dimecres, 31 març de 2010

Reunió de preparació de les catifes de Corpus


La secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura de Cervera convoca per al proper divendres 9 d’abril, a totes aquelles associacions, entitats i particulars que vulguin participar en la confecció de catifes pel Corpus. La reunió tindrà lloc a l’auditori a les 8 del vespre.

Aquest any el diumenge de Corpus és el dia 6 de juny, i degut a l’èxit de participació de l’any anterior, es creu oportú informar i coordinar totes les propostes que els interessats en participar-hi, vulguin fer.

La intenció dels organitzadors per aquest any, és poder fer tot el carrer Major, fer algunes enramades a les portes de les cases i posar domassos als balcons.

Informació facilitada per la Secció de Cultura Popular del CMC.

Imatge de les catifes d'Arbúcies extreta de http://static.panoramio.com/photos/original/3973908.jpg

Folklore i tradicions de la Val d'Aran


Al llarg dels anys, la cultura aranesa ha mantingut un fort vincle amb el seu passat. Les tradicions que avui se celebren són una recopilació de les influències que les cultures dels pobles han deixat en aquesta vall.

En definitiva, ritus i costums són l’expressió popular dels diferents esdeveniments que han tingut lloc al llarg dels temps en els pobles de la zona. Entesos com a valuoses manifestacions culturals, ritus i costums del passat que ressorgeixen per evocar i ajudar a mantenir tantes formes i costums propis d’aquest territori peculiar.

El cicle anual de les estacions és l’origen de moltes celebracions. El final de l’hivern ha estat sempre un esdeveniment molt celebrat. La sortida d’aquesta estació anunciava la fi del fred i de les penalitats. La incipient primavera era portadora d’una visió optimista i alegre del món i deixava pas a una festa molt estesa per tot el Pirineu i molt arrelada també a la cultura gascona, en general.

Tradicions més importants

Les festes del «Magràs» o Carnaval, primer dimarts de febrer, iniciaven cada any el període de celebracions.

Seguidament, venia la Setmana santa. El poble de Bossòst celebra l’única processó del Divendres Sant de tot el territori aranès, una tradició que s’ha conservat des de 1879. El Dijous Sant, la gent va fins a les capelles de sant Fabià i de sant Roc, patrons del municipi, per fer llurs pregàries. Al matí del Divendres Sant, la gent es reuneix a la plaça de l’Església, on s’inicia el viacrucis amb 14 estacions. En aquesta processó, tothom va vestit de color, tret de la Verge Negra, anomenada també la «Dolorosa». A la nit, a la processó del Sant Enterrament, la indumentària de tota la gent canvia i s’utilitza exclusivament el color negre.

El dia 3 de maig, a Salardú se celebra la festa de la Santa Creu. A l’entorn de la creu del Sant Crist de Salardú es reuneixen totes les altres creus dels pobles del municipi (vuit en total) i, després de besar-les i oir missa, arriben en processó a la plaça per beneir el terme.

Amb el solstici d'estiu, arriba el moment del foc i del culte a la mare terra en al·lusió a la passió i la fecunditat. Aquesta festa s’ha conservat amb molta puresa als pobles de Lés i d'Arties. Concretament al poble de Lés, el dia 23 de juny, vigília de sant Joan, es crema l'Haro. És coneguda per Festa deth Haro puix que aquest és el nom que es dóna a un tronc d'avet d’uns dotze metres d’altura que es planta al mig de la plaça, després que hagi estat obert amb tascons de fusta en tota la seva part superior. A l’entorn d'aquest Haro encès es desenrotlla una festa plena de color, foc, danses araneses i gresca. Antigament, l’Haro es tornava a plantar el dia 24, però actualment es fa el dia de sant Pere, el 29 de juny. Els protagonistes de la festa són les dues parelles del poble que s’han casat que, si bé abans havien hagut de fer l’Haro al bosc, ara han de fer les ofrenes.

Aquest ritu és d’origen pagà i evoca la simbologia d'una festa precristiana: el tronc de fusta fecunda la mare terra i demana la purificació i la fertilitat dels camps i de les persones.

També en aquest període de l’inici de l’estiu se celebra la Festa deth Taro d’Arties. La festa comença uns quants dies abans de la vigília de sant Joan, quan un grup d’homes del poble va a buscar l’avet més gros del bosc; després de tallar-lo, el planten als afores del poble, al camí de Sacuma. El dia 23 a la nit s’encén el «Taro» i el rector el beneeix. Quan fa una estona que crema, se’l fa caure i se l’arrossega per tot el poble, fins arribar a ca l’alcalde. Tot al llarg del recorregut, els joves salten per damunt del «Taro» al so de la música. Folklore, danses i música.

Folklore

Les danses i els balls que s’organitzaven a l’Aran durant la segona meitat del segle XIX eren nombrosos i divertits. Hi ha coneixement de l’aubada, l’aubada generala, el balh plan, el balh cerdan, el balhano, el son, el sueno trincat, la borrèga, la jòta, la trauessada, la castanha, el cadrilh, la pòlca piquè, la giga, el rondèu, el balh de nave, el rigodon, el tricotèr, la varsoviana o marsolina, el puntet, la masurca, la escotisha, el valsa el apassavila, el balh de garròts, el balh de tòchos, el balh de Jan i el balh der Os.

Al llarg del segle XIX, moltes danses es feien sense músics i es dansava al so de les cançons, generalment cantades per dones, un costum que s’ha mantingut fins al començament del segle XX en alguns pobles de la vall. Petits grups de músics es podien trobar només en ocasió de la festa major del poble o en dies molt especials.

El violí era l'instrument que més s'utilitzava, acompanyat quasi sempre pel tamborí de cordes i la flauta de tres forats. Alguns dels balls típics són coneguts i ballats en moltes de les poblacions d’Aran: «Se Esclòps» (un ball tradicional en el qual les noies i els nois ballen amb un esclop a la mà), «Eth Puntet» (un ball en el qual es donen a conèixer les discrepàncies entre els venedors de pa negre i els de pa blanc i que es balla en cercles amb els cistells de pa al mig), «Se Aubades» (el ball més tradicional de la Vall puix que cada poble té les seves aubades típiques. Les noies s’estan assegudes en un banc de la plaça i els nois ballen fins a fatigar el músic), «Era Pòlca Piquè» (conegut en tots els pobles de Gascunya, es balla amb pas de polca i amb moltes voltes), «Era Morisca» (una cadena de nois i noies ballen donant-se la mà pels carrers del poble durant la festa de l’Ovella).

