dimecres, 8 de juny de 2016

Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: EL PASSEIG DE L'ESTACIÓ




Passeig de l'Estació

De petit i de gran li he trobat sempre
un pregon atractiu.
Quan era infant, amb els amics hi anava
a veure passar els trens
i, si s'esqueia, a fer que el ruc del Vila
es posés a bramar com un dement!
D'adolescent, les tardes de diumenge,
passejant sota els arbres o seient
amb les amigues en els bancs amables,
quan el món era llum i aroma i so
i allí, a la pista del "Foc Nou", ballàvem
els valsos, els "fox" lents, els pericons,
els pas-dobles de moda, mentre queia
la tarda dolçament, el sol anava
a la posta i sortien els estels...
Quan vaig tornar a Cervera, en la pau càlida
que segueix a una guerra qualsevol,
em vaig trobar un passeig més solitari,
amb els mateixos arbres i amb els mateixos bancs.
I prompte amb un encís més gran encara,
en festejar la mossa que tenia
els ulls daurats més bells que mai he vist
i un somrís enigmàtic de "madonna"
i com un cant de rossinyols la veu.
I encara puc refer els mateixos somnis
del temps passat, bo i caminant amb ella,
passeig de l'Estació,
a l'ombra fresca de l'arbreda aquella
que ens serva la il·lusió!


'La ciutat màgica', 1992


Imatge extreta de http://www.cerverapaeria.cat/noticies-ca/millores-al-passeig-de-lestacio