dilluns, 11 de novembre de 2013

11 de novembre. Cervera al "Calendari Folklòric d'Urgell" de Valeri Serra i Boldú (XIV)


Dimecres 11 de novembre

Avui fan fira a Cervera.

Calendari Folklòric D'Urgell,  Serra i Boldú, Valeri. ISBN 9788472024328
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A., 1981
Font: Calendari Folklòric d'Urgell. Pàg.304

__

Ampliació, la Fira de Sant Martí a Cervera:

EL Calendari de Festes de Catalunya i Andorra, s'hi refereix més extensivament: 
La primera documentació de fires és de 1301: la concessió de la reina Blanca perquè se'n celebressin el 24 d'octubre per tal que no interferissin en la de Vilagrassa fou traslladada per Jaume II al 30 d'octubre. Més tard, el 1358, Pere III la tornà a fixar per Sant Miquel, a l'octubre. El 1392 es canvià al mes de novembre. El s.XV es va dividir en dues parts: l'una per Sant Martí i l'altra per Sant Tomàs. Perdurà fins al 1970 aproximadament. S'hi venia bestiar i productes agrícoles i manufacturats, com ara pells adobades o obres d'argenteria.
Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja,  Fundació de serveis de Cultura Popular. ISBN 8486556716 Editorial Altafulla., 1989 Font: Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Pàg.526


Mateu Solé i Casanovas (Cartes des de les Oluges), s'hi refereix en un dels seus articles, que podeu consultar aquí, del qual extraiem una part:
"Eren, juntament amb Sant Isidre els dies en que es feien les fires de Cervera a les que acudia la comarca en ple.
 Sant Tomás; dia de fira a Cervera i de festa per la comarca; desprès d'arreglar els animals, a casa hi ha desbandada general. L'avi, ja de bon matí ha agafat l'Iborrana cap a Cervera; el pare i la mare marxen amb la tartana i jo cerco a la colla i tirem de bicicleta també cap a la vila. (perdó Ciutat).
Era en aquells temps la fira de Sant Tomás potser la mes gran de les tres que es feien a Cervera; era la fira dels animals i dels mossos. Arribem, deixem les bicicletes a cal "Saturnino" (era un home menut, molt bona persona que tenia una botiga on venia i reparava bicicletes, al qui tots nosaltres els hi havíem comprat) i ja som de cara a la festa. 
Des de la fonda de la "Bonavista", travessant la carretera "General" que llavors encara passava per dalt de Cervera (el túnel s'estava fent en aquells temps) i passant per davant de l'edifici de l'Universitat pràcticament abandonat, baixem fins al "Pou de Sant Miquel" la plaça on es solen posar els "xarlatans". Ens hi encantem una estona tot veient com fan jocs de mans i ofereixen "duros a quatre pessetes" amb la seva xerrameca incansable; baixem un xic més i davant del "Casal" agafem el carrer que va fins a l'edifici de les noves escoles; allí, a banda i banda del carrer, hi ha la fira dels animals." 


L'Enciclopèdia Catalana,  a l'article de Cervera, que podeu consultar aquí, també s'hi refereix:
"Força antiga devia ser també la fira que se celebrava al mes de setembre per Sant Miquel. Aquesta fira és documentada el 1301, any en què el mateix Jaume II introduí algunes modificacions en la seva reglamentació. El reglament de la fira, però, esdevingué molt més minuciós a la fi del segle XIV. A les parades de la fira, els veïns de Cervera hi venien safrà, pells adobades i tenyides, obres d’argent, filassa de cànem, cordes i sogues i obres de cera. Els firaires portaren teixits de Sant Llorenç de Morunys, d’Olot i de França, a més de tota mena de mercaderies, cavalls i porcells. Al segle XV l’activitat dels argenters cerverins fou molt més important. Al segle XVI hom podia trobar parades de cebes, taronges i torrons i es començaren a vendre cabassos i sàrries d’espart que probablement eren portats des de les terres de l’Ebre. La fira havia perdut bona part del seu encant al segle XIX, i el comerç, segons documenta Madoz, es reduïa a la venda i l’exportació dels fruits sobrers i a la importació d’articles colonials. Al segle XX la fira de Sant Miquel havia desaparegut i en el seu lloc n'aparegueren dues de noves: la Fira de Sant Martí i la Fira de Sant Tomàs. La Fira de Sant Martí (11 de novembre) era una mostra de venda d’animals on els veïns de Cervera es proveïen de tot allò que necessitaven per a passar els mesos d’hivern. La Fira de Sant Tomàs (22 de desembre) servia per a contractar els mossos que hi havien de treballar tot l’any. Actualment se celebra a Cervera la Fira de Sant Isidre (pels volts del 15 de maig). Aquesta fira s’organitza des del 1943 i avui dia s’ha convertit en una fira on l’oferta aplega des de la maquinària agrícola, la construcció i els adobs, fins a l’oci, els electrodomèstics, la moda i l’automòbil. Paral·lelament, al llarg de tota la setmana es fan actes de caire cultural i lúdic.


