Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat és un dels sants amb més devoció del país i arriba un cop entrat el nou any, el 17 de gener, quan encara no s'ha tret el pessebre (que tocaria retirar el 2 de febrer, per la Candelera). Aquest sant va tenir una gran prèdica en la Catalunya agrícola i ramadera. Moltes poblacions posaven les bèsties de càrrega sota la seva protecció. En un temps en què els cavalls eren imprescindibles, tant per les feines del camp com per transportar mercaderies, tenir un sant que els cuidés resultava fonamental. Precisament, aquesta "dedicació" tan concreta de sant Antoni Abat als animals va fer que a principis dels anys setanta del segle XX la festa experimentés una davallada, per la implantació gairebé total de la maquinària agrícola. Si bé en diferents indrets la festa va reduir-se en no poder comptar amb els cavalls, també és veritat que cap a finals de la mateixa dècada se'n va donar una nova orientació: la diada de Sant Antoni es va convertir en una mostra del caràcter agrícola de la població, al mateix temps que entraven de ple a la festa carruatges de passeig i genets a cavall.

Aquesta nova formulació ha estat del tot exitosa, fet que es reflecteix especialment en les diferents festes dels Tres Tombs. Entre el 17 de gener i finals de febrer, podem assistir quasi cada cap de setmana a una festa dels Tres Tombs en alguna localitat de Catalunya. L'Associació dels Tres Tombs de Catalunya, entitat que agrupa les diferents festivitats, ha estat la responsable d'aquest recorregut festiu. L'origen dels Tres Tombs té un clar paral·lelisme amb les tres voltes que es feien a l'església en rituals remots. Avui, però, el banderer i els seus cordonistes, tots vestits d'etiqueta i muntats a cavall, presideixen una exhibició de bèsties, carros de pagès i carruatges diversos, que recorren els principals carrers del municipi, tot passant, això sí, per davant de l'església, on un capellà beneeix els animals. Vilanova i la Geltrú, Valls o Igualada són algunes de les cites imprescindibles d'aquesta festa.

L'adoració a sant Antoni Abat per part del món rural s'explica per una llegenda que atribueix al sant la guarició d'un garrí, i pel fet que en aquestes dates es feia la matança del porc i s'havia d'estar atent a la fertilitat dels animals. Per tant, no és casual que sant Antoni Abat vagi sempre acompanyat d'un porquet. Cal comptar amb la protecció d'un sant específic que vetlli pels animals en particular, però també per la reproducció de l'espècie, cosa que garanteix el futur de la casa. En l'actualitat, tota mena d'animals domèstics i de companyia s'afegeixen a la festa de benedicció.

Es creu que Sant Antoni va viure entre els segles III i IV, i té els seus mèrits en la vida que va portar pel desert, a la recerca de sant Pau ermità, i en les lluites amb les temptacions, contra el mateix dimoni i altres éssers malèfics que se li presentaren. Aquests lligams amb sant Pau fan que en algunes representacions teatrals populars apareguin tots dos sants. A més, junt amb sant Vicenç, configuren la coneguda Setmana dels Barbuts: entre sant Pau (15 de gener), sant Antoni (17 de gener) i sant Vicenç (22 de gener) la saviesa popular situa una de les setmanes més fredes de l'any.

Com en la majoria de celebracions vinculades al món del camp, podem rescatar la festivitat més enllà de la cristianització. Es considera que Sant Antoni va ser una data ideal per englobar-hi rituals característics de l'hivern, molts dels quals estaven dedicats a la fertilitat i a la purificació a través de les fogueres. En aquest procés d'adaptació dels cultes precristians al calendari marcat pel santoral romà, trobem que Sant Antoni Abat és un dia marcat per l'encesa de fogueres en diferents poblacions, amb una clara evocació al final de l'hivern més cru, la purificació de tot allò que cal expiar cremant-ne alguna simbologia i fins i tot pensant ja en les festes més pròpies del Carnaval. La riquesa d'aquestes manifestacions festives són tan esteses a la nostra cultura que es poden localitzar des de la comarca dels Ports fins a Mallorca. Alguns dels elements que hi apareixen ens mostren la proximitat de les festes de Carnaval, ja que van caracteritzats pels dimonis i la resta d'éssers pagans que voldran temptar el sant. Aquesta aferrissada lluita entre el Bé i el Mal acostuma a acabar-se amb una foguera, d'on a vegades surt el mateix personatge del sant, mostrant la resurrecció i la perpetuïtat dels seus valors triomfants.

Manifestacions públiques de sant Antoni Abat.

Aquest sant es presenta a la nostra cultura amb dues manifestacions públiques molt clares. L'una és la que el lliga més a la tradició agrícola i de protecció dels animals, mentre que amb la segona trobem la vella escenificació de la lluita entre el Bé i el Mal, un factor sempre present i constant quan es tracta de cristianitzar antics rituals. Dins dels primers exemples hem de tenir en compte els canvis que ha tingut la societat catalana, passant d'una majoria de població que vivia en un entorn rural a les actuals estructures altament urbanitzades. Avui, per tant, la benedicció pública dels animals té sentit quant a mostra de quins són els usos actuals de les bèsties que conviuen amb nosaltres.

Per contra, quan anem a les santantoniades dels Ports estem participant en una festa més conceptual, amb el Bé representat per sant Antoni batallant contra el Mal, representat pel dimoni. Un element recurrent al llarg de l'any en la nostra tradició, com és el foc, apareix per primer cop al gener per marcar la victòria del sant i la purificació davant de la nova temporada de primavera que s'acosta.

Imatge de sant Antoni Abat de l'església de sant Antoni de Cervera i dels goigs de Sant Antoni Abat de Cervera, extretes del bloc Els goigs de l'Ignasi, a http://goigsdelignasi.jimdo.com/la-segarra/cervera/sant-antoni-abat/

Text extret de "Catalunya a fons. Festes i fires", volum 7, editat l'any 2005 pel diari 'La Vanguardia'.