecker i Cal Bescós. Qualsevol que cregui que una notícia pugui ser prou interessant perquè aparegui als telenotícies de TV3 o bé als butlletins informatius de Catalunya Ràdio o Catalunya Informació haurà de disposar d'una polsera acreditativa que podrà comprar a les oficines del Centre Municipal de Cultura (carrer Major, 115) pel preu de 10€.

Com veieu a les imatges, ja hi ha cerverins que han fet ús d'aquest quit de reporters. Concretament va ser durant passada Fira de la Mediterrània de Manresa, on un parell de nois aficionats al món casteller van cobrir la notícia de la diada castellera del 5 d'octubre.

Llibre d'estil.

A tots aquells que estigueu interessats a agafar aquest quit per cobrir una notícia, heu de saber que la Corporació Catalana ha penjat a la seva pàgina web el seu llibre d'estil, un recull de directrius i recomanacions que guien i orienten la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. Recull els valors i principis de servei públic, compromís amb el país, qualitat de continguts i transparència i eficicència en la gestió. Un dels apartats que volem destacar és el 4.5.4.1, que parla sobre els errors de locució. Aquí en teniu un fragment:

Per evitar errors, abans de llegir un text per antena ens assegurem que els continguts són correctes i que, si conté paraules difícils, les sabem pronunciar. Si improvisem, procurem minimitzar els riscos del directe amb una preparació adequada. Si durant la locució sorgeixen problemes, els resolem amb calma i naturalitat.

Si donem una informació errònia, l’esmenem immediatament, sobretot en casos en què cal ser molt precisos, com ara els números premiats en un sorteig o les dades d’una informació de servei.

Si ensopeguem per un error de lectura o tenim un lapsus en la improvisació, demanem disculpes i reprenem el discurs amb naturalitat després d’haver corregit el fragment on ens hem equivocat.

En situacions inevitables, com ara un accés de tos o d’esternuts, passem la paraula a una altra persona. Si això no és possible, fem servir recursos que ens donin temps per recuperar-nos, com ara donar pas a un document d’àudio o vídeo, i després demanem disculpes a l’audiència per la interrupció.

Si en un context formal tenim un atac de riure, procedim com amb els accessos de tos i així que sigui possible recuperem la serietat i demanem disculpes. En espais més distesos, desdramatitzar i buscar la complicitat de l’audiència ens pot ajudar a recuperar la normalitat.

Si durant l’emissió es produeix un silenci no volgut, perquè ens quedem en blanc o perquè no entra un document gravat o es talla una connexió, mirem d’improvisar un discurs coherent que no trenqui la continuïtat. Si un convidat, per nervis o inexperiència, perd el fil del que deia i provoca un silenci massa llarg, recuperem la paraula de manera que l’audiència no quedi desatesa i facilitem que el convidat reprengui el discurs.

Informació extreta de la pàgina web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de Catalunya.