El món dels gegants i la imatgeria festiva catalana, a debat




Amb motiu de la celebració, el proper dissabte 20 de setembre de 2014 a Olot, del primer Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva, organitzat per País Gegant amb la participació de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, el Museu dels Sants i l'Ajuntament d'Olot, la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC) va organitzar el passat divendres 5 de setembre a la seu d’Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat una jornada amb destacats membres del sector per tal de posar les bases del primer congrés a Olot, en la qual es va parlar de les principals mancances dels sector i de les vies de futur.

Durant aquesta sessió prèvia, el professor de l’Escola Massana Josep Mañà va posar sobre la taula una dada important: que Catalunya compta amb la major densitat de gegants del món, amb més de 4.000 figures repartides pels 947 municipis que conformen el territori. Amb un mercat a priori saturat, els assistents van assegurar que hi ha vies de futur en el sector de la imatgeria, parlant dels encàrrecs per a entitats (com per exemple el gegant que recentment ha adquirit la Penya Blaugrana d’Olot), també de l’auge internacional o inclús obrint-se a d’altres àmbits com les titelles o els escenaris teatrals i d’altres representacions, on alguns dels imatgers presents van definir com una via actual de negoci en el seu taller.

La principal mancança, però, tal com va destacar Judith Camps, secretària de la FAAOC i propietària del taller d’imatgeria festiva Gabins, és en l’àmbit de la formació: “en el nostre ofici no hi ha formació, ni reglada ni no reglada, i cada taller és qui s’encarrega d’ensenyar als seus nous treballadors”. Cada taller té la seva forma de fer i definir els processos, heretant els imatgers uns vicis i costums que potser no són òptims per a l’ofici”, va afegir, tot destacant que des de la FAAOC i el CCAM estan treballant conjuntament amb el Departament d’Ensenyament en la realització d’una especialització dins el cicle formatiu d’Escultura. Camps va instar a tots els imatgers assistents a tenir una trobada per determinar els continguts d’aquesta especialització i per valorar la possibilitat de crear una associació del sector per tal d’unificar criteris i treballar conjuntament en el futur de la imatgeria festiva.

Per la seva banda, Àlex Garcia-Miguel, com a representant de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, va establir la necessitat de treballar tots plegats imatgers i geganters, per tal de minimitzar els aspectes de les figures que “sempre generen discussió, com ara l’equilibri, el pes, l’estètica, la resistència, el vestuari i, una cosa que no acostumen a tenir en compte a l’hora de construir-les, l’entorn i la funció de la peça, és a dir, amplària de la plaça o carrers del municipi, com es balla en aquell entorn concret, com es porta el Gegant, quina música es toca...”. Per al geganter, s’ha de viure la festa per entendre-la. Diversos assistents van coincidir amb ell, afirmant que caldria promocionar més aquesta tradició i fomentar-la com un punt de tracció de turisme i d’identitat nacional, tal com s’ha aconseguit amb els castellers.

Finalment, Judith Camps va afegir que “els imatgers hem de tenir clara la transcendència de la nostra tasca; no es tracta d’una simple obra nostra, sinó que s’inclourà dins el  patrimoni material i immaterial de Catalunya”. La secretària de la FAAOC va aprofitar per presentar el programa del congrés, dedicat als artesans i constructors de gegants i imatgeria i a tots els aspectes relacionats amb la seva activitat: els materials antics i nous, les figures com a patrimoni, el aspectes clau en el procés de compra i construcció de figures, etc., tot destacant dues festes d’excel·lència en la imatgeria festiva: La Patum i els Gegants d’Olot.


Comentaris