dilluns, 14 d’octubre de 2013

S'ha mort Max Cahner, gran impulsor de la cultura catalana




Max Cahner, ex-conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s'ha mort aquesta matinada a setanta-sis anys. La contribució de Cahner a la cultura del país és extraordinària: va impulsar la nova època de la revista Serra d'Or, el 1961 va crear Edicions 62, va contribuir a la promoció de la Gran Enciclopèdia Catalana i fou un dels impulsors del Congrés de Cultura Catalana. Del 1980 al 1984, en el primer govern Pujol, fou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació dela Generalitat.

Durant aquest període Cahner, seguint el pensament de Prat de la Riba, va posar les bases institucionals per estructurar culturalment el país: recuperà la xarxa de museus, biblioteques i arxius i va impulsar una política lingüística contundent.

En l'acte d'homenatge que hom li va retre el 2010, Jordi Pujol va dir que havia estat un encert nomenar Max Cahner, 'perquè tenia una idea molt clara d'allò que calia fer per a estructurar un país'.

Max Cahner i Garcia va néixer a Bad Godesberg (Renània) el 3 de desembre de 1936, en el si d'una família que des del 1890 s'havia establert a Catalunya. El seu pare, Max Cahner i Bruguera, era català de naixement, però durant la guerra del 1936-1939 va ésser expulsat del país amb la família i enviat a Alemanya. L'any 1939 la família va tornar a Barcelona.

El 1952, quan tenia tan sols quinze anys, es va matricular a les facultats de química i de dret de la Universitat de Barcelona, on va conèixer Albert Manent, que el va introduir en els ambients de la catalanitat resistent. Va participar en el moviment estudiantil antifranquista com a membre de l'Assemblea Lliure del Paranimf (1957) i posteriorment fou expulsat del país (1964) per la seva activitat nacionalista.




Va impulsar la nova època de la revista Serra d'Or (1959) i creà Edicions 62 (1961), que va dirigir fins el 1969; el 1972 fundà Curial Edicions Catalanes. Contribuí decisivament a promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura Catalana i la campanya del català al carrer. Alhora va treballar per intensificar els lligams culturals i polítics amb el País Valencià i la consciència de Països Catalans, sobretot com a rector de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent del 1985 al 1987. També fou director de la nova etapa de la Revista de Catalunya. Així mateix, va ser molt significativa la seva col·laboració amb el filòleg Joan Coromines.

Políticament, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya el 1976, i del 1980 al 1984 fou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. Des d'aquest càrrec, va crear i reconstruir les infrastructures necessàries per al desenvolupament d'una cultura normalitzada: Arxiu Nacional de Catalunya, Filmoteca de Catalunya, adquisició del teatre Poliorama, llei de normalització lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, Centre d'Art Santa Mònica, creació de biblioteques... També fou comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori fins que en va dimitir, el 1992, per divergències amb Josep Maria Flotats. El 1994 es va donar de baixa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i va crear un partit propi, Acció Catalana.

Notícia extreta de http://www.vilaweb.cat/noticia/4149640/20131014/mort-max-cahner-primer-conseller-cultura-pujol.html

Imatge extreta de http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0013329.xml#.UlwcM9K-04s