dimecres, 2 de desembre de 2015

Folklore i festes de ELS #PRATSDEREI @SomSegarra @CultPopular_Cat




Els actes festius i folklòrics dels Prats de Rei  més significatius són:

Pessebre Vivent: Des de l'any 1972 es representa un pessebre vivent, organitzat per l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. Aquest pessebre ha passat d'un senzill quadre plàstic representant el "naixement" el primer any, a una completa escenificació de 16 quadres, en la qual s'empra una combinació de diàleg, moviment, llum i música. Aquesta és precisament una part força important i ha estat escrita especialment pel mestre Mn. Valentí Miserachs i Grau, fill de Sant Martí de Sesgueioles i Mestre de Capella de Santa Maria la Major, de Roma.

La representació s'efectua pels carrers i places de la vila, aprofitant els racons més adients, i reconvertint-los si és necessari mitjançant decorats tridimensionals, veritables construccions fetes amb fusta, guix, pedra, ferro, polièster, etc. Hi participa la major part del poble, sobretot els joves, i es representa la nit de Nadal i totes les festes nadalenques i de Reis a la tarda.

Ball dels Quatre Cantons: Es tenen notícies que al començament de segle ja es ballava aquest ball el dia de la festa major (el 15 d'agost). És anomenat així perquè les quatre parelles que el ballen se situen una a cada cantó de la plaça Major, davant de la casa de la vila. Comença ballant la primera parella, sola; quan aquesta acaba, comença la segona; després la tercera, i finalment la quarta. Quan totes han ballat, s'agafen de les mans i fan un ball rodó de conjunt. La dansa és d'aire sever, solemne i cerimoniosa. Des de l'any 1985 s'ha tornat a recuperar aquesta dansa, després de molts anys de no ballar-se.

Ball del Rei: Aquest ball, com l'anterior, s'ha recuperat fa poc temps. Es ballava el dia 1 de gener, amb motiu d'una mena de paròdia que es feia dels estaments polítics i de persones assenyalades del poble, on es nomenava el rei, el batlle, el notari, etc., i es llegien "les ordenanses", que acostumaven a ser força picants; es treien els "drapets bruts" de molts veïns (de forma dissimulada) i s'escudellaven els successos vilatans. El ball era d'un tipus similar al dels Quatre Cantons quant a solemnitat i cerimoniositat.

Festa Major: Com a molts pobles, els Prats se celebra el dia 15 d'agost. Actualment la festa consisteix pràcticament només en balls, recitals i algun acte de tipus popular i futbol. En l'aspecte religiós destaca la missa solemne.

A part de les festes esmentades, se'n celebren d'altres com la Trobada a la Manresana. Té lloc el dia de la segona Pasqua, o bé l'endemà si és festa. Consisteix en una trobada de tot el poble al llogarret veí de la Manresana a l'esplanada de davant de la torre medieval, on es celebra una missa i es reparteix el panet. Es fan jocs per als menuts i els grans i finalment es prepara una gran paella d'arròs per a més de 200 comensals.

La Nit de Reis es viscuda també, com a la majoria de pobles i ciutats, d'una manera força intensa, especialment quan passen els reis i reparteixen joguines per a la mainada.

La tradició dels Focs de Sant Joan ha perdurat a la nostra vila, on es fa una animada revetlla al raval de Sant Joan, davant la capella d'aquest sant. Un grup de nens i nenes porten la flama amb una torxa per acabar encenent la foguera feta amb trastos vells, caixes, canyes, etc. Seguidament, la gent pot fer una mica de xerinola amb coca, xampany i begudes diverses.

Les Caramelles també s'han sabut conservar i no s'han deixat de cantar cap any. Sortint de missa major, el dia de Pasqua, es comença la cantada a la plaça Major i es continua per tots els altres carrers i places. Per recollir els obsequis dels vilatans des de les finestres i balcons, s'empren cistelles suspeses de llargs pals i també alguna ballesta, amb les quals s'obsequia a tothom amb flors i carnets, on hi ha escrites les caramelles que es canten.


Imatge extreta de http://www.catalunya.com/destinaciones/prats-de-rei-els-2-1-81705

Extret del llibre 'Història de l'Anoia', volum II, Parcir, Edicions Selectes, Manresa 1991.