#RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘FER TOTS ELS PAPERS DE L’AUCA’

Adaptar-se a tots els ambients, circumstàncies i situacions; avenir-se a fer qualsevulla mena de paper per tal de prosperar, treure’n profit. 

La idea d’auca és a casa nostra sinònima de comèdia. El teatre no ha tingut a Catalunya la importància que ha assolit en altres indrets, no ha arribat tant al poble. L'auca, en certa forma comparable a la comèdia per la seva varietat d'episodis, pel nombre de personatges que hi intervenen i, sobretot, pel seu gran dramatisme, és molt natural que el poble la prengués com el tipus de comparança per a indicar la idea que ens ocupa, fent-la sinònima de comèdia, ja que l'auca estava molt més al seu abast que el teatre.

Les dites semblar una comèdia i ésser un pas de comèdia tenen els seus anàlegs força més populars en semblar una auca, ésser un pas de rodolí (o d'auca) i semblar un rodolí.

Tenim indicis imprecisos que les auques havien servit d'argument per a comèdies casolanes de les qualificades de sala i alcova, en les quals els personatges recitaven i dialogaven lliurement, seguint, més o menys, el text dels rodolins. El costum no ens estranya del tot, puix que, encara, dintre d'aquest segle, a Castelló de la Plana, els mestres, el dia del seu patró, sant Lluc, dedicaven una festa als deixebles, en la qual ells mateixos feian titelles en un teatre improvisat en un angle de la classe, on penjaven un llençol, i treien de les auques els arguments i textos de les obres posades a escena.

Imatge extreta de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auca_-_Claudine_Bouzonnet.jpg

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.