El temps és or... i el de les dones que tenen cura d'una persona dependent, un tresor!

Al llarg del 2013 el projecte L'ARADA, Creativiat Social -iniciativa de l’economia social especialitzada en la promoció i desenvolupament local de zones rurals i barris en risc d’exclusió del Solsonès i l'Alta Segarra, des d’una vessant integral o des d’àmbits específics (cultural, social, econòmic, ambiental)- ha realitzat 50 enquestes a dones de municipis on actua el programa Enfila't. De les dones entrevistades (triades aleatòriament, nascudes entre 1930 i 1970, i amb una mitjana d'edat de 56 anys), la meitat d'elles dediquen part del seu temps quotidià a tenir cura d'una persona dependent. Tot i que entre elles existeixen diferències notables d'edat i situació familiar, la meitat treballen fora de casa en una feina remunerada (a jornada completa en 3 de cada 4 casos), mentre que l'altra meitat no ho fa. Vol dir això que aquesta altra meitat, les dones que no treballen fora de casa, no treballen? No, en cap cas. 

No tot el treball suposa estar ocupada al mercat laboral. I, per aquest motiu, moltes vegades queda invisibilitzat (la gent de fora casa no sap què fas), sense remuneració (són feines que es fan per lligams familiars sense rebre'n contraprestació econòmica), però sobretot sense reconeixement administratiu (els anys treballats no figuren en cap còmput oficial com el de la Seguretat Social) ni sovint social (tot i saber el que es fa a casa, per a molta gent ser mestressa de casa no és treballar). 

Fer les feines de la llar, encarregar-se de l'aprovisionament i la manutenció, vetllar pels més grans i els més menuts de la família... tot són activitats que en un dia normal ocupen llargues hores de moltes dones, moltes més que en el cas dels homes. Hi ha estudis que constaten que, sumant els tres temps (personal –dormir, higiene–, productiu –feina– i reproductiu –tasques de la llar, cura als familiars...–, de les 24 hores que té el dia, als homes els queden 7 hores pel lleure, mentre a les dones només 4. 

En alguns casos aquestes tasques anomenades 'reproductives' se sumen a alguna altra ocupació al mercat laboral, donant lloc al que es coneix com a doble jornada laboral: treballar fora de casa, en una 'feina' remunerada, i treballar en les tasques domèstiques un cop acabada la jornada laboral. 

Ja sigui degut a aquesta doble jornada laboral-domèstica, ja sigui per un repartiment laboral-domèstico-dependent, o bé en diverses combinacions de tasques domèstico-dependents, el temps invertit en treballar de moltes dones és molt més del que s'acostuma a reconèixer. Sovint ni les mateixes protagonistes d'aquestes esgotadores jornades en són conscients, però davant el rellotge, si mai es fa recompte, és fàcil que apareixin rutines de més de 14 hores de treball intens...

El temps i les cuidadores 

Un estudi publicat per la Unitat Funcional de Demències de l'Hospital de Bellvitge el setembre del 2013, conclou que el 30% de les cuidadores presenten símptomes depressius i que el 60% presenten una sobrecàrrega moderada o greu. Aquesta sobrecàrrega física o psicològica s'agreuja com més gran és la cuidadora, especialment entre les dones de 55 a 64 anys. 

I és que el 85% de les cuidadores manifesten sentir vivències negatives en algun moment de la cura de la persona que tenen a càrrec (Rodriguez et al, 2005), mentre que el 80% afirma patir-ne alguna conseqüència pel què fa al lleure i les relacions familiars. Segons un estudi de l'Obra Social La Caixa (La cura de les persones. Un repte per al segle XXI; 2010), els moments d'angoixa o tristesa que pot viure la cuidadora per sort han disminuït durant els darrers anys, però encara són alertants. Això es tradueix en un major risc i tendència a patir problemes de salut, sempre que no es prengui consciència suficient de la situació i que s'ofereixin i s'acceptin mesures que atenuin aquests efectes negatius. 

És habitual que cuidadores de l'edat de l'Antònia, que té 45 anys, no puguin ni plantejar-se treballar fora de casa (situació en que es troben el 30% de les cuidadores, segons l'estudi), i inclús el 13% s'han vist obligades a abandonar la seva feina al mercat laboral. 

A diferència de les cuidadores grans, les més joves pateixen menys els símptomes físics i psicològics, però presenten més problemes de conciliació entre la vida laboral, la vida familiar i el temps personal i d'oci. 

Però el més habitual és que sigui una persona gran qui té cura d'una altra persona gran. Segons el Ministeri de Treball i Afers Socials, al 2005 el 20% dels cuidadors de gent gran tenien més de 65 anys, una xifra que no ha parat de créixer en els darrers anys ja que, segons l'Imserso, el 1994 només 1 de cada 7 cuidadors tenia més de 60 anys.

Perfils i gestió del temps 

Cada persona disposa d'un temps limitat que distribueix entre els diferents temps de la vida: treball, família, temps personal. L'equilibri entre aquests permet gaudir millor de cadascun d'ells i fer gaudir als altres. La gestió del temps és especialment necessària en persones cuidadores, i, entre elles, més urgent en aquelles que tenen cura d'una persona que pateix alguna malaltia. En aquests casos els efectes de la malaltia poden superar a la persona malalta i afectar a la resta de membres de la família. Quan ens assabentem que una persona no es val per si mateixa o que cau malalta, primer de tot ens desorganitzem, ens quedem parats. Però ens recuperem i ens adaptem a nivell familiar redistribuint les tasques de cadascun, on en gran part dels casos la persona cuidadora serà la dona (en els estudis fets per L'ARADA des del 2009 fins 2013 un 87% de les persones cuidadores són dones, de les que un 30% treballen també al mercat laboral). 

Aquest és el punt delicat. Els experts ens aconsellen que en la redistribució hem de tenir en compte que trobarem l'equilibri en aquella situació on es respecti tant la persona malalta com el respir i independència de la persona cuidadora. Això requereix d'una planificació i d'una necessària co-responsabilitat.

Consulta aquí el Monogràfic 'Dones i Temps', del projecte Dones i Gent Gran. 

Extret de http://dependenciaenelmonrural.files.wordpress.com/2013/10/butlletc3ad_dgg_7.pdf