75è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre · 16 de novembre de 1938

El desgast sofert per les tropes republicanes en la Batalla de Terol va ser aprofitat per Franco per, el març de 1938, iniciar la campanya d’Aragó, el que comportava que el front bèl·lic arribés a Catalunya. Els resultats de l’ofensiva van ser contundents: l’atac, iniciat el 9 de març, l’atac va fer recular la línia del front en els límits fixats pels rius Segre i Ebre. 

Alcanyís, Montalbán, Casp, Alcubierre, Fraga, Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus van caure sota el domini dels insurrectes. I al mateix temps que l’exèrcit franquista arribava fins la Mediterrània, ocupant 60 quilòmetres de costa, Catalunya restava separada del País Valencià i de la resta de territoris republicans.

A la vegada, les tropes franquistes havien avançat també cap al sud i, després d’haver ocupat Castelló de la Plana, van dirigir-se cap a València, però van haver d’aturar-se a les fortificacions de Viver perquè el govern Negrín va decidir portar a terme un ambiciós i desesperat pla d’atac a l’Ebre amb l’objectiu de tornar a enllaçar Catalunya amb la resta de l’Espanya republicana. Conscients de les dificultats bèl·liques, l’única esperança republicana passava per recuperar territori, reunificar la zona republicana i mostrar a l’opinió internacional que la República encara no estava derrotada. 

Així, el progrés dels exèrcits insurrectes va quedar frenat quan l’exèrcit republicà, que havia rebut nou armament, va reorganitzar les seves unitats des de Catalunya i va llançar una poderosa ofensiva sobre el riu Ebre, a prop de la desembocadura. Iniciada la nit del 24 al 25 de juliol amb un atac republicà que va travessar l’Ebre entre Benifallet i Mequinensa, els exèrcits de la República van assolir la seva última gran victòria contra les tropes nacionals. En aquest atac van ser ocupades Riba-roja, Ascó, Flix, Benissanet, Miravet, el Pinell, Mora d’Ebre, la serra de la Fatarella, Cavalls i Pàndols. 

La República va destinar a la Batalla de l’Ebre més de 300.000 homes comandats pel general Juan Modesto. Aquests, des de la regió ocupada, van avançar cap a l’interior i van fer-se forts a la zona de Gandesa, on van fer-se forts durant tres mesos, però a partir d’aquí els republicans ja no passarien de realitzar accions defensives.

L’escomesa republicana va ser ràpidament contestada per un contraatac franquista que va donar lloc a uns mesos d’equilibri mentre que Franco acumulava artilleria, aviació i tropes per llançar l’atac sobre els republicans. Així, a l’agost els republicans van perdre Mequinensa, però van resistir a la Terra Alta. 

El mes de setembre, i amb la Batalla en marxa, el govern Negrín, conscient de la derrota que s’aproximava i a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No Intervenció, va anunciar la retirada de les Brigades Internacionals. Per la seva banda, la resposta de Franco al Comitè de No Intervenció va ser la retirada d’una part de les tropes italianes, però sense deixar de fer servir en cap moment ni l’aviació ni l’artilleria procedent dels totalitarismes.

   

Després d’una llarga guerra de desgast, l’ofensiva franquista a l’Ebre va generalitzar-se a partir del 30 d’octubre. Ja a primers de novembre, els republicans van haver de replegar-se a l’altra banda del riu, a la vegada que l’exèrcit de Franco ocupava tot el sud de Tarragona i travessava el riu Ebre. El 16 de novembre la Batalla es donaria per finalitzada i amb ella les darreres esperances de resistència republicana. 

D’aquesta manera, la Batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de tota la guerra, va significar l’ensorrament definitiu dels exèrcits republicans. Després del fracàs militar de l’Ebre, tot i que la República encara retenia Catalunya, Madrid, bona part de La Manxa, València i el sud-est peninsular, l’avenç de les tropes franquistes ja no trobaria gran resistència a causa de l’esfondrament moral i operatiu de la rereguarda.

Clica aquí per accedir a la pàgina web dels actes de commemoració dels 75 anys de la Batalla de l'Ebre.

Text extret de http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/04/08/etapes-militars-de-la-guerra-civil-el-front-de-catalunya-i-la-batalla-de-l%E2%80%99ebre-marc-de-1938-novembre-de-1938/