Informació extreta de la web oficial de turisme de la Val d'Aran: http://www.torismearan.org

Imatge: http://sortidasetausageth2008.blogspot.com/

Festes i pirotècnia: per Sant Jordi, el “Reglamento”


Reproduïm sota aquestes ratlles el text de Ramon Fontdevila amb el mateix títol aparegut el passat 26 de març al bloc "Tomba que gira", editat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana:

"Ja hi ha un calendari final per veure com es concreta la Transposició de la Directiva Europea sobre productes pirotècnics al mercat. O, si més no, en té tota l’aparença. Des del Ministerio de Indústria ens assabenten que el Projecte de Reial decret pel qual s’aprovarà el “Reglamento de artículos pirotécnicos y cartuchería” ja ha estat enviat al Consell d’Estat. Com que finalment no s’ha emprat un procediment d’urgència, ara el Consell d’Estat disposa fins el 23 d’abril per respondre. Ras i curt, que per Sant Jordi hauríem de tenir “Reglamento” o, pel cap baix, l’haurien de tenir informat al Ministerio per dur-lo al consell de munistres qui, al seu torn, l’ha d’aprovar i dur-lo a Brusel·les… a primers de maig? Anar gaire més enllà és, francament, del tot indesitjable…

I amb el “Reglamento”, què? Doncs en primer lloc caldrà llegir-lo detingudament. Tots aquells que hi hem participat d’una manera o altra (institucions, federacions d’entitats, empreses del sector…) en tenim una visió fragmentària i força rumors sobre com poden quedar les nostres al·legacions. Per això, ahir vespre, es va tornar a reunir el grup de treball de la Comissió Mixta pel tema de festes i pirotècnia. Aquest grup de treball ja té més d’un any de vida i agrupa a la mateixa taula els Departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d’Interior amb les associacions municipalistes (ACM i FMC), les federacions d’entitats (Diables, diables centenaris, bestiari) i encara representants dels empresaris catalans del sector. Tots plegats vam valorar aquest calendari per allò que té de bo: disposarem finalment del text normatiu i podrem començar a treballar-lo en ferm. És clar que algunes veus pronostiquen força conflictes (competencials, especialment, tal i com ja vam denunciar la passada tardor). Però principalment allò que ara convé és preparar el desplegament d’aquells requeriments que sabem del cert que hi seran presents: d’una banda, la formació de ciutadans reconeguts com a experts que participen de les manifestacions festives amb pirotècnia. De l’altra, el seguiment amb els ajuntaments de les noves pautes que el text pugui contenir. I de manera immediata, si això va com ha d’anar, de l’elaboració d’una disposició normativa per Catalunya que prevegi com són aquestes festes “culturals, tradicionals o religioses” que s’acullen a l’excepcionalitat de la norma. No res, que se’ns gira (més) feina. I feina per tots. Al capdavall, també ahir matí el Consell de Cultura Popular es reunia i, a més a més d’avançar en el catàleg del Patrimoni Festiu, s’imposava redactar el concepte genèric d’aquestes festes amb pirotècnia. Doncs endavant. Pot ser llarg, però després de tres anys batallant, sembla que podem tenir aviat els primers resultats…"

Imatge extreta de http://blocs.xtec.cat/es3ats/files/2008/11/dimoni-davant.JPG

dimarts, 30 març de 2010

Nou curs de sardanes!


El passat divendres 26 de març es va iniciar un nou curs de sardanes organitzat per la Colla Sardanista Jovencells.

El curs tindrà lloc tots els divendres no festius a les 8 del vespre al local de la Penya Blaugrana de Cervera.

Tots i totes hi sou convidats!

Dijous Sant 2010 a Verges: la Processó i la Dansa de la Mort



Lo Carranquer va publicar l'any 2008 un article sobre la Processó i la Dansa de la Mort de Verges. Per veure'l cliqueu aquí.

Informació extreta de http://www.laprocesso.cat/

Programa de la Fira de Florejacs 2010




Per a més informació: http://www.florejacs.cat/

Informació facilitada pel Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

dilluns, 29 març de 2010

Les Caramelles




Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals. Súria, Sant Julià de Vilatorta, Callús i Cardona, són les poblacions amb més tradició. A Súria s'hi celebra l'aplec de Caramelles més important, que reuneix vuit colles i mig miler de cantaires.

El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

Una part de les cançons cantades per caramelles solia contenir textos amb contingut satíric sobre fets d'actualitat en el poble. Habitualment es tractava d'una sàtira més blanca, menys punyent, que la d'altres modalitats de textos popular, com, per exemple, els inclosos en els Pastorets (per exemple, les garrofes de Berga o Manresa), els esbroncs de Carnestoltes (per exemple, a Caldes de Montbui) o els versots dels balls de diables, de diferents poblacions catalanes.

A Eivissa s'anomena caramelles a unes cançons populars que es canten a missa tant la vespra de Nadal a la missa del gall (anomenada a Eivissa Matines), com a la missa de la vespra de Pasqua. Formalment no s'assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de cançó redoblada, un tipus de cançó molt típica en l'àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les Caramelles de Nadal i Caramelles de Pasqua explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten són els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de la parròquia, però actualment són membres de les colles de Ball Pagès. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l'espasí i el tambor.

Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Caramelles

Fotografia del Ramon Prats, Caramelles 2009, a http://gegantsdecervera.blogspot.com/2009/04/caramelles-2009-cervera-coincidint-amb.html

diumenge, 28 març de 2010

L'obra "Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc" guanya el Valeri Serra



L’obra "Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc" de Maria Garganté Llanes, ha estat l’obra guanyadora del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell).

Maria Garganté Llanes, nascuda a Sanaüja l'any 1975, és doctora en Història de l’Art i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Segons la pròpia autora, l’obra "Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc" és un estudi de les manifestacions festives que es produeixen al voltant de les noves esglésies construïdes durant l’època moderna, especialment als segles XVII i XVIII. Festes que commemoren la col·locació de la primera pedra dels nous temples o més especialment la seva benedicció i consagració. A partir d’aquí es fa una anàlisi dels diferents aspectes que conformaven aquest tipus de celebracions i del paper que hi tenia el poble -fos com a actor o com a espectador-, des de l’ornament dels carrers amb enramades i decoracions efímeres, fins a les solemnes processons i desfilades que constituïen "l’aparador" d’un ordre social que la festa, en el marc de l’època i la cultura del Barroc, contribuïa a reforçar. El treball recull diferents exemples de festes d’aquest tipus a tot Catalunya, des de les nombroses manifestacions documentades a les ciutats de Barcelona, Lleida, Tortosa o Tarragona, fins a les de poblacions més petites com Òs de Balaguer.

El premi, que enguany arriba a la seva 26a edició, es va lliurar aquest dissabte al vespre al Teatre Armengol, en un acte presidit per Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull. Abans de l'acte, diferents actes van escalfar motors com el Seguici Popular i un taller d’arquitectura popular a càrrec de l'artesà picapedrer Jordi Martí Castellà.

