diumenge, 20 d’octubre de 2013

Pirotècnia i ritual festiu




Prop de seixanta persones han participat en les diferents sessions de les segones jornades sobre pirotècnia festiva que s'han celebrat a Reus, aquest cap de setmana, en el marc de l'exposició «Pirotècnia de festa» que es pot veure al Museu de Reus (espai Pl. de la Llibertat) fins al 31 d'octubre. 

El divendres 18, Paco Cruz ens va mostrar –a partir de l'exemple de les festes de la localitat italiana de Recco– la vigència de l'ús dels morters o mascles com a estri festiu fora del nostre àmbit cultural, iniciant una sessió dedicada al so pirotècnic com a senyal de festa, tot palesant la importància de la tronada reusenca. Interessant i viscuda fou l'aportació de Joan Garcia Estellés, dels Amics de la Pirotècnia i de la Colla de Recuperacions Extraordinàries de València que, a partir de diversos exemples de festes valencianes, va reflexionar sobre la importància de pirotècnia en el ritual festiu, més enllà del component espectacular. El dissabte 19, les aportacions de membres de Xàldiga, parlant del correfoc de Manresa o dels Dracs de la Bisbal, sobre el correfoc de la Bisbal d'Empordà, ens van aproximar a grans festes de foc, correfocs que combinen pirotècnia disparada pels participants –vinculats a una mateixa associació– i estructures de foc d'artifici disposades en un recorregut ben delimitat, que comporta unes exigències de planificació acurada i les necessàries mesures de seguretat. Un model de correfoc diferent del que es realitza amb diferents grups evolucionant en cercavila. No menys interessant fou la intervenció dels membres del Ball de Diables de Cervera, Carranquers, sobre les transformacions en la coneguda festa de l'Aquelarre. Tant pel que fa a la descripció del paper creixent de la pirotècnia en el transcurs del temps de celebració de la festa, com en la constatació de la necessitat de les persones que la celebren de crear nous espais que permeten retornar una festa als seus orígens, quan aquesta s'ha fet gran i de masses, i retrobar moments més dedicats a la comunitat local. 

L'aportació reusenca va servir per a posar en valor diferents pràctiques festives de la ciutat. D'una banda, l'experiència recent de recuperar un castell de focs de proximitat, amb rodes, ventalls o figures articulades, a la plaça del Mercadal, el 28 de juny. Una proposta de recuperació patrimonial, d'aplicació d'una recerca, a partir de la col·laboració entre Carrutxa i l'ajuntament de Reus, que soluciona problemes de seguretat –pel lloc on es realitza– derivats de l'evolució dels castells de foc cap a espectacles de foc aeri. I de l'altra, les jornades han servit per donar a conèixer un acte singular, amb més de cinquanta anys de celebració, que va començar com a divertida broma d'Innocents, en un moment en que el americans i russos començaven la cursa a a l'espai. Una celebració humorística, però trangressora i poc controlable per les autoritats franquistes que hi van posar esperpèntics impediments, però que obtingué un ressó espectacular a la premsa del moment. Incidint en la pirotècnia com a component indispensable, es va parlar de la seva evolució, de la seva interrupció a la dècada de 1980 i de la seva recuperació per part del Ball de Diables de Reus, al segle XXI. 

La jornada va finalitzar amb una interessant intervenció de Josep Vicent Frechina, coordinador de la nostra revista Caramella, sobre la festa de Sant Antoni a Massalfassar, que va possibilitar un debat prou interessant –en clau molt valenciana– sobre l'evolució o la desaparició de determinades pràctiques pirotècniques, a partir de l'abaratiment dels productes, la massificació i els consegüents problemes de seguretat, però també a partir de la pèrdua de funció de determinats actes o la desconnexió del foc del ritual festiu. 

Tot plegat, unes sessions amb un contingut prou dens que han reunit a persones força interessades. Les jornades no pretenien arribar a cap conclusió sinó ser un espai més de conversa i coneixement, en la línia d'altres propostes que s'han anat organitzant. En aquest sentit, no dubtem que hi haura noves propostes de trobada en el futur. Des de Carrutxa en sentim satisfets dels resultats i volem agrair la col·laboració de totes les persones que han participat en les activitats.

Text i imatge extrets de http://www.carrutxa.cat