dimarts, 20 de gener de 2015

'Cervera, ciutat de la música clàssica'




El dissabte 17 de gener va tenir lloc al Centre d'Empreses Innovadores una jornada de treball inèdita al país, entre una vintena de persones vinculades professionalment a la música clàssica, el regidor de Cultura, el director de l'àrea de música de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Albert Bardolet, i el paer en cap.

En la trobada es pogué treballar i discutir la possibilitat que la nostra ciutat sigui coneguda i associada a una 'marca' o 'segell' musical, així com valorar els pros i contres per mirar de ser un referent musical a Catalunya.

Es crearen tres grups de treball per observar la situació actual de Cervera, es va fer una anàlisi i es presentaren propostes concretes d'actuació abans de posar-les en comú i entrar en un debat vers aquestes idees.

Es valorà dins de l'anàlisi extern la situació geogràfica i la història i patrimoni com a atractius turístics, a més de ser ja una localitat que musicalment esdevé associada a diferents actes. Tot i això també es remarcaren aspectes negatius com la disminució de recursos públics cap als actes musicals, el fet d'estar massa tancats a la comarca o les grans infraestructures que tenen ciutats properes com Lleida respecte a nosaltres.

S'analitzaren també les mancances internes com a ciutat. I sorgí ràpidament el tema de les infraestructures. Creiem que Cervera necessita dos espais per poder escoltar música en bones condicions -l'activitat duta a terme durant anys bé que s'ho ha guanyat-. Un espai petit per a unes dos-centes persones i un espai més gran per quatre o cinc-centes. I mentre s'aclarien les ubicacions, d'idees no en faltaven, s'acordà millorar l'aspecte de l'actual auditori municipal, especialment amb una nova il·luminació. Les possibilitats del futur auditori podrien passar per l'acabament de Sant Domènec, la renovació completa del Casal i la seva adequació acústica, o la inversió en la separació d'espais, una conxa acústica i la renovació de la calefacció del Gran Teatre.


Es valorà també poder organitzar alguna trobada amb els responsables d'altres municipis que han fet equipaments nous per escoltar la seva experiència en el moment que decidiren si els calia un auditori, un teatre-auditori o un espai polivalent. A més, per vetllar que aquest procés tiri endavant es decidí crear un grup de treball amb diferents membres vinculats al món musical de forma continuada.

Un altre dels aspectes que semblava clar era l'aposta per la professionalització d'un gestor cultural o coordinador, que s'encarregués de gestionar els espais, la publicitat i la premsa, cosa que ajudaria a potenciar l'activitat musical, tant a la comarca i a les xarxes socials com als mitjans d'àmbit nacional, així com a agilitzar la logística que pot suposar cada esdeveniment.

Per mirar de ser una ciutat referencial dins de la música clàssica cal una programació amb figures rellevants, i aquesta no s'assolirà si no hi ha un pressupost acord a l'activitat. Una solució podria passar per buscar una cotitularitat del conservatori amb la Diputació de Lleida, o bé que fos absorbit per aquesta institució, ja que és un centre de clara vocació territorial, i el pressupost que s'estalviaria dedicar-lo a la programació musical. A més, caldria potenciar al màxim els festivals i el curs de música perquè fossin els elements visibles i destacats de l'activitat anual.

Finalment, la idea de crear un mercat de música clàssica, que no existeix al país, podria ajudar a aconseguir aquest impuls i singularitat que es busquen, sempre i quan s'acompanyés de noves places hoteleres.

En fi, unes jornades que els músics vam valorar molt, que des d'altres ciutats han mirat amb interès i que esperem tinguin continuïtat i no quedin engolides per les properes eleccions municipals. 

 
Extret de la revista 'Segarra', febrer 2015