'Catalunya bombardejada' (I): La República bombardejada

La mostra 'Catalunya bombardejada', produïda pel Memorial Democràtic, conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya. L'exposició, que està itinerant per Catalunya i actualment es troba al Museu Comarcal de Cervera, és un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs indiscriminats de les aviacions italiana i alemanya durant la Guerra Civil. Explica, amb imatges, textos i objectes originals, com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics.

La República bombardejada 

L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 posà fi a cinc anys d'incipient democràcia a l'Estat espanyol. Tot i que el cop fracassà a Catalunya, les tropes rebels mantingueren sota control bona part de la península. La guerra aèria esdevindria decisiva en el conflicte, capítol en què l'exèrcit franquista comptava amb superioritat gràcies a l'ajut de l'aviació italiana i alemanya, que protagonitzà els bombardejos més destacats, tant sobre la població civil com contra les indústries i infraestructures catalanes. 

A finals de juliol de 1936 el general Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, representat per la Itàlia de Mussolini i l'Alemanya de Hitler, el qual esdevingué determinant per assolir la victòria en la Guerra Civil. 

L’Estat espanyol es va convertir en camp de proves per a les noves tàctiques militars que es generalitzarien durant la Segona Guerra Mundial, entre elles, el bombardeig aeri sistemàtic i indiscriminat sobre la població civil. L’aviació nazi i feixista fou responsable de terribles bombardejos, com el de Madrid el novembre de 1936 o el de Gernika el 26 d’abril de 1937, immortalitzat en la pintura de Pablo Picasso. 

En esdevenir Catalunya un punt estratègic durant el desenvolupament de la guerra (lloc de recepció de material bèl·lic, amb indústria de guerra, centrals energètiques, importants ports i nusos de comunicació), es convertí en un objectiu prioritari de bombardejos; a més, Barcelona era al 1938 la capital dels tres governs republicans: el central, el basc i el català. 

Més de 140 poblacions catalanes foren bombardejades al llarg del conflicte. Molts d'aquests atacs aeris van ser minuciosament planificats per l'aviació franquista i van escollir els objectius en funció de la seva importància estratègica a partir de la informació facilitada pels diferents grups d'espionatge que s'havien constituït a la rereguarda republicana, també coneguts com la Quinta Columna. 

A part de Barcelona, foren especialment sagnants els atacs que patiren ciutats com Lleida, les Borges Blanques, Granollers, Badalona, Manresa, Figueres, Girona, Reus o Tarragona. 

Les víctimes ocasionades pels bombardejos aeris i navals sobre la població civil, tant en la zona sota control dels rebels com en la zona republicana, superà la xifra de 12.000. Més del 90% d'aquestes víctimes residia en territori republicà: unes 5.500 a Catalunya (2.500 d'elles a la ciutat de Barcelona), gairebé 2.500 al País Valencià i prop de 1.000 tant a Andalusia, com a Madrid i al País Basc. El nombre de morts a la zona franquista a causa dels bombardejos va ser de 1.088 si prenem com a referència les xifres que van donar els mateixos vencedors de la guerra.

Extret de www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic‎ 

Imatge del bombardeig de Guernica, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardeig_de_Guernica