dijous, 21 d’agost de 2014

750 anys de la concessió de la PAERIA a la ciutat de Lleida




L’Ajuntament de Lleida commemora el 750 aniversari de la concessió de la Paeria. El 19 d’agost de 1264, el rei Jaume I concedeix als cònsols de la ciutat el privilegi de la Paeria. És una època de maduresa i de plenitud en el regiment de la ciutat, en què Jaume I deslliurà Lleida de tot lligam feudal i posà els fonaments del poder municipal que durà fins el 1707 (Felip V – Guerra de Successió). 

L'alcalde accidental, Fèlix Larrosa, ha visitat aquest dimarts l'arxiu municipal on es conserva el Privilegi de Concessió de la Paeria que va donar el rei Jaume I el 1264. Larrosa ha destacat que aquest fet ha marcat la història de la ciutat i també de Catalunya. "A partir d'aquell moment, Lleida va començar a tenir uns anys d'esplendor, ja que la Paeria va incidir en certs àmbits especialment, com l'educatiu, reivindicant la universitat; el cultural, va impartir un sistema de justícia o en l'economia". 

Larrosa també ha explicat que els actes commemoratius del 750 aniversari de la concessió de la Paeria se celebraran a partir de l'octubre i ha avançat que s'exposarà el pergamí del Privilegi perquè tots els ciutadans i ciutadanes coneguin de primera mà la història de la ciutat i a més "hi haurà altres actes que representaran a través de diferents disciplines artístiques el que va significar la Paeria en la societat lleidatana". 

La Paeria fou sempre una institució democràtica i els quatre paers s’elegien anualment (elegits, mai nomenats). Els solters eren inhàbils (havien de ser casats o vidus) i el vot no era secret. L’estructura es mantindria en els tres estaments tradicionals: la mà major –ciutadans i cavallers-, la mà mitjana –mercaders i juristes- i la mà menor –pagesos i menestrals-. Però la particularitat és que els paers pertanyeran a les tres mans. A més, els majors recobrarien hegemonia ja que havien accentuat la seva força, mentre que els mercaders i els industrials es ressentien de l’emigració. 

Els paers s’escolliran per parròquies: 2 per la de Sant Joan, la més gran de la ciutat; 1 per Magdalena, 1 pel grup parroquial Sant Llorenç, Sant Andreu i Sant Martí. Sembla que els llinatges gaudien de perpetuïtat ja que a la reforma de 1386 hi lluïen els mateixos cognoms. 

Es va crear el Consell General de la Paeria (encara que els llibres d’actes no comencen fins l’any 1340). Només hi ha constància en el Llibre de crims del Tribunal de Coltellades (1312), on hi consta la llista dels ciutadans elegits per al 1313-14. 

L’estructura de la Paeria tenia caràcter representatiu i es fonamentava en dos eixos, el social (les 3 mans) i el territorial (presència de les 4 parròquies). 

3 etapes de la Paeria: 
  • Del 1264 al 1386: en què l’elecció dels paers era feta pel Consell General en votació pública i nominal 
  • Del 1386 al 1499: Pere I El Cerimoniós atorga privilegi amb un procés electoral reglat anomenat d’insaculació, que vol dir mixt d’elecció i atzar. El Consell, que el 1386 s’estructura de nou, amb 50 consellers, mandat anyal, elegia prohoms en nombre triple al de paers i l’atzar decidia després quins eren els elegits. 
  • Del 1499 fins a la fi de la Paeria: L’insaculació, l’atzar. 
Jaume I va atorgar diversos privilegis i diplomes a la ciutat, com que "ningú no fos detingut per causa de deutes, ni s’embarguessin els seus béns, si doncs el deutor no era principal, ni s’embargués llur fermança, els quals deutors havien de respondre amb llurs mitjans econòmics però mai amb la pròpia persona." 

Però, com ja s’apuntava a la Carta Pobla, el privilegi més interessant concedit per Jaume I a la ciutat va ser el privilegi de Defensa i Bandera. Fins ara es permetia als habitants de Lleida de destruir els castells i llocs, i fins i tot de matar i de ferir qualsevol senyor en defensa dels drets de la ciutat. Però ara (mitjans 1270) autoritzava els lleidatans (que vivien en castells, cases de camp, torres i llocs dels seus termes) a confederar-se, a establir pactes i unions per castigar i perseguir els malfactors. Facultava la Paeria per nomenar cada any dos prohoms, caps de les unions o germandats que s’organitzessin. La Cúria i el veguer donarien consells i ajut als reclamants.

Paer deriva del mot llatí paciari (que fa justícia) i de patiarium (home de pau). 

Amb el Decret de Nova Planta, Lleida perd els seus furs i és regida com qualsevol altre municipi. Significa règim centralista, la fi de l’autonomia municipal i la decadència. L’Ajuntament va néixer a les primeries del XVIII, el 4 de març de 1719. 


Imatge extreta de http://www.españaescultura.es/es/monumentos/lleida/palacio_de_la_paeria_ayuntamiento.html

Informació extreta de http://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=20889&PaginaAnterior=/cat/index.asp