Ramon Miró i Baldrich,  parla de la fira en l'article publicat a Miscel·lània Cerverina, que podeu consultar aquí, JOGLARS I MÚSICS A CERVERA DEL SEGLE XIV A MITJAN XVIII; del qual extraiem una part:
"Serà en les animacions del gran mercat de maig i de la fira de Sant Martí, amb el retorn de Sant Tomàs, on el Consell despendrà llavors majors quantitats de diners en joglars i ministrers. Sobre la fira, la vila obtingué ja diversos privilegis durant el segle XIV, essent el principal el de l'any 1359, "lo mayor e pus bastant", puix que els concedia la possibilitat que el Consell fes les ordinacions convenients per a la seva realització. La fira se celebrava durant el mes de novembre, amb un inici oficial i fastuós per Sant Martí i la cloenda, també festivada, per Sant Andreu.Després seguia molts anys el retorn de fira per Sant Tomàs. Normalment, només trobem als documents la referència a aquestes festivitats, essent la de l'inici solemne (la de Sant Martí,) la més repetida per referir-se a la fira.'L'any 1546, però, trobem ben precisats els límits de durada de la fira: s'inicia per Tots Sants i acaba per Sant Andreu (tot el mes de novembre complet).Prèviament a la fira, i al segle XIV, en què encara calia consolidar-la, sovint trameten nuncis o missatgers a poblacions ben allunyades, tant per convidar els mercaders a acudir-hi a vendre els seus productes, com per assabentar-ne lagent, perquè hi anessin a comprar. Per animar la fira, a més dels propis verguers, lloguen colles de trompadors o trompeters i de xeremiaires, i també algunes parelles de joglars. Vénen d'un entorn força ampli (sovint de les ciutats de Lleida, Balaguer, Manresa i, de vegades, algun de Tarragona; també de les viles de Montblanc, Tàrrega, Verdú, Solsona, Vilafranca del Penedès; i de llocs com Granyena, Ponts, Sarral, Montornès, l'Ametlla)."
Font: Racó.cat


Max Turull i Rubinat,  parla de la fira medieval en l'article publicat a Miscel·lània Cerverina, que podeu consultar aquí, INTERCANVI COMERCIAL, FIRA I MERCAT A CERVERA ENTRE EL 1136 I 1392; del qual extraiem una part:
"(...)Des de mitjan segle xiv, fins al final, constantment els paers enviaren prohoms a les viles del Principat per anunciar i fer conèixer la fira de Cervera."' Els firaires més importants, a jutjar pel destí repetit dels emissaris, eren els de Berga, Camprodon, Ripoll, Olot i Puigcerdà." Sembla ser que les relacions comercials es decantaven cap aquesta banda central de Catalunya. No en va eren tots centres tèxtils importants."' A més a més caldria afegir, d'aquella àrea, Sant Joan de les Abadesses, Sampedor, Cardona i Solsona. Només excepcionalment —o almenys que ho manifesti la documentació— els prohoms anunciadors s'aturaren a Guissona, Anglesola, Bellpuig, Guimerà, Verdú, Ciutadilla, Sant Martí i Copons."