18 d'AGOST. '#Calendari tradicional de les comarques de #Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras
Cervera té una devoció intensa, viva, i, sobretot popular a sant Magí. Hi ha el costum d'anar a buscar l'aigua de la Brufaganya, just de la mateixa font que, segons la tradició, féu néixer el sant per apagar la set dels seus botxins quan el portaven al martiri.
L'entrada de l'aigua a Cervera s'inicia, avui al capvespre, a la placeta de l'estació. Fa uns anys començava al carrer de les Verges i, més antigament, en el portal que tancava el carrer Major. La corrua dels animals de treball, ruquets, someres, eugues, mules i cavalls transportant en uns argadells profusament guarnits els càntirs de terrissa amb l'aigua miraculosa de la Brufaganya, constitueix l'element principal de l'entrada de l'aigua.
Abans, l'aigua s'anava a buscar a la Brufaganya amb carros i precisament es transportava en càntirs de terrissa o de llauna, exclosos els barrals i les bótes. Avui, per exigències del temps, el transport es fa de manera més ràpida i mecanitzada.
Al pas de la comitiva hi ha molta gent. Es pot dir que tots els cerverins hi són presents. Tothom hi pren part, d'una manera o altra, en l'entrada de l'aigua de la festa de Sant Magí.
L'entrada de l'aigua avui, vigília de la festa del sant, és, segurament, l'acte més autèntic, més bell de tota la festa. El que ha mantingut íntegres, vives, totes les característiques originals: animals, argadells, càntirs panxuts que estaven arraconats, fora d'ús i un sant Magí de carn i ossos, portant la bandera, el bastó, el boix i l'espígol.
Al pas de l'entrada de l'aigua que té lloc a Cervera és difícil assistir-hi amb indiferència. És com si el temps hagués fet marxa enrere, o com si s'hagués aturat en una remota època al nostre país.
L'entrada de l'aigua a Cervera s'inicia, avui al capvespre, a la placeta de l'estació. Fa uns anys començava al carrer de les Verges i, més antigament, en el portal que tancava el carrer Major. La corrua dels animals de treball, ruquets, someres, eugues, mules i cavalls transportant en uns argadells profusament guarnits els càntirs de terrissa amb l'aigua miraculosa de la Brufaganya, constitueix l'element principal de l'entrada de l'aigua.
Abans, l'aigua s'anava a buscar a la Brufaganya amb carros i precisament es transportava en càntirs de terrissa o de llauna, exclosos els barrals i les bótes. Avui, per exigències del temps, el transport es fa de manera més ràpida i mecanitzada.
Al pas de la comitiva hi ha molta gent. Es pot dir que tots els cerverins hi són presents. Tothom hi pren part, d'una manera o altra, en l'entrada de l'aigua de la festa de Sant Magí.
L'entrada de l'aigua avui, vigília de la festa del sant, és, segurament, l'acte més autèntic, més bell de tota la festa. El que ha mantingut íntegres, vives, totes les característiques originals: animals, argadells, càntirs panxuts que estaven arraconats, fora d'ús i un sant Magí de carn i ossos, portant la bandera, el bastó, el boix i l'espígol.
Al pas de l'entrada de l'aigua que té lloc a Cervera és difícil assistir-hi amb indiferència. És com si el temps hagués fet marxa enrere, o com si s'hagués aturat en una remota època al nostre país.
Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.
Comentaris