'Pobresa energètica: inadmissible i evitable' (Àngels Guiteras)
Pel seu interès, reproduïm sota aquestes ratlles l'article 'Pobresa energètica: inadmissible i evitable', d'Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, publicat al diari 'Ara' el passat 17 de desembre de 2014.
Pobresa energètica: inadmissible i evitable
Segons les últimes dades publicades per l’Idescat
l’octubre passat, 358.100 persones a Catalunya no poden mantenir el seu
habitatge a una temperatura adequada. Aquests casos quantificats posen
de manifest, altra vegada, l’augment de la pobresa energètica al nostre
país. Un escenari que no ha de sorprendre ningú, si tenim en compte que
el 10% de les llars amb menys renda han perdut un 43% del poder
adquisitiu des de 2006, mentre que el rebut de l’electricitat ha pujat
un 60%, el de l’aigua un 66%, i avui ja estem pagant la tercera energia
més cara d’Europa.
Tot i que el govern català és pioner en alguna de
les iniciatives per lluitar contra la pobresa energètica, no acaba de
concretar les mesures que permetrien reduir aquests índexs i revertir la
situació. En part, el govern català té tota la raó en el fet que les
competències les té Madrid i que l’Estat -en complicitat amb les
empreses energètiques- ha posat bastons a la rodes a tots els intents
que s’han fet fins ara des de Catalunya per solucionar aquest problema.
Però també té a la seva teulada mecanismes, eines i propostes que pot
impulsar.
A més de la introducció en el Codi de Consum, que el
Parlament ha d’aprovar avui, del dret que els subministraments bàsics
de les famílies vulnerables no es tallin, fa uns dies el Govern va
oferir més detalls sobre el projecte de crear un fons solidari que es
faci càrrec de les factures que aquestes famílies no puguin pagar. Es
tractaria d’un fons público-privat que hauria de comptar anualment amb
un mínim de 40 milions d’euros, aportats al 50% per les administracions
públiques i pel sector privat. L’impuls d’aquest fons, mitjançant una
fundació de nova creació, és una bona notícia, malgrat que el projecte
té encara interrogants importants. El més decisiu és si les empreses
subministradores aportaran efectivament els 20 milions que calen per
cobrir l’altre 50% necessari. Aquesta és una línia vermella, a criteri
nostre, per donar suport al projecte, puix que altrament estaríem
sufragant amb els diners de tots els problemes de morositat i
impagaments d’aquestes companyies, que, a més, obtenen anualment uns
beneficis milionaris.
Sabem que aquesta és la solució possible avui, però
no la desitjable. En altres països europeus aquests fons solidaris per
fer front a la pobresa energètica es cobreixen amb una taxa en les
factures de les companyies. Però a Catalunya una possible taxa d’aquest
tipus seria immediatament recorreguda i suspesa per l’Estat, veient el
que ja ha passat amb mesures recents més tímides.
Tanmateix, haurem de seguir exigint solucions
definitives a l’Estat, perquè la pobresa energètica seguirà sent un
problema durant molts anys: que compleixi les directives europees sobre
aquesta matèria; que estableixi un sistema tarifari progressiu, amb
exempcions per a les famílies vulnerables; que permeti un IVA reduït per
a les factures d’aquestes famílies, i que obligui les empreses
subministradores, com passa en altres països, a dur a terme programes
preventius i d’informació per a les famílies. L’informe El dret als subministraments bàsics,
que va presentar el Síndic de Greuges fa uns dies, ha d’esdevenir un
document de referència, perquè fa un diagnòstic molt encertat del
problema i de les vies de solució.
Podem emmirallar-nos en el Regne Unit, que, amb el
programa d’eficiència energètica Energy Companies Obligations (ECO),
obliga les companyies de gas i electricitat més grans a donar suport als
consumidors vulnerables per implementar mesures d’estalvi energètic,
com l’aïllament de façanes i teulades o el canvi de calderes. O en
França i Itàlia, que compten amb deduccions fiscals per a aquells que
inverteixen en la millora de la qualitat energètica dels seus
habitatges, unes deduccions fiscals que poden arribar al 55% de la
despesa en millora energètica. Hi ha molts més exemples que es podrien
estudiar i aplicar al nostre país.
Els subministraments bàsics són un bé que influeix
directament en la possibilitat de viure una vida digna, és un dret bàsic
al qual tots hauríem de tenir accés a un preu just, de manera
generalitzable i igualitària. No pot ser un privilegi per a uns quants,
sinó un dret per a tothom.
Cal, doncs, compromís de les administracions, i
coordinació i voluntat de tots els agents implicats per no allargar més
aquesta situació. La pobresa energètica és un problema creixent que té
conseqüències sobre el confort i el benestar de les persones. Actualment
al nostre país els instruments polítics i legals encara no garanteixen
l’ús i l’accés a l’energia a un preu just. El fred ja ha trucat a la
porta, però malgrat ser molt hospitalaris, no volem que es quedi a
passar l’hivern a casa nostra. No hi està convidat. La pobresa
energètica és inadmissible.
Comentaris