30 anys del Grup d'Amics del Bestiari i la Cultura Popular (GABICP)

Entre finals d’agost, enmig de la Festa Major de Vilafranca, i la tardor de 1983 va néixer el col·lectiu del Grup d’Amics del Bestiari i la Cultura Popular (GABICP). De la trobada entre en Ramon Saumell, Salva Masana, Abel Masana i Montserrat Soler, sorgí la idea i voluntat de fer alguna cosa i aglutinar forces per aprofundir, estudiar, recopilar i fer difusió del món del bestiari fantàstic i popular. Aleshores el mot “bestiari” no estava pas consolidat com ara, un mot que englobava totes aquelles figures zoomòrfiques que animen les diferents festes populars del país.

Aquestes quatre persones, doncs, foren els pilars del projecte, però al seu voltant s’hi anaren agrupant, depenent dels anys, altres persones properes, tant familiars com amics, que en algun moment o altre anaren donant cops de mà i ajudant en tot allò que calgués. Eren temps de treballar en grup i el món del bestiari festiu experimentava, just en aquell moment, una explosió de noves figures que serien la base de tot el procés constructiu que s’ha anat desenvolupant fins als nostres dies. En aquest sentit, doncs, la gent del GABICP tingué la gran sort de presenciar en directe moltes de les estrenes de les noves bèsties que anaven apareixent arreu del territori, això moltes vegades suposava agafar la carretera i manta, era allò que ells mateixos anomenaven “anar a caçar bèsties”, com si es tractés d’un safari popular. D’aquestes sortides sorgeixen innumerables aventures i circumstàncies. Alguns exemples d’estrenes durant aquells primers anys del col·lectiu foren els dracs de Montbui, Valls i Tarragona, el Caramot i la Botafoc del Vendrell, la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, l’Àliga de Sitges, el Gat d’Olot...entre tants d’altres, i per entremig un seguit de sortides per anar recopilant les figures que estaven escampades per moltes comarques. Tant podia ser que en Ramon anés amunt i avall per poder fotografiar una bèstia guardada al magatzem o al lloc més inversemblant, o que, sobretot durant els caps de setmana, l’acompanyessin en l’aventura els altres membres del grup, els quals, fins i tot, servien de portadors de la figura perquè a tal poble o vila només havia aparegut una persona a obrir la porta del magatzem o local. És a dir, no sempre s’esperava a la que la fera sortís per la festa major, sinó que qualsevol dia era bo per captar-la fotogràficament. Això generà centenars i centenars de diapositives que s’anaven guardant en caixes de cava per part d’en Ramon, persona que ja portava anys en el món del cinema amateur i la fotografia.

Per altra banda, en Salvador i l’Abel, artistes pintor i escultor respectivament, ja portaven trajectòria en el tema del bestiari, tant a nivell artístic com a pràctica festiva gràcies al Drac de la Geltrú que ells mateixos havien creat el 1978.

Així doncs, el caldo del GABICP començà a fer xup-xup, i d’aquest primer bull arrencà la idea de poder muntar una exposició itinerant que combinés un audiovisual amb totes les diapos d’en Ramon, les pintures i dibuixos d’en Salva, i les escultures de l’Abel. El paper de secretària el portaria sobretot la Montserrat.

A partir d’aquí sorgí la possibilitat immillorable d’estrenar la mostra a Vilafranca del Penedès per les dates de la Festa Major de 1984, “la més típica de Catalunya”. I així fou com la capella de sant Joan s’omplí de bèsties fantàstiques a través de la imatge, la pintura i l’escultura, fins i tot s’aprofità per redactar un primer “diccionari” que classificava i definia les diferents tipologies de bestiari existent fins aleshores: el drac, la mulassa, el bou, l’àliga, la guita, la cuca, la cuca-fera, el drac de roba, el drac d’escola, la víbria, les altres bèsties....És a dir, paral·lelament a la difusió que es feia del bestiari a partir de l’ampli reguitzell d’imatges que apareixien a l’audiovisual i les seves respectives interpretacions i aprofundiments artístics a través de la pintura i l’escultura, el GABICP començà, potser sense saber-ho, a fer també pedagogia del tema.

