'LES COMPLETES de #Cervera. Història d'una partitura esdevinguda tradició.' #SantíssimMisteri
Reproduïm sota aquestes línies l'article 'Les Completes. Història d'una partitura esdevinguda tradició' de Xavier Puig i Ortiz, actual director de les Completes, i que hem extret de la pàgina web de l'associació cultural Les Completes de Cervera, http://lescompletes.decervera.org/
Les popularment conegudes Completes són en realitat una composició sobre textos d’una altra oració del dia: les Maitines. Concretament de l’últim Responsori de cada Nocturn de les Maitines del dia de l’Exaltació de la Creu (14 de setembre), segons el breviari romà d’abans del Concili Vaticà II. El canvi de nom es deu, sens dubte, a l’habitual interpretació de l’obra a la tarda, horari de l’oració de les Completes. El fet d’avançar el rés de les Maitines d’un dia festiu (6 de febrer) a la tarda de la vigília, sembla ser que era una llicència habitual per tal de donar llibertat horària als capellans en un matí festiu. Troballes recents demostren que també altres Responsoris i Versos foren musicats, per bé que no van traspassar la història i no passaren a formar part de la tradició anual. Concretament, a l’AHC d’Igualada es conserva íntegre el primer Responsori del segon Nocturn, i alguna pàgina del segon Responsori del mateix Nocturn. Constant Salvador Vidal com a autor del primer i Joan Pont del segon, hem de suposar que la coautoria de l’obra consistí en la repartició de les diferents parts, tot i desconèixer quines parts de les Completes actuals corresponen a cadascú.
Suposant que aquesta coautoria de les Completes fos coetània, caldria situar-ne la composició entre el novembre de 1844 en què Vidal entrà a la Comunitat de Preveres de Cervera, i el juliol de 1845 quan Pont deixà de ser oficialment el Mestre de Capella de la parròquia cerverina.
La Capella de Música Sta.Maria de Cervera era una formació musical integrada per entre 15 i 23 músics (oscil·lant durant el segle XIX) religiosos i laics. En aquell període, hi havia dos violins primers, dos violins segons, dos contrabaixos, dues flautes, dos clarinets, dues trompes, figle (una mena de “bombardino” més prim), i parts vocals: dos baixos, dos tenors, dos contratenors i uns quatre escolans fent la part de soprano; encara que alguns membres podien tocar dos instruments diferents o cantar segons convingués. Posteriorment (en època del mestratge de Salvador Vidal) s’anà reduint el nombre fins a quinze membres. Aquesta primera formació de les Completes coincideix amb la plantilla instrumental d’aquestes partitures trobades, amb la reducció a una flauta i l’especificació de “bombardino” enlloc de figle. També és probable que per a les celebracions especials s’ampliés la plantilla, donat que es conserven dues parts de violins primers, la qual cosa pot fer suposar la participació de dos faristols (4 músics) per part en la corda.
Ben poca documentació tenim de la segona meitat del segle XIX, encara que cal suposar que les Completes foren regularment interpretades durant la direcció de la Capella d’un dels seus autors, Salvador Vidal, que l’exercí fins el 1883. Sí tenim notícia escrita d’una interpretació de “Solemnes Completes al SS. Misteri” sota la direcció del Rnd. Vidal, de l’any 1864. Casualment no és al febrer ni pel SS. Misteri, sinó el 2 d’octubre i en motiu de les festes de celebració per la inauguració de la conducció d’aigües de Vergós Guerrejat fins a Cervera. Hem de suposar, doncs, que pel SS. Misteri també eren interpretades habitualment. A Mn. Vidal el succeí en el càrrec el Rnd. Ignasi Esteve (nebot de l’antic mestre Cristòfol Farré, i a qui devem bona part del fons musical de l’AHC de Cervera) fins el 1886, el Rnd. Rafel Domènech fins el 1888, en el que l’assumí Felip Pesas per poc més d’un any. Finalment, el 1889 fou nomenat el Rnd. Ramon Salat com a Mestre de Capella, que exerciria fins la seva mort, el 1912.