Informació extreta de http://www.bondia.cat

divendres, 26 març de 2010

Les caramelles d'Ardèvol de Pinós



Amb el dringar dels cascavells, l'encís de les danses i cançons i el galeig estrident dels trabucs, el jovent d'Ardèvol de Pinós (Solsonès) celebra cada tres anys les seves caramelles, "les de pagès", plenes de regust, de vellúria i tradició. Aquest tipus de caramelles són gairebé una relíquia a Catalunya i per això els d'Ardèvol les conserven dins la més gran puresa tradicional. Per a ells és un orgull comptar amb aquesta festa, la qual organitzen durant mesos per tal que no falti cap detall. La complexitat i l'elevat cost econòmic que per a aquest reduït nucli de població comporten les caramelles fa que només es puguin dur a terme un cop cada tres anys. Els habitants d'Ardèvol són conscients que si les fessin cada any deixarien de ser les típiques "caramelles de pagès" a convertir-se en una festa més.

Cerimonial de les caramelles.

A les caramelles d'Ardèvol de Pinós els trabucaires tenen un paper molt important perquè són els que van al capdavant anunciant a totes les masies que, rera d'ells, vénen els músics (que toquen el bombo i els platerets), la parella portadora de la bandera (correspon portar-la a l'hereu més gran del grup), la parella que porta la panera (correspon portar-la al fadrí més gran del grup) i, per últim, els caramellaires.




Arribats a la casa, els caramellaires són rebuts per l'amo; els convidats es queden a la porta i la mestressa i les noies que hi puguin haver, al balcó, finestra o eixida. Seguidament, el banderer s'avança al grup i demana a la mestressa: "-Cantarem?". Aquesta pregunta pot ser contestada de tres maneres:

Si la resposta ha estat "Sí, canteu", es dóna per sabut que tot es fa a peu de la casa. Es canten les caramelles després de les quals es fa el ball de Cascavells d'Ardèvol que és el ball tradicional i inalterable, amb música pròpia del poble, d'estil religiós i sever; tot seguit, s'hi afegeix un segon ball anomenat "d'obsequi". Acabada l'actuació, el porta-paner i la seva parella es dirigeixen a la mestressa, ell per a rebre "la gràcia" o "paga" i ella per a obsequiar-la amb un ram de clavells. Mentrestant, el banderer i la seva parella s'apropen a l'amo per a saludar-lo i oferir-li un "record" de mans de la noia. En agraïment a la visita que han fet els caramellaires a la casa, la mestressa fa lliurament també d'un "record", una cinta en la qual s'hi ha brodat o escrit el nom de la casa i que, ella mateixa, col·loca a la bandera. Finalment es canta el "Comiat":

Adéu-siau, família molt aimada.

Si a Déu plau, un altre any tornarem.
Que tingueu tots una bona anyada
és el que tots us desitgem.


i es marxa al pas de la música, del bombo i dels platerets.

Si la resposta ha estat "Pugeu i canteu" o simplement "pugeu" significa que la casa no solament accepta la cantada sinó que convida els caramellaires a pujar a la casa a reposar i a prendre la "beguda". Abans d'anar cap a dalt, el banderer lliura l'estendard a la mestressa pel balcó i aquesta la ferma a la barana o l'entra a dins. Tots plegats pugen a la casa on hi ha una taula curulla d'exquisits menjars i de bones begudes i licors que podran prendre tots els convidats una vegada s'hagin cantat les caramelles a la sala. Agraïts per aquest present, els caramellaires brinden a la casa dues ballades (solen ésser un vals i un pas-doble); la primera la ballen el banderer amb la pubilla, la jove o la fadrina, mentre la noia que forma parella amb el banderer treu a ballar l'amo de la casa. La segona és per a tothom. En acabar aquests balls es dancen els "ballets", es fa lliurament del ram de clavells a la mestressa i el recordatori a l'amo. Finalment es canta el "Comiat" i, en formació i música, es marxa de la casa.

Si la resposta ha estat "No canteu" és que la casa porta dol i la comitiva respecta el dolor de la família. En aquest cas s'inclina la bandera i els caramellaires, els nois amb el cap descobert, resen el Parenostre. Es lliura el "recordatori" i el ram, aquest però, amb llaçada negra a diferència de les altres cases que és de color i, en formació però sense música, se'n van.

Text: CASTRO, Joan (1994): "Els Trabucaires. Recull de cultura popular". Editorial Ribera & Rius. Alcoletge.

Imatge extreta de http://www.ruta-castells-segarra.com/Imatges%20Castells/Torre%20d%27Ardevol.JPG

dijous, 25 març de 2010

Tot a punt per a la 5a Fira de Florejacs, 'La Dama de les Flors 2010'



En la cinquena edició Fira de Florejacs es torna a reinventar, per primera vegada en una producció conjunta des de l’Associació de Veïns La Colla de Florejacs i l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs i començant una vinculació amb Artesania de Catalunya, organisme depenent del Dpt. d’Innovacions.

Aquesta nova formulació de la fira la identifica monogràficament amb la FLOR i li dona una identitat pròpia i un element de creixement i l’element temàtica sobre el qual pivotar en aquesta i en les futures edicions.

La temàtica floral es desenvolupa a partir d’un anàlisis i un reflex de les activitats i tradicions locals, cercant complicitats amb iniciatives de qualitat del territori de Ponent voltant (així, per exemple, es compta amb la col·laboració de l’horticultor Josep Pàmies, de Balaguer, les biòlogues Gema Barceló, estretament vinculada al Montsec, i Àstrid Van Ginkel, de l’empresa Fitomon de Cervera, el campió de la mel Pere Miñambres, d’Agramunt, la casa de cultura Art Sant Guim Vell, de Sant Guim de la Rabassa, l’Associació de Gent Gran de Torrefeta i Florejacs, que recupera la tradició dels majos de Setmana Santa o la participació del farmacèutic Jordi Labraña, especialista en herbes remeieres de Lleida).

Alhora també es cerca un abast més ampli, convidanta professionals vinculats a d’altres activitats florals del territori, com és el cas de l’artista floral Carme Bosch, molt vinculada a Girona en Flor, l’Escola d’Art Floral de Catalunya, que ens porta l’exposició "A Flor de Pell", o el col·lectiu Espai Paral·lel, que s’encarregarà de les instal·lacions florals que decoraran els espais emblemàtics del poble.

Tot això al costa d’activitats que cerquen la participació de la població local (amb els diferents concursos de decoració floral i rams, testos i càctus) i l’organització de tallers, xerrades, sortides de reconeixement i conferències sobre totes les possibles apliacions de la flor (gastronomia, agricultura, salut, decoració, art...) que pretenen donar a conèixer aquest món a la gent de l’entorn de la Segarra i als visitants vinguts d’arreu.

Tot i això sense oblidar la vessant més lúdica i festiva, com és el principal acte de “producció pròpia” de Florejacs, com és la representació de la Ruta de la Dama (recreació de la llegenda de la Dama del castell de Florejacs, recollida per Joan Amades) el dissabte a la nit i les intervencions de castellers de Guissona, diables de Sanaüja i geganters de Sant Guim de Freixenet, així com actes de promoció del patrimoni i l’artesania de qualitat amb les visites als castells i els mercats i mostres de productes tradicionals i gastronòmics.

La 5a Fira de Florejacs tindrà lloc els dies 3 i 4 d'abril de 2010.

Informació facilitada pel Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

dimecres, 24 març de 2010

Els tolls del Torrent (i II)


Extret del llibre 'Històries de Cervera, I', editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull.

"Puntualitzades aquestes particularitats, anem a relacionar els tolls que abans hi havia al Torrent (crec que de toll, toll, ara ja no en queda cap), amb la seva denominació popular i la seva situació geogràfica.

Toll del Saltant, dit també Toll del Banya, situat sota mateix del poble de Vergós. Encara hi queda una mica de bassa, potser és de l'únic que en queda senyal.

Toll de Fillol, al peu del molí de Fillol, dessota mateix de la canal de ferro. Amb prou feines s'hi veu un petit clot.

El Toll del Drapaire, ubicat poc més avall del camí de Comadalda, o sigui entre el camí de Comadalda i el camí vell de Rubinat. Era un toll allargassat i no gaire ample, avui és d'una espessetat de canya xiula; de toll, res de res, ni raça.

El Toll Blau, aproximadament a uns 30 metres més avall del camí vell de Rubinat. Com l'anterior, un bosc de canya xiula i prou.

El Toll dels Bous. Era entre la Palanca de la Sort del Massot i el camí del Mas Ramon o camí de Sant Ermengol. D'aquest tampoc no en queda rastre.

El Toll del Galliner. Es trobava tocant a la drecera que passava per la Sort de la Mànega i arribava fins a l'Oratori de la Mare de Déu (avui també ha desaparegut aquesta drecera). D'aquest toll tampoc no en queda cap senyal.

El Toll de Santa Magdalena, sota mateix del pont de la carretera de Vallfogona. Avui ni rastre, canya xiula i prou.

El Toll Rodó, uns 40 metres més avall de l'últim esmentat, dessota mateix de l'anomenada masia del Camps, avui masia del Pomés. Aquest potser era el de més fondària. Amb tot, avui només s'hi veu canya xiula.

I l'últim, el Toll del Molinet, uns metres més avall de la Casa del Molinet. Un toll prou gran i del que només ha quedat un reguerot.

Com a paràgraf final cal dir que avui tots aquests tolls, en els quals fins i tot hi havia peixos i s'hi podia anar a pescar, han desaparegut del Torrent. S'ha produït un canvi, diguem-ne, per partida doble i anant a mal borràs: per una banda han desaparegut les rubinades, amb elles s'han perdut els tolls i sense aquests s'han mort els peixos, quedant els claps que eren tolls convertits en boscos de canya xiula amb un petit reguerot al mig; per l'altra banda, en abocar-hi totes les aigües residuals, tant de Cervera com de granges de torrent amunt, el Torrent, millor dit, l'aigua del Torrent ha canviat de color. Abans era d'un color transparent, pur, net i natural de l'aigua; ara té un color fosc, ennegrit i axocolatat i a més a més és pudenta. Però en la vida no hi ha mai temps passat que no torni. Així poden tornar altres seguides i potser prou aviat, en què plogui amb més abundància, tornin a fer acte de presència les rubinades, tornin a haver-hi alguns tolls (això ja seria massa, quasi no m'atreveixo a dir-ho, perquè sembla un impossible però, qui sap...?) podria haver-hi també peixos. Tant de bo!..."

Imatge: Toll de Fillol, Sala Florensa, 7 de març de 2010

Els trabucaires




"L'origen festiu dels trabucaires l'hem de buscar en el fet d'expressar l'alegria de la festa engegant trets a l'aire. Era comú a moltes poblacions que simultàniament al repic de campanes s'engeguessin trets talment com avui engeguem coets i focs artificials per manifestar que estem de festa. El mot galejar prové de "fer gala", és a dir, fer festa donant una noció del seu simbolisme.

A Centelles, on es conserva el mot galejador per anomenar els escopeters que cada 30 de desembre celebren la jornada central de la Festa del Pi, la Festa Major d'hivern de Santa Coloma, disparen esdevenint el punt més eixordador de la festa.


La presència de trabucaires galejant a Solsona està documentada des del segle XVII i es va mantenir viva a les caramelles fins a la Guerra Civil. Els trabucaires anunciaven l'arribada a les masies galejant una estona abans, com avui es pot veure a les caramelles d'Ardèvol o les de Súria. Després de la Guerra Civil es va recuperar la funció festiva dels trabucs i des dels anys vuitanta han proliferat altres grups de trabucaires. Mentre els trabucaires són comuns a les comarques del Solsonès, Bages i Berguedà, a les comarques del Gran Penedès i el Camp de Tarragona l'ús de trabucs a la festa és present en el Ball de Serrallonga."

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.  

Imatge extreta de http://4.bp.blogspot.com/_uiy6N6fLv44/R5pA2Zi6nnI/AAAAAAAABro/t1nFEojq2r8/s320/escanear0001.jpg

dimarts, 23 març de 2010

Nova reunió del Grup de treball sobre la transposició de la directiva europea del foc


El dijous 25 de març es tornarà a reunir el Grup de treball sobre la “Directiva Europea 2007/23/CE” que regula l’emmagatzematge i l’ús de material pirotècnic en les festes tradicionals i manifestacions de cultura d’arrel.

El Grup de treball està format pel departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, les diputacions i les entitats associatives d’ens locals. A la reunió es valorarà el retard del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç en la transposició d’aquesta directiva al “Reglamento de Pirotecnia y Cartuchería” que el ministeri hagués hagut de tenir enllestit abans del 4 de gener del 2010.

Informació extreta de la pàgina web del CPCPTC.

Imatge extreta dehttp://cat.bloctum.com/botarga/files/2008/11/jugant-amb-el-foc.jpg

Revistes: 'GEGANTS', editada per l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya


La revista GEGANTS és una revista dedicada al món dels gegants i no només en el nostre àmbit geogràfic. Inclou aspectes festius en general, llegendes i per sobre de tot estudis al voltant del fet geganter, notícies dels gegants del nostre país i d’allà on se’n trobin.

La revista està oberta a les col.laboracions dels lectors i persones interesades sempre amb l’afany de donar a conèixer el món dels gegants.

Actualment la revista es pot adquirir en dos formats: format paper i format digital.

  • Per subscripcions en format paper us podeu dirigir directament a revista@gegants.cat, també es pot fer omplint la butlleta de subscripció. Un any de subscripció (4 exemplars) per només 12,50 €. Arriba directament al domicili del subscriptor.
  • Per subscripcions en format digital, a través del Quiosc.cat de l’APPEC. S’hi pot accedir clicant aquí. El preu de la subscripció anual (4 números) és de 8,40 €.

Per a realitzar la subscripció imprimeix la butlleta i, una vegada la tinguis omplerta, fes-la arribar a:

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
A
vinyó, 19 pral. - 08002 Barcelona

dilluns, 22 març de 2010

'Nostàlgia': música religiosa romàntica alemanya al tradicional Concert de Setmana Santa




Informació facilitada per la Coral Ginesta de Cervera

L'associacionisme


El diari 'El Punt' publicava el passat 10 de març aquest excel·lent escrit de Magí Sunyer.

"Vivim en una societat en què sembla cada vegada més prescindible associar-se. Per una banda, molts dels espais que omplien les associacions queden coberts per les múltiples possibilitats que ofereixen els sistemes de comunicació, i per altra banda les institucions públiques proporcionen gratuïtament allò que les associacions només poden oferir mitjançant una quota. Les subvencions acostumen a ser insuficients i han de passar uns controls per als quals la seva feble estructura administrativa no està preparada. Estic convençut que si les instàncies polítiques no revisen a fons aquesta relació, moltes de les entitats desapareixeran.

El més trist és que les més febles seran aquelles que fan unes funcions menys substituïbles, les que s'adrecen a un públic més minoritari i que estan més incapacitades per aconseguir recursos. La majoria, associacions culturals sorgides de l'entusiasme de pocs que no hi obtenen cap benefici i que realitzen una feina incommensurable que fa que aquest país sembli una mica més normal. Si desapareixen, la cultura de base podria quedar desassistida i el desert cultural podria avançar quilòmetres quadrats en poc temps. Llavors, l'alta cultura quedarà sense coixí, perquè no hem d'oblidar que moltes d'aquestes associacions han nascut per pal·liar un defecte de base que les dècades d'endarreriment cultural havien convertit en gravíssim.

La diferència entre una ciutat que té un autèntic teixit cultural i una altra que no en té és enorme, i no es reflecteix només en la quantitat de llibres que es llegeixen o es compren o en el cinema que es consumeix, sinó que afecta l'essència mateixa de la societat, que en determinats moments decisius és o no és capaç de respondre a reptes que van molt més enllà del que el tòpic assigna com a espai per a la cultura.

Molt de compte amb les associacions, perquè en depèn, molt més que no ens pensem, el futur."

Extret de http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/145513-lassociacionisme.html

Imatge: Ramon Prats, Anada a Ofici festa Major 2008, a http://gegantsdecervera.blogspot.com/2008/09/anada-ofici-acompanyan-autoritats.html

diumenge, 21 març de 2010

25 de març, festa de la Mare de Déu del Bon Consell


Aquesta imatge era venerada a la capella del parc Mas Duran, antiga propietat de l'historiador Agustí Duran i Sanpere.

Aquests goigs van ser editats per la Biblioteca de Cervera i la Segarra, col·lecció fundada i dirigida per Ramon Turull i Bargués.

Imatge: http://bibliogoigs.blogspot.com/search/label/Cervera

La primavera




Estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord comença el 21 de març (equinocci de primavera) i acaba el 21 de juny (solstici d'estiu), i a l'hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de desembre.

Ha estat representada iconogràficament amb els treballs del camp que li són propis, durant l'edat mitjana, el Renaixament i el Barroc o amb al·legories com la Primavera d'A. Viladomat (Museu d'Art de Catalunya, Barcelona). També mitjançant la figura de la deessa Flora, com és el cas del fresc de Stabia que es conserva al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte de Nàpols, o mitjançant una figura femenina amb flors: Primavera de C. Lorenzale (palau de la Virreina, Barcelona).

L'obra més important sobre aquest tema és la Primavera de Sandro Botticelli -a la imatge-, oli sobre taula de 3,14 T 2,03 m, conservat a la Galleria degli Uffizi, de Florència, que pintà (entre el 1477 i el 1478) per a Lorenzo de Pierfrancesco de Mèdici. Obra molt hermètica, ha estat interpretada de maneres molt diferents; la teoria més acceptada és la de Warburg, segons el qual el tema es desenrotlla de dreta a esquerra de la composició i representa Zèfir perseguint Flora, que, posseïda per aquell, esdevé la Primavera; al centre, Venus, i a l'altre costat les Tres Gràcies i Mercuri.

Imatge extreta de http://leteocultura.blogspot.com/2008/03/la-primavera.html

Text extret de http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0134522&BATE=primavera

dissabte, 20 març de 2010

El nou orgue de Montserrat, un èxit




La basílica de Montserrat s'ha quedat petita en la cerimònia de benedicció del nou orgue. Unes 1.600 persones han omplert els bancs i els passadissos del temple, i fins i tot un gran nombre de fidels han seguit la celebració des de l'exterior de l'església, on hi havia instal·lades unes pantalles gegants.

Informació extreta de http://www.tv3.cat/videos/2787890/El-nou-orgue-de-Montserrat-un-exit

Caramelles 2010




Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, http://www.cerverapaeria.cat

Excursió blaugrana a Perpinyà: rugbi, futbol i catalanitat




Informació facilitada per la Penya Blaugrana de Cervera i rodalia, sergi.garriga@cag.es

Imatge extreta de http://www.directe.cat/imatges/noticies/usap-rugbi-rugby-castell.jpg

Els gegants Guillem i Almodis


Títol: Els gegants Guillem i Almodis
Autor: Família Cuyàs
Any original: 1985
Registre: RF.7345
Editor digital: Institut Cartogràfic de Catalunya

Informació extreta de http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/cuyas&CISOPTR=3558&CISOBOX=1&REC=11

divendres, 19 març de 2010

21 de març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia


Aquest diumenge 21 de març es commemora el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia, motiu pel qual SOS Racisme ha programat un seguit d'actes i activitats sota el lema 'Obre els ulls!', per tal de difondre la lluita antiracista i despertar la consciència social sobre el fet que el racisme segueix sent una greu problemàtica social.

L'Informe anual 2009 de SOS Racisme alerta sobre els següents aspectes:

  • L'augment del racisme a l'estat espanyol dirigit a persones immigrants i el poble gitano.
  • L'actual crisis econòmica ha vingut precedida d'una crisis valors i d'una pèrdua d'aquells valors que ens fan crèixer com a persones i societat. El racisme és una conseqüència d'aquest context, es vulneren els drets humans i creixen les injustícies socials.
  • El racisme institucional i social són proporcionals, donat que un deixa pas a l'altre. Ambdós afecten tant a les persones assentades, com a les nouvingudes, com als seus fills i filles.
  • La crisis no és igual de per si a un augment del racisme. Tot depèn de quines polítiques socials s'impulsin. El discurs actual del govern fomenta la xenofòbia al relacionar crisis amb immigració i retallar les polítiques socials i d'integració.
  • La lluita pels drets humans i en contra del racisme ens implica a tots i totes. La passivitat davant la retallada de drets d'un col·lectiu discriminat històricament ha demostrat que provoca que aquestes retallades s'extenguin a altres sectors socials.


Informació extreta de http://xarxanet.org/projectes/noticies/dia-internacional-contra-el-racisme-i-la-xenofobia

dijous, 18 març de 2010

Els focs artificials


"La dèria de jugar amb foc explosiu cada vegada més sofisticada i alhora cada vegada més prohibida pel perill d'incendi ens ve de lluny. La tradició pirotècnica del país es remunta als segles XII i XIII per la influència que ens deixaren els àrabs, molt aficionats a la pirotècnia. En les seves festes no hi podia faltar mai el fer "córrer la pólvora". Antany les fórmules i els experiments eren secrets gelosament guardats que es transmetien de pares a fills.

Hi ha una clara diferència en la utilització de la pólvora i el fum per part de la noblesa i per part del poble en el moment de la seva introducció. La noblesa i la reialesa no hi veu més que un espectacle de llum, fum i soroll, com ho testimonia la música de Händel que té el títol traduït de "Focs d'artifici reials", destinada a acompanyar l'espectacle reial anglès. Difonent-se des de la noblesa, els focs artificials amb objectius estètics han estat emprats finalment pels pobles en moltes festes col·lectives, talment com l'antic ús cerimonial ha convergit amb el nou de diversió visual.

A principi de segle encara es jugava amb branques enceses i amb cordes amb la punta incandescent que es feien voleiar amb un efecte similar a les carretilles actuals. Es cremaven els famosos mistos garibaldis i les pedres fogueres molt comunes, però finalment prohibits per contenir fòsfor blanc.

La pirotècnia d'avui és molt variada i per a totes les edats, encara que malauradament sovint no es controla per cap de les dues parts. La base està composta de nitrat de potasi, carbó i sofre, i la seva producció abasta des dels senzills elements de pirotècnia infantil, com bombetes, cebetes, bengales, piules, volcans, xiuladors i correcames propis de la revetlla, fins als grans artefactes que composen els castells de focs d'artifici: voladors de tro o lluminosos, rodes, traques, cascades, carcasses i palmeres.

Trobem una diferència essencial entre la pirotècnia d'un castell de focs dels que es fan per una festa major i la que es crema la nit de Sant Joan, que es basa en la participació de la gent al carrer. Mentre que els castells de focs d'artifici són concebuts com un espectacle que el públic només ha d'admirar, la pirotècnia de la nit de Sant Joan és una eina que confereix protagonisme a qualsevol persona que l'usa convertint-la en protagonista.

La utilització de la pirotècnia és la projecció sofisticada del costum de jugar amb foc, en una nit en què el foc és l'element de paral·lelisme amb el Sol. L'encís de jugar amb el foc, d'alterar per una nit aquell caliu simbòlic i permanent de la llar de foc, alliberant-lo de cop i convertint-lo en una eina lúdica, produeix fascinació i temor alhora.

El foc manté una funció concreta dins la festa. La tronada acostuma a ser un element sonor com el repic de campanes per destacar un acte concret, sigui el començament o el final. El castell de focs, amb el seu esclat de llums, formes, sons i colors és l'espectacle extraordinari que molt sovint acostuma a cloure la festa major, d'aquí la importància d'acabar amb tres coets finals per anunciar el final de la festa. Però com que en els darrers anys ha proliferat el costum d'allargar i ampliar per davant i per darrere les festes, els focs han continuat sovint centrant-se en el dia del patró o motiu de la festa, i, per tant, actualment no indiquen el final de la festa anual.

En l'actualitat, la major part d'aquest element ens arriba del mercat asiàtic, especialment de la Xina, que el fabriquen a un cost molt inferior del que costaria aquí. Per això, les cases han tendit a l'especialització de certs productes, models concrets de sortidors, carcasses, carretilles com és el cas de les de Barcelona, una de les capitals productores al costat del País Valencià.

En la producció de focs d'artifici cal tenir en compte la importància de les mesures de seguretat. El pirotècnic, pel risc que comporta la manipulació de matèries explosives i inflamables, sovint treballa aïllat, als afores de les poblacions, i els edificis han de ser de dimensions determinades, amb sistemes d'aspiració d'aigua, control de la temperatura mantenint sempre una distància de seguretat entre ells. L'altre aspecte és la contínua investigació que fan per crear espectacles diferents i no rutinaris, coneguda és la proliferació de concursos d'empreses d'espectacles pirotècnics com el de Blanes, el de Tarragona o el de San Sebastià, per citar-ne alguns exemples."

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.

Imatge del Xavi Martí, a http://calraccione.blogspot.com/2009/10/imatges-de-castells-de-focs-ii.html

dimecres, 17 març de 2010

Debat a Cervera


Dins dels actes que s'estan preparant a Cervera per part de la Plataforma 'Cervera Decideix', el proper dimarts tindrà lloc un debat púbic que es preveu molt interessant, on intervindran el diputat Uriel Bertran i l'ex-diputada Montserrat Nebreda, i on s'exposaran arguments tant a favor com en contra de la independència de Catalunya.

Del 22 d'abril al 20 de maig: 'la Taverna del C.A.T.'


Una nova proposta per omplir de caliu el bar del Centre Artesà Tradicionàrius.

Cada dijous, una actuació amb un duet en format semiacústic; concerts coordinats per Anaís Falcó i Xavi Rota, ben pensats per tal de transmetre amb una amplificació mínima música folk entre el dringar dels gots i l'ambient acollidor de les taules.

Les dues parelles que obriran aquest nou cicle són Jordi Fàbregas amb Marc del Pino (22 d'abril) i Mon Cardona amb Laura Imbert-Bouchard (29 d'abril). Després d'aquestes dues actuacions, el cicle de la Taverna del C.A.T. seguirà amb tres sessions més, els dies 6, 13 i 20 de maig.

Informació extreta del butlletí trimestral 'L'Artesà', març-abril 2010, editat pel C.A.T.

Imatge extreta de http://casaljoveshs.santhilari.cat/wp-content/uploads/2009/07/dsc_0318.jpg

Els tolls del Torrent (I)


Extret del llibre 'Històries de Cervera, I', editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull.

"Tolls...? Doncs, sí. Aquest és el mot popular donat als embassaments d'aigua que hi havia al llarg dels gairebé 8 quilòmetres de torrent que travessa el terme de Cervera. Aquests Tolls eren causa i efecte de les rubinades que abans sovintejaven prou -quasi cada any per la tardor n'hi havia alguna- i que, a més a més de netejar els clots ja existents, en generaven de nous.

Torrent o Riu...? En totes les revistes, diaris, setmanaris, llibres i altres publicacions apareix com el Riu, el riu Ondara o el riu Cervera. Però per a la gent que l'havíem de passar una pila de camins, al matí en anar a treballar a la vinya o a l'hort i a la tarda de tornada cap a casa, sempre fou el Torrent. Per als qui, al començament de l'estiu, anàvem a escurar la sèquia i ens estiràvem més amunt de la peixera, fent una mena de vall per a donar més pas a la poca aigua que en aquella època de l'any sempre baixava, per a nosaltres sempre fou el Torrent. Per als qui, de canalla i bo i sempre d'amagat, ens escapàvem de casa a les migdiades de l'estiu, sense captenir-nos del risc que moltes vegades comportava, per anar a nedar als tolls més a prop dels carrers Nou i Sant Francesc -el toll dels Bous i el toll del Galliner-, per a nosaltres, repeteixo, sempre va ésser el Torrent.