A partir d’aquí començaren uns anys frenètics d’activitat, tant a nivell d’exposicions com a nivell d’anar “caçant” i classificant tot aquell bestiari que no parava de sorgir per arreu. L’exposició era una mostra viva, és a dir, s’anava adaptant als llocs on anava, donant més força i representativitat al bestiari d’aquella població o comarca, i anava incorporant aquelles figures noves que s’anaven estrenant, per tant, durant aquells anys, en tot moment el GABICP ideà una mena d’estat de la qüestió permanent sobre el bestiari fantàstic i popular que, lluny de quedar-se estancat o desfassat, s’anava renovant i enriquint. A part de Vilafranca, la mostra viatjà a Ribes, Solsona, Sitges, el Vendrell, Vilanova, Igualada, Sant Celoni, Sant Feliu de Llobregat, Olot, Tarragona...i l’última edició conjunta fou el 1991 a Valls.

L’esperit del GABICP ha anat continuant durant tots aquests anys, cadascú pels seus camins, però sempre amb el mateix punt de partida: la sensibilitat i fascinació per aquest tipus de carcasses i figures festives que ens remeten a móns imaginaris i suggerents. Com que el virus “gabiquero” no ha mort mai, no ha estat pas difícil que, trenta anys després, les esmentades persones, que formaren els pilars bàsics del projecte, es retrobessin en una taula per plantejar aquest nou repte: recordar els inicis del col·lectiu d’una manera diferent, mostrant les entranyes i els darreres d’aquelles mostres itinerants, conformar una mena d’instal·lació visual i objectual perquè la gent pugui veure i palpar, submergir-se fins i tot, dins de les peripècies del grup. La tècnica i els mitjans han evolucionat moltíssim a tots nivells des d’aleshores, i precisament per això, ara és encertat aturar-se per uns instants i mirar enrere per veure on som i cap a on volem anar. A part, s’intenta reconstruir aquell primer audiovisual, ara ja passat a format digital, perquè quedi constància d’un valuós i històric document pels respectius arxius de la cultura popular d’aquest país, un autèntic repàs visual i sonor d’una època, d’uns anys, on la voluntat tossuda i no subvencionada d’un grup de persones regalà a la gent, al poble, un treball d’hores i hores de constància, dedicació i il·lusió. Ara, doncs, toca celebrar-ho, fins i tot potser retrobant aquells amics que volgueren que el GABICP passés per la seva població, recordant les cares de sorpresa d’aquells infants que s’asseien a les cadires de davant de tot per veure l’audiovisual, xerrant amb els protagonistes d’aquesta història i amb alguna sorpresa més que ja veureu.

Qui ho havia de dir que trenta anys després les caixes, els projectors, les pantalles, les teles, quadres, les pedres, fustes, ferros... tornarien a impregnar de dracs, mulasses, àligues, cuques, bous, guites...l’espai efímer i l’ambient compartit.

PER MOLTS ANYS!!

30 ANYS DE GABICP

15 i 16 de novembre de 2013

Sala Toc, carrer de sant Sebastià, 11-Vilanova i la Geltrú

Divendres 15 de novembre: a les 7 de la tarda: Obertura de la instal·lació expositiva a partir d’obres, materials, documents i objectes del GABICP, amb la participació del drac petit de la família Torner de Vilafranca del Penedès i l’estrena de l’audiovisual commemoratiu dels 30 anys del col·lectiu amb imatges de Ramon Saumell, un document històric que fa un repàs a les figures del bestiari fantàstic i popular de Catalunya existents durant els inicis del grup (1983-1986). Les obres artístiques de la mostra són de Salva Masana (pintura) i Abel Masana (escultura).

Dissabte 16 de novembre: a les 7 de la tarda: passi de l’audiovisual commemoratiu dels 30 anys de GABICP. Seguidament, xerrada amb Ramon Saumell, Salva Masana i Abel Masana, membres fundadors del grup. En acabar, Pica-pica gabiqueru. Durant els dos dies comptarem amb la presència del Drac antic de Vilanova, figura que fou restaurada el 1986 en motiu de l’exposició del GABICP al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Organitza i coordina: GABICP.

Amb la col·laboració de: l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Agraïments: José Romero per l’equip de so, Pere Joan Torner ( pel drac petit de Vilafranca del Penedès), Jordi Ripoll construcció i conservació de jardins, pel transport. I a totes aquelles persones d’arreu del país que des de 1983 fins l’actualitat s’han interessat, han col·laborat i han ajudat en aquest projecte. Moltes gràcies.

Informació facilitada per la Sílvia Ferrando, heribertsilvia@hotmail.com

Imatge de l'Àliga de Sitges extreta de http://www.aligadesitges.com/