És a partir del segle XX que tenim notícies reiterades sobre la seva interpretació. A partir de 1912 assumí la direcció de les Completes el nou Mestre de Capella Mn. Francesc Comorera (fundador i ànima del cèlebre Orfeó Cerverí) qui revisà les parts vocals de la partitura per tal d’adaptar-la a un cor nombrós com corresponia a l’època, i com encara ara s’interpreta. La guerra civil espanyola no només imposà un parèntesi en la interpretació de les Completes sinó que, en la crema de l’Arxiu Parroquial, van desaparèixer totes les partitures. Allí vam perdre no només les Completes sinó tots els materials de la Capella de Música de Sta. Maria que posseïa un importantíssim fons musical. Així fou com, acabada la guerra, es reuniren músics i cantaires al voltant del compositor barceloní Josep Sancho Marraco, convidat a reescriure la partitura. Cadascú cantava i tocava el que recordava de memòria, o aportava alguna particel·la que tenia per casa. La comparació del resultat amb un nocturn original trobat posteriorment, dóna fe de la bona memòria i de l’arrelament de la tradició del cant de les Completes a Cervera.
Segurament ja abans de la guerra, la plantilla orquestral es devia adaptar a la disponibilitat de músics de la Capella en cada moment, que havia anat minvant fins la desaparició. El que sí sabem és que en la partitura de Sancho Marraco substituïen una trompeta i un fiscorn a les duestrompes, i es fixava en tres el nombre de solistes, amb només alguna intervenció solística puntual d’una contralt del cor. Així ho hem mantingut, tot i que actualment acostuma a fer-lo la mateixa soprano. De fet, pels diferents registres de la part de soprano, podem suposar, però, que aquesta va assumir altres passatges de mezzo-soprano per raons circumstancials (els del responsori del primer Nocturn, per exemple). Després de Mn. Comorera n’assumí la direcció Mn. Francesc Bajona, qui incorporà els nens de l’escolania que havia engegat al cant de les Completes, substituint a les dones. Anys més tard (1974), en Narcís Saladrigues reintroduiria les dones en la interpretació de l’obra. Després de Mn. Bajona dirigí molts anys en Ramon Bernaus, a qui el rellevà el també flautista Ramon Ma. Xuclà.
El 1988 s’inicià, amb el terrassenc Joan Casals, una nova etapa caracteritzada per la implicació dels estudiants de l’Escola Municipal de Música (suposant una renovació i augment de la plantilla en la corda), que esdevindrien l’Orquestra de Cambra de Cervera, seguidament tres anys amb Narcís Saladrigues al capdavant i, a partir de 1992 sota la direcció de Manuel Valdivieso. Valdivieso emprengué la versió simfònica de les Completes, incorporant un oboè, un fagot, dos trompes, una segona trompeta, dos trombons i percussió, a més de les violes que ja s’havien incorporat anteriorment i amb un paper diferenciat de violoncels. Aprofità el canvi per revisar alguns passatges, afegir-ne d’altres i dotar l’obra d’una instrumentació més practicable, variada i plena. El 1996 s’interpretaren els Responsoris en aquesta versió, que llimà alguns canvis l’any vinent. El 1998 n’assumí la direcció Xavier Puig, retocant encara alguns passatges segons l’antiga partitura, però aprofitant els nous aspectes d’instrumentació. Així mateix, va prosseguir la tasca de la versió simfònica en Versos i Glòries, estrenant-se la totalitat de la versió actual el febrer de 2002. Sobre aquesta versió s’encarregà el 2003 una reducció a piano de la part orquestral a en Jordi Castellà Bové, juntament amb les parts vocals de cor i solistes. Aquestes, es mantenen en la versió de Sancho Marraco, amb alguna variació (intercanvi de veus per millorar-ne la comprensió polifònica) en el Glòria del segon Nocturn i algunes correccions en el text llatí (que devem a la Teresa Puig), que s’havia anat viciant amb el temps.
Parlem doncs d’una tradició que representa un fet insòlit en la història de la música litúrgica catalana del segle XIX, només comparable a la Missa de les Santes de Mataró. Una música caracteritzada per la combinació entre la majestuositat i l’esperit popular, entre la música d’església i la de ball, emmarcada en el corrent estètico-musical del segle XIX que defensava la visió operística i dramatitzada de la música sacra. Així es defensava el mateix Joan Pont, el 1844, dels qui l’acusaven de banalització: “...estic lluny de profanar el Temple Diví, ans al contrari, és el meu objecte atreure els fidels a la celebració de les festivitats que l’església solemnitza; i en veritat no ho aconseguiria repetint la música avorrida que ha escoltat el poble de Cervera en els seus temples alguns anys abans...”. Anys més tard, podem certificar que aquesta música segueix congregant fidels i oients cada febrer a Sta. Maria, i que el seu esperit proper i popular ha arrelat ben fons en el poble de Cervera.
Comentaris