dimarts, 8 d’octubre de 2013

Violència masclista, una epidèmia





El 38% de les assassinades mor a mans de la parella

Són molts els que parlen sense aportar ni una sola dada que corrobori les tesis que sostenen. És el que ha passat durant molt de temps amb la violència masclista, la que exerceix l'home contra la dona en considerar que ella és un ésser inferior que s'ha de doblegar als seus desitjos. Aquest grup tan nombrós que ha negat de manera sistemàtica aquest tipus de violència al·legant que era un invent feminista s'ha quedat sense arguments. El passat 20 de juny, l'Organització Mundial de la Salut qualificava d'epidèmia la violència que s'exerceix contra les dones, tant la que exerceixen les parelles com la que exerceixen altres homes. I ho fa després de comprovar les dades que s'extreuen de l'informe Estimacions mundials i regionals de la violència contra la dona: prevalença i efectes de la violència conjugal i de la violència sexual no conjugal en la salut, el primer estudi sistemàtic de les dades globals sobre la prevalença d'aquest tipus de violència.

L'informe, en què ha col·laborat l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres i el Consell d'Investigació Mèdica de Sud-àfrica, revela que gairebé el 35% de les dones a escala mundial reconeix haver estat víctima de maltractaments físics, psíquics i/o sexuals per part de la parella o de violència sexual per part d'un home aliè a la relació sentimental. La majoria -el 30%- és víctima de la pròpia parella, una xifra que en funció de les regions pot assolir gairebé el 38%. A escala mundial, el 38% del nombre total d'homicidis femenins es deu a la violència exercida per la parella. Tenint en compte aquestes dades, l'OMS assenyala que aquests tipus de violències esmentades són "un problema de salut pública de proporcions epidèmiques".

Aquest treball se centra en dos tipus de violència contra la dona: 
  • l'exercida per la parella, que l'Organització Mundial de la Salut denomina "violència conjugal", i 
  • la violació infligida per una altra persona diferent de la parella, que aquest organisme internacional anomena "violència sexual no conjugal".
Aquesta manera d'operar, diferent a Espanya, s'explica per la necessitat d'unificar criteris a totes les regions del món. En molts països ni tan sols es recull informació sobre la violència que exerceix un home contra la seva parella; l'engloben -si és que ho fan- en el concepte ampli de violència domèstica. En aquest sentit, Espanya és dels pocs països del món amb una legislació específica sobre violència masclista: es recullen dades puntuals sobre el nombre de dones assassinades per la parella o exparella sentimental, es quantifiquen les denúncies que s'interposen contra els maltractadors i s'ofereix suport a les víctimes i els seus fills.

I és que, malgrat les crítiques de determinats sectors, l'OMS deixa clar que la violència conjugal no només és la més estesa (30% de totes les dones del món n'ha patit enfront d'una mica més del 5% que pateix violència sexual no conjugal), sinó que també és la que fa més mal: el 38% de les dones assassinades al món són víctimes de la parella, el 42% de les dones maltractades va resultar lesionada, les víctimes de la violència conjugal tenen gairebé el doble de probabilitats de patir depressió en comparació amb les que no han viscut cap tipus de maltractament, són dues vegades més propenses a tenir problemes amb l'alcohol, tenen 1,5 vegades més probabilitats de contreure sífilis, clamídia o gonorrea. A més a més, en algunes regions, inclosa l'Àfrica subsahariana, tenen 1,5 vegades més possibilitats de contreure el VIH. A part d'això, tenen el doble de probabilitats d'avortar i el 16% més de tenir un nadó de pes baix en el moment de néixer.

A l'hora d'estudiar la violència sexual fora de la parella, els investigadors han tingut més problemes per la por de la dona a l'estigmatització i per la falta de dades de molts països. Malgrat això, l'informe revela que el 7,2% de les dones a escala mundial reconeix haver estat objecte d'una violació. Aquestes dones són 2,3 vegades més propenses a tenir trastorns pel consum d'alcohol i tenen 2,6 vegades més probabilitats de tenir depressió o ansietat, probabilitats una mica més altes que les de les dones que van patir violència conjugal.

Ateses aquestes xifres tan "alarmants", el professor Charlotte Watts, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, va demanar la implicació de tots els països "de manera urgent en la prevenció".




Les xifres d'una xacra a tot el món:
  • Àfrica: Un 36,6% amb dades de Botsuana, Camerun, Congo, Etiòpia, Kènia, Lesotho, Libèria, Malawi, Ruanda, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica...
  • Amèrica i Europa: Al continent americà, un 29,8%, i a Europa, un 25,4%.
  • Àsia sud-oriental: Amb un 37,7%, Timor Oriental, Bangla Desh, Índia, Birmània, Sri Lanka, Tailàndia.
  • Mediterrània oriental: La prevalença en països com Egipte, Iran, Iraq, Jordània i Palestina s'eleva al 37%.
Text extret de l'article de Celeste López al diari 'La Vanguardia', el 21 de juny de 2013.

Imatge extreta de http://sacolominasac.blogspot.com.es/2009/11/dia-25-de-novembre-dia-contra-la.html