dimecres, 21 de gener de 2015

Descoberta a l'Arxiu de la Corona d'Aragó la referència més antiga dels 'Pastorets'




La troballa, fruit de la investigació de l'historiador Joan Giménez Blasco, data del 1721, el nom apareix en català i està localitzada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

L'historiador mataroní Joan Giménez Blasco ha descobert la prova documental més antiga sobre els Pastorets. El document, datat de l'11 de febrer de l'any 1721 es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Reial Audiència, registres 130 - 376) i es tracta d'una sol·licitud per l'autorització per dur a terme les representacions dels "Pastorets". El document està escrit en castellà, però hi apareix la paraula catalana dels "Pastorets". El document sol·licita la presència d’un “agutzil” durant les representacions de Pastorets per vetllar el “bullici” i concurrència de públic que pugui ocasionar. Textualment demana que “se conceda esta licencia osando de ella en la conformidad, que los años pasados en que ya se ha representado como también en este durante las Navidades Los Pastorets concurriendo siempre en cualquiera de estas representaciones un alguazil a excusar toda quiebra y pendencia que el bullicio y concurso de las gentes suele ocasionar”.

D'aquest document es dedueix que els Pastorets ja són una representació consolidada, ja que es parla de funcions d'anys anteriors. D'altra banda, es fa servir la forma catalana per denominar els Pastorets, a diferència d'altres tradicions que sí que es traduïen com "Bayle de Buda" de "Carnestolendas" (en referència al Carnestoltes), pel qual també es demana llicència al mateix document. Cal tenir en compte que l’any 1721 s’havia establert definitivament el mandat dels Borbons i que possiblement, i com a conseqüència de la repressió i el control dels usos i costums catalans calia demanar aquest permís. En aquella època s’havia prohibit, entre d’altres, l’ús de màscares de carnestoltes al carrer o els balls de disfresses públics.

Antecedents

Abans d'aquesta descoberta de Giménez, la referència més antiga documentada de representacions dels Pastorets datava de finals del segle XVIII, concretament apareixia a l'obra Calaix de sastre del Baró de Maldà (1746 - 1819).  Precisament, els textos més antics de representacions daten de finals del XVIII, com ara Los zelos de San Joseph: comedia famosa, una obra de Cristóbal de Monroy y Silva, o l'obra El cascabel del demonio. Auto al nacimiento de Christo nuestro Señor. Les dues obres estan escrites en el castellà de l'època, editades a Sevilla, es conserven a l'Arxiu Comarcal del Bages i es té constància que es representaven l'any 1813 a l'Hospital de San Andreu de Manresa. El primer text que es conserva editat a Catalunya data de l’any 1844. Els volums van ser impresos a Igualada i porten per títol Los pastorcillos en Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo