dijous, 13 de novembre de 2014

Les Valls del Sió – Llobregós, les Obagues del Corb i el Carbasí, entre les Zones d'Especial Conservació (ZEC) aprovades pel Govern




El Consell Executiu de la Generalitat del passat 4 de novembre va aprovar declarar 86 espais de la regió mediterrània catalana com a Zones d'Especial Conservació (ZEC) i va donar el vistiplau a l'instrument de gestió que determina els objectius de conservació de les 53 espècies i els 73 hàbitats d'interès comunitari compresos en les gairebé 740.000 hectàrees d’aquests espais.

Les ZEC són espais protegits de la xarxa europea Natura 2000 destinats a conservar els hàbitats i les espècies de major rellevància presents a Europa, a excepció de les aus, la protecció de les quals es fa a través de les ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus). En total, a Catalunya hi ha 115 espais declarats com a ZEC, que sumen 1.022.427 hectàrees, aproximadament el 30% de la superfície del país.

La Comissió Europea divideix el territori català en dues regions biogeogràfiques: la mediterrània i l’alpina. La primera inclou la major part de la superfície del país, mentre que la segona se circumscriu a 22 espais dels Pirineus i els Prepirineus, que el Govern ja va declarar com a ZEP el mes de desembre passat.

La nova declaració comporta un canvi de classificació d’espais que ja formaven part de la xarxa Natura 2000, com a llocs d’importància comunitària (LIC), per als quals s'han definit els objectius i les mesures de conservació. L’àmbit dels espais protegits a Catalunya continua sent el vigent, de manera que es tracta d'un canvi qualitatiu.

Així, amb el nou acord, es completa i finalitza l'aportació catalana a la formació de la xarxa europea Natura 2000, que té com a objectiu garantir la biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres al territori europeu.

L’instrument de gestió aprovat diagnostica l’estat de conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari presents als espais ZEC, identifica les activitats que poden tenir una major incidència en la seva conservació i inclou els objectius i les mesures de conservació necessàries per assegurar-ne el manteniment a llarg termini i evitar la pèrdua de biodiversitat.

Tres espais ZEC a la Segarra

Entre els espais declarats com a Zones d'Especial Conservació trobem tres conjunts segarrencs:


L’espai de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. Geomorfològicament l'espai de Carbassí presenta un relleu ondulat i assentat en bona part sobre margues calcícoles. Aquest espai presenta el seu major interès en reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal primitiva característica de l'altiplà segàrric dedicat actualment i majoritàriament a cultius de secà. Carbasí reuneix un conjunt de obagues molt riques en vegetació submediterrània i representa un bon exemple del límit meridional d'aquesta. 


Petit espai de relleus suaus, que forma part de les serres que tanquen la baixa plana de la Depressió central occidental catalana. L'espai acull alguns elements propis de rouredes dins el país de la carrasca, amb pinedes de pi blanc i matolls calcícoles de romaní i bruc blanc (Erica arborea). L'interès de les obagues del Riu Corb és que representa una de les localitzacions més extremes i meridionals de les rouredes submediterrànies de roure de fulla petita (Quercus faginea) que penetren en aquest territori a través de l'altiplà segárric. La presència d'elements submediterranis i euro-siberians dins un país eminentment sec i continental constitueix per si mateix una notable singularitat botànica. Presència de Melampyrum cristatum.  


Les Vall del Sió- Llobregós és un espai de caràcter estèpic situat al peu dels altiplans segarrencs, està format per materials guixencs que afloren al nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. La major part d'aquest espai està ocupat per una barreja de terrenys de cultiu dispersos enmig de zones boscoses i de matoll. La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencs són les timonedes gipsícoles continentals de gatunas (Ononis tridentata) i trincolas (Gypsophyla hispànica) i el romer blanc (Helianthemum esquamatum). A les zones assolellades on desapareixen els guixos són freqüents els matolls calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars, i en les obagues les rouredes de Quercus faginea. Pel que fa a la fauna destaca la presència d'important àrees de dispersió de juvenils d'àliga cuabarrada (Hiearetus fasciatus), així com poblacions d'aus estepàries com el sisó (Tetrax tetrax) o el gaig blau (Coracias garrulus).

La xarxa Natura 2000

Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitant-ne el deteriorament.


Fotografia de la Vall de Llobregós, autor Ramon Sunyer, extreta de http://www.somsegarra.cat/media/fotos_lloc/Vall%20del%20LLobreg%C3%B3s/