dimecres, 15 de juny de 2016

Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: SANT CRISTÒFOL




Sant Cristòfol

No sé el perquè del temple, o de l'ermita;
si no és tal volta que durant molts segles
era al peu del camí, del camí ral,
quan Cervera sí que era més petita,
però dictava en tot les seves regles
-vila del rei en l'era medieval!-.
L'intens traüt passava nit i dia:
cavallers, caminants i traginers,
homes d'armes, pagesos, altes mules,
clergues pausats i cridaneres dules,
els ases pacients, la gallardia
d'algun cavall que amb nervi caminés...
I, en arribar al portal que allí hi havia,
la gent s'encomanava
al sant portant del Crist i amunt o avall
del Montseré, la ruta continuava
descabdellant-se sempre... De la vall
pujava el so esquerdat de les esquelles,
lladrucs de gossos i belar d'ovelles;
naixia el dia o es ponia el sol
i l'ermita, al camí de Barcelona,
era un racó ple d'una pau pregona
que al cansat vianant duia consol...
Però això es va acabar! La carretera
va pujar per davant la barbacana,
per fora de les cases de Cervera,
fins dalt, al capdamunt de Capcorral.

L'ermita es va immergir en la vida urbana,
plàcidament serena, sempre igual,
encara que cada any hi havia un dia
que la gent de Cervera hi acudia
i els vehicles moderns s'afileraven
al seu davant per ésser beneïts,
música i cants de nou hi ressonaven,

alçava el sant els muscles encongits
i el barri i la ciutat hi feien festa,
com en memòria d'altres temps passats...
I avui de tot allò només en resta
el lleu record d'uns dies enyorats!


'La ciutat màgica', 1992


Imatge extreta de http://www.lleidaalminut.com/noticies/view/id/483/cervera/esglesia/sant/cristofol/rehabilitacio/arranjar/veint/rector/empreses/constructors/