dissabte, 8 d’agost de 2015

Adéu (per un temps) al sopar de #SantMagíCervera · #Cervera




22 anys!

Després de 22 anys, a la Festa de sant Magí de 2015, no hi haurà el Sopar de Sant Magí a la plaça Major! Això vol dir que tampoc hi haurà pregó, ni pubilles, ni “Maginet de l’any”, ni Ball de la coca...

Aquest sopar va néixer l’any 1993 amb vocació de ser un punt de trobada entre cerverins. (Hi ha dues festes cerverines que són punt de trobada: la del Santíssim Misteri i la de Sant Magí). Durant la celebració de l’any 1990, dels 200 anys de la construcció de la Capella, en un dinar al Mas Duran, vam observar que hi va haver molta participació de cerverins no residents, però al mig del dia al Mas Duran no era el millor lloc per trobar-se...

Escoltàvem dels nostres pares, que abans, després de dinar, el dia de sant Magí, es feia a la plaça un ball on subhastaven unes coques i qui se l’adjudicava tenia dret a decidir qui ballava o no i a quin ritme o melodia... També coneixíem que al segle XIX a la plaça hi havia una festa de “Moros i Cristians” (hem trobat documentada per Mn. Andreu Rovira la de l’any 1888), entre al tres coses hi havia la “reina” de la Festa...

Vam creure que durant la migdiada era millor estar-se a l’ombra que ballar. Vam pensar una festa on hi cabés tot plegat. Un sopar era millor que un dinar. Després de l’Entrada de l’Aigua, vam creure que era un bon moment per la gran participació de públic que hi ha. En lloc de “reines” escollir Pubilles, sempre queda més d’aquí.

En un principi es va parlar de donar dos premis un de dolç i un d’amarg, per allò de premiar o castigar... però qui som nosaltres per recriminar res a ningú? I el seny va guanyar per donar un reconeixement a la gent que tant ha fet per conservar la nostra estimada Festa i així va néixer el “Maginet de l’any”.

El “Ball de la coca”, vam creure que si no ens havia arribat a la nostra generació era perquè l’hora en que es feia no era la millor i potser també que algun any amb això de qui o que es pot ballar, no hagués acabat prou bé, segurament que la guerra també hi va tenir alguna cosa a veure...Vam pensar d’incorporar al sopar, la subhasta de tres coques, tot matisant que era un divertiment. Alguns anys ho vam aconseguir, altres no tant.

En aquest anar vestint la trobada, es va creure oportú que hi hagués el pregó de la Festa. Com ho faríem tot plegat? doncs amb un presentador professional... La Pepa Fernàndez, s’organitzava les vacances per poder presentar la Festa. Altres anys hem comptant amb el Jaume Freixes, el Toni Nadal i últimament amb el Xavier Juan, aquest tot terreny que tant aviat fa de campaner, com guia la Marxa a la Brufaganya, o reparteix aigua... o et presenta el sopar.

Els primers anys vam comptar amb la col·laboració de TeleSegarra, després ho hem continuat organitzant des del barri.

El motiu no solament és el cansament dels qui ho organitzem, sinó també veure que la participació ciutadana ha anat minvant progressivament. Motius d’aquesta disminució: potser la crisi, el sopar sempre és el mateix, algú el pot trobar carrincló, massa llargs els parlaments, no hi ha una renovació generacional, etc. Rendibilitat econòmica nul·la. Una mica tot plegat ha fet que aquest any la Junta hagi cregut convenient parar.

Han estat uns anys de participació diversa. Sempre demanàvem més cadires de les que necessitàvem pel parament de les taules per tal de donar cabuda a la gent que pel motiu que fos no podien participar del sopar, però si gaudir de la trobada. (Recordo que un any la gent es queixava per no trobar lloc, tot hi disposar de més de cent cadires addicionals... vam haver d’anar a l’Auditori a buscar-ne...).

Hi han hagut 4 presentadors, 22 pregoners, 23 “maginets de l’any” (un any se’n van nomenar dos), 48 pubilles (dos anys hem tingut pubilles d’honor), ens hem fet un fart de ballar el “Paquito chocolatero”, gairebé era l’himne de la festa...

En definitiva hem passat moments de tots els colors, de nervis, de malentesos, de joia, moments emotius, com per exemple l’ any on a causa d’un temporal d’estiu, es va haver de fer tot el parament de nou, la gent s’esperava sota els porxos i després de l’última gota, tothom ajudava per poder iniciar la festa com si res hagués passat... quina lliçó d’estima a la Festa la d’aquell any! La capsa amb el sopar es va esdevenir un clàssic.

Al saber la Paeria que no es feia el Sopar a la Plaça, el Sr. Ramon Royes, Paer en Cap, ens va convocar al seu despatx per tal de trobar-hi solució, oferint el que necessitéssim per continuar. Hi ha hagut altres iniciatives particulars per intentar mantenir-ho a la plaça o a cal Racó. A tots ells l’agraïment, però ens ha semblat que sense comptar amb la veu dels veïns del barri no podíem canviar algunes coses, com per exemple fer el ball del dia 19 a la Placeta de Sant Magí a Cal Racó. Salvar una cosa per trencar-ne una altra no és la solució.

A les mans de tots plegats està que en un futur més o menys immediat tornem a gaudir d’aquest Sopar (ja gairebé tradicional) de Sant Magí.