De passada i com a confirmació del risc que suposava anar a nedar a tolls de prou fondària, esmentaré dos fets luctuosos: Era el dia 28 de setembre de 1926, dimarts i segon dia de la festa major, aproximadament a dos quarts de 6 de la tarda, quan el noi de Cervera, Antoni Domenjó i Font, de 16 anys, moria ofegat en el toll Rodó, molt a prop del pont de Santa Magdalena. També el dia 18 de juliol de l'any 1938, si fa no fa a les 4 de la tarda, s'ofegà al toll dels Bous, prop del pas de Sant Ermengol, el xicot de 14 anys, Santiago Sanz Martínez."

Imatge: la Peixera, Sala Florensa, 7 de març de 2010

La restauradora de la Patum, en desacord amb els criteris de treball, força la renovació


El Patronat de la Patum ha obert un concurs públic per escollir nou restaurador per a les comparses de la festa berguedana, després que hi hagués disparitat de criteri entre la que fins ara n'era la restauradora i l'equip d'artesania que també es fa càrrec de les reparacions i el manteniment de la imatgeria.

L'ens, doncs, no ha renovat enguany el contracte a Violant Bonet, llicenciada en Belles Arts, que era l'encarregada de restaurar els entremesos patumaires des de l'any 2005. A Bonet se li havia adjudicat la plaça fa cinc anys, però el contracte se li renovava de Patum a Patum. "Cada any després de la festa, el patronat decidia sobre la continuïtat de la restauradora, tenint en compte el seu propi informe tècnic i la valoració de caps de colla, i resta de membres de l'ens". Ho explica Jaume Vima, regidor de Patum, que detalla que "en aquesta ocasió, per una majoria de vots, va decidir-se obrir el concurs, en què de totes maneres l'actual restauradora tenia les portes obertes".

El motiu de la decisió seria la incompatibilitat expressada en un informe per la mateixa Violant Bonet, entre ella i l'equip d'artesans que també es fa càrrec de les comparses. Es tracta d'una família d'artesans de la ciutat, Artesania Camps, que des de fa tres generacions reparen els diferents elements del Corpus berguedà. "La feina que feia com a restauradora ja havia estat valorada positivament des de l'Ajuntament en ocasions anteriors, però enguany ha estat aquesta incompatibilitat el que, després de diverses reunions, ha acabat desembocant en l'obertura d'un nou concurs", explica Jaume Vima, que afegeix que "de moment s'estan rebent candidatures, ja que finalment la licitació es tanca divendres, i un cop feta l'adjudicació, es començarà a treballar per tenir les figures llestes per Patum, que enguany és del 2 al 6 de juny". Vima destaca que "no hi ha cap problema de calendari, ja que es va sobre el previst, perquè el moment adient per fer la repassada a les comparses sol ser abans de la festa, quan la Casa de la Patum, on s'exposen els elements, es tanca uns dies".

Els requisits que es demanen per presentar-se al concurs són tenir la llicenciatura en Belles Arts, presentar una memòria de l'estat actual de les comparses i fer una valoració econòmica del cost de la restauració. Com fins ara, el contracte s'anirà renovant de Patum a Patum, o bé es tornarà a convocar la plaça.

L'Ajuntament de Berga té previst també que, en el proper ple del Patronat de la Patum, s'estudiï l'aprovació d'un protocol "estricte" de restauració de comparses, perquè les decisions que es prenguin siguin consensuades i la informació arribi a les diferents persones que actuen sobre les comparses, "incloent-hi el cap de colla al qual correspongui l'element sobre el qual es preveu una actuació".

Jaume Vima defensa que "hi ha moltes persones que fan Patum, però, durant l'any, hi ha un petit equip que s'encarrega de les comparses, i que està en contacte amb el consistori; que són la persona encarregada dels vestits, restaurador i fusters, i és important que hi hagi sintonia".

El Patronat de la Patum preveu fer públic el nom del nou restaurador o de l'equip de persones a les quals s'adjudiqui aquesta tasca el proper mes d'abril, i serà després de Patum quan se'n valorarà el treball i la continuïtat.

Notícia extreta de http://www.regio7.cat/bergueda/2010/03/17/restauradora-patum-desacord-criteris-treball-forca-renovacio/74212.html

Imatge extreta de http://static.panoramio.com/photos/original/7243307.jpg

dimarts, 16 març de 2010

El fet diabler a Internet: la web del BALL DE DIABLES DE SITGES - COLLA VELLA



Les dades més significatives per constatar l'existència i evolució dels diables de Sitges ens vénen donades per la premsa escrita, els programes de festa major, llibres de comptes de l'Ajuntament o de l'Hospital, o de les subhastes dels balls per al seguici de la festa major.

Sitges pot datar les seves primeres sortides de diables basant-se en la documentació que s'ha trobat. Els fons de l'Arxiu Municipal i la historiografia local permeten situar aquestes dates vers el 1853, tot i que alguns autors afirmen que ja havien sortit amb anterioritat a aquesta data malgrat no se'n conservi documentació escrita. Fins l'any 1905, els vestits i els estris es llogaven fora de Sitges, entre altres llocs, a Vilafranca (1860). L'any 1903 es té constància que es va nomenar, per primer cop, un cap de colla. Va ser en Salvador Domingo, un pescador sitgetà de 32 anys. L'any 1905 la colla va estrenar vestits dissenyats i pintats pel pintor Josep Vidal. Aquest vestuari era propietat de l'Ajuntament, i s'ha anat renovant, sent avui en dia, encara, el mateix disseny.

Del 1853 ençà, han sortit sense interrupció fins avui, tret de comptades ocasions a causa de circumstàncies molt especials. El 1873 i 1874 no sortiren a causa de les guerres carlines. L'any 1885 degut a una epidèmia de còlera. El 1898 per la desfeta de Cuba. L'any 1909 amb motiu de la guerra d'Àfrica. I del 1936 al 1938 a causa de la guerra civil espanyola. Acabada la conflagració, la continuïtat dels diables de Sitges s'ha mantingut any rera any fins el present.

Una característica molt pròpia dels diables de Sitges, és el fet que, veïns, parents, amics, la canalla, i fins i tot alguns "guiris", sol·liciten les maces dels diables o el ceptrot d'en Llucifer per sentir el plaer de tirar foc, encara que només sigui per uns instants. La maça es demanada durant la cercavila amb la naturalitat que dóna una tradició ben arrelada.

De la Colla Vella de Sitges, i com a fet curiós cal destacar que té el diable més antic de Catalunya en actiu, aquest és el Llucifer Lambert Grácia (conegut com en "Gari") que està tirant foc des de fa 38 anys. I fins fa ben poc la colla comptava com a Diablessa amb en Joan Planas Roca "Miro", que va ser diable sitgetà durant més de 60 anys. Va fer la última actuació el 1997. També cal destacar el so que acompanya la Colla Vella. Es tracta d'un dels millors i més nombrosos col·lectius de timbalers, una vintena pel cap baix, que situats darrera els diables, animen i encoratgen amb el seu ritme a una engrescada concurrència.

Acabarem aquesta breu història amb una quarteta, de les més antigues que es conserven, del Ball de Diables de Sitges:

Gloriós Sant Bartomeu,
que de Sitges n'ets Patró,
feu que les banyes que porto,
no s'hem tornin de debò.

La web del Ball de Diables de Sitges - Colla Vella disposa dels següents apartats:

  • La història
  • El ball
  • La música
  • L'associació
  • La colla gran
  • La colla infantil
  • L'Agenda
  • L'àlbum
  • Enllaços diabòlics
  • Els versots
  • Correu-e
  • Intranet

L'adreça de la web dels Diables de Sitges - Colla Vella és:

http://www.diablesdesitges.cat/

Imatge: Josep M. Alegre, 2008, a http://lovesitges.blogspot.com/2008_08_01_archive.html

Els Amics de l'Arquitectura Popular convoquen el concurs del 10è aniversari


Els Amics de l'Arquitectura Popular celebren aquest 2010 el seu desè aniversari, plantejant-se si han complert els objectius per als quals va ser creada l'entitat, que són principalment els de vetllar per la cura dels elements específics del territori rural.

Segons el col·lectiu, aquest propòsit s'ha complert en part vistes l'avanç en l'última dècada que han tingut les actuacions d'administracions i pagesos, encara que la valoració és més positiva pel que fa a les persones que, a títol individual, han anat integrant-se al col·lectiu i a les seves intencions. "Han demostrat un interès modèlic de treball cap al manteniment del territori, cada dia més despoblat i amb unes perspectives fosques de futur", assegura el col·lectiu en les bases que acaba de convocar per a la desena edició del Concurs per a la Conservació i Manteniment de les Cabanes, Pletes i Marges. El fulletó d'aniversari vol homenatjar de forma especial els participants que "durant aquests anys han arranjat moltes obres", als quals qualifica de "gent extraordinària, voluntariosa, entusiasta i feliç conservant el camp".

Cal dir que, al llarg d'aquests 10 anys, l'associació ha premiat intervencions en elements de l'arquitectura popular de molt diferents indrets de les terres de Ponent, com Preixens, Vallbona de les Monges, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon, Juncosa, Nalec, Maials, Vallbona, Os de Balaguer, Cervera, Hostafrancs, El Soleràs, Sant Martí de Maldà, Arbeca, El Cogul, Ivars de Noguera, Les Pallargues, Sanaüja, Sant Miquel de Tudela, Lleida, Torrebesses o Granyena de les Garrigues.

Com sempre, en aquest 10è concurs hi podran participar tots els propietaris o responsables de cabanes, marges o qualsevol altre element de l'arquitectura popular situat a les comarques de Lleida, encara que els seus responsables esperen poder ampliar en el futur aquest àmbit. Les propostes, en les que es valora tant la feina de manteniment realitzada com l'utilització de materials, l'estat de conservació o el tractament de l'entorn, seran recollides fins el 30 de juny a la seu de l'associació, actualment a Alpicat, tot i que les tasques poden allargar-se fins a finals de juliol.

Un jurat format per estudiosos de l'arquitectura popular, tècnics dels consells comarcals, pagesos i artistes, entre d'altres, s'encarregaran de decidir quins seran els treballs mereixedors dels tres premis establerts, que rebran 450, 400 i 350 euros, a més d'un llibre i un gravat de Serafina Balasch. Els premiats es donaran a conèixer el dia 6 d'agost, a Tàrrega, durant l'acte de cloenda del curset d'estiu que també cada any organitza l'associació.

Per a més informació: http://www.arquitecturapopular.com/

Notícia extreta del diari setmanal 'La Veu de la Segarra', 12 de març de 2010, pàg. 8

dilluns, 15 març de 2010

Els Centres d'Acollida Turística (CAT)



Al mes de gener van començar les obres d’edificació del Centre d’Acollida Turística (CAT) que es construeix al terreny de davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Serà un edifici de 351 m2 que posarà a l’abast dels visitants informació sobre la Generalitat de Catalunya, atenció turística i un servei de degustació i venda de productes agroalimentaris i artesans típics de Cervera i la Segarra. El projecte té un cost de 435.744 euros, que es financen a parts iguals (33%) entre l’Estat, la Generalitat i la Paeria de Cervera.

Què és un CAT?

  • Un Centre d’Acollida Turística, CAT, és un nou espai polifuncional d’acollida a les persones visitants o turistes, complementari dels existents actualment a Catalunya. El seu objectiu és acollir el viatger o turista, orientar-lo i, al mateix temps, donar a conèixer Catalunya mitjançant la presentació dels seus referents culturals i identitaris més representatius.
  • Un CAT és, doncs, un equipament turístic que proporciona informació turística i permet la promoció i comercialització de productes i serveis turístics.
Com és un CAT?

  • El CAT és un edifici de nova planta de caràcter modular.
  • És construït seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient.
  • Està situat en indrets de fàcil accés, integrat a les xarxes de comunicació viàries.
  • És fàcilment identificable amb una potent imatge exterior corporativa pròpia.

Què pot trobar el viatger o viatgera en un CAT?

  • Àrea de recepció i benvinguda de visitants.
  • Punt d’informació de l’oferta turística de la zona i de l’àrea d’influència del CAT.
  • Espai de mostra i venda de productes del país i d’artesania catalana (Empremtes de Catalunya).
  • Espai de mostra i degustació dels productes agroalimentaris de Catalunya.
  • Espai temàtic que explica, mitjançant tècniques audiovisuals, el motiu central del CAT, que gira al voltant d’algun aspecte rellevant de la història i la cultura catalanes. En el cas del CAT de Cervera és 'La Generalitat de Catalunya'. En el cas de Berga, un altre exemple, és 'La Patum i les festes catalanes'.

Què mostra la Xarxa de CAT?

  • En cada un dels CAT hi ha un espai temàtic de 100 m2 dedicat a explicar algun aspecte de Catalunya: un fet, un personatge o capítol rellevant de la història catalana. Aquest espai expositiu és un primer punt de trobada amb la cultura i la identitat catalanes i té l’objectiu de donar a conèixer Catalunya a turistes i visitants.
  • Cada CAT tracta una temàtica lligada al territori on està situat, però, alhora, mostra la riquesa i diversitat cultural de Catalunya.
  • Els CAT conformen la Xarxa de Centres d’Acollida Turística que está formada inicialment per 9 centres d’acollida turística (CAT) situats a Berga, Cervera, Les, Puigcerdà, Ripoll, Sallent, Tortosa, Vilajuïga i el CAT pilot de Teià, l’únic finançat íntegrament per Turisme de Catalunya.

Informació extreta de la pàgina web http://www.turismecat.cat/

Imatge del CAT de Teià extreta de http://www.turismecat.cat/inici/directori/3.php?centre=75&id_pagina=3