Monuments de Cervera: LA UNIVERSITAT

El 1700 mor Carles II, l'últim rei espanyol de la casa d'Àustria, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols Felip d'Anjou, net del rei francès Lluís XIV, conegut com el rei Sol. El nou rei, amb el nom de Felip V, va ser acceptat tant en el regne de Castella com en la Corona d'Aragó. A Cervera, com que és en el camí que enllaça Madrid i Barcelona, hi va pernoctar un parell de vegades. Durant aquestes estades, va jurar respectar els seus privilegis i, el 1702, li va concedir el títol de ciutat.

Anglaterra, que capitanejava les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor al tron espanyol Carles d'Àustria, i el 1702 s'inicia una autèntica guerra europea. Una encertada tasca diplomàtica va donar com a fruit que el 1705 el Regne de la Corona d'Aragó canviés de bàndol. Pel que fa a Cervera, hi havia partidaris dels dos prínceps.

Quan la guerra es va acabar, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir jugar la carta dels que governaven i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer els ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una lògica recompensa. Quan el rei estava decidint on posaria els nous estudis universitaris, algú es devia recordar d'aquests homes que, entre les seves 30 peticions, demanaven també una universitat com la de Lleida.

La creació de la Universitat.

La Universitat va ser dissenyada des d'un bon principi per donar cabuda a tots els estudiants universitaris de Catalunya, perquè Felip V, educat a França, en l'acèrrim centralisme polític que dominava en el país veí, volia acabar amb el desgavell d'estudis que hi havia i amb el control que sobre ells tenia l'església.

Felip V, després de la seva victòria sobre els catalans, va creure que com a dret de conquesta podia imposar una única seu universitària. Aquesta es localitzaria en un lloc equidistant de les principals ciutats i en una població sense guarnició, per no tenir problemes de revoltes. Cervera s'ajustava a aquestes característiques, encara que com a justificació, es va esmentar que aquesta ciutat li havia estat fidel durant tota la guerra.

El Decret d'erecció es va signar el 14 d'octubre de 1717. Amb tot, l'edifici no es va donar per acabat fins 87 anys més tard, el 1804. La seva estructura tancada, amb tres patis interiors i torres sobresortides en els quatre angles, ens remet als enginyers militars que el van concebre, el primer dels quals va ser Francesc de Montaigu.

Una institució problemàtica.

Des de la seva creació, la Universitat va haver de suportar una sèrie d'enemics declarats. En primer lloc, la ciutat de Barcelona que va lluitar sempre per recuperar els estudis universitaris i que, de mica en mica, anava aconseguint el trasllat de les diferents facultats; després, la falta de mitjans per poder obtenir la qualitat d'ensenyament necessària i, finalment, la seva estructura militar que la convertia en un lloc de defensa estratègic en les diferents revoltes del primer quart del segle XIX.

El 1842, la Universitat de Cervera va ser traslladada, definitivament, a Barcelona.

Els estudis universitaris.

Els adversaris de la Universitat cerverina han menyspreat, més d'una vegada, la vida intel·lectual que pogués haver-hi, però aquesta institució va viure èpoques brillants en les quals es va aconseguir un cert reformisme en filosofia i teologia, potenciant que l'alumnat utilitzés la lògica en l'anàlisi dels fets científics.

Quant als estudiants, l'etapa de més gran esplendor va ser a final del segle XVIII quan la Universitat tenia uns 2.000 alumnes. Entre els que hi van estudiar hem de destacar el químic i naturalista Martí i Franqués, l'escriptor Torres Amat, el creador de l'escola de juristes catalans del segle XIX Martí d'Eixalà que, a l'igual que el filòsof Jaume Balmes, confessor de la reina Isabel II, va ser-ne també professor, etc. (també, per les aules hi van passar el poeta Manel de Cabanyes, l'inventor Narcís Monturiol, el polític Joan Prim, l'anatomista Antoni Gimbernat...). D'entre els catedràtics, s'han d'assenyalar Josep Finestres i Monsalvo, que va donar als costums catalans l'estructura jurídica moderna, i Raimundo Lázaro de Dou, primer president de les Corts de Càdis de 1812, que va difondre les idees d'Adam Smith en els seus estudis d'economia política.

Cronologia.

• 1717 - Reial Decret d'Erecció de la Universitat.
• 1726 - Primers estatuts.
• 1730 - La Santa Seu reconeix els estudis universitaris de Cervera.
• 1765 - La Universitat perd el monopoli dels seus estudis.
• 1809-1814 - Tancament de la Universitat a causa de la Guerra del Francès.
• 1820-1823 - Tancament universitari per l'aixecament liberal.
• 1842 - Trasllat definitiu de la Universitat a Barcelona.
• 2000 - Inici de les obres de restauració.

The Universitat de Cervera (18th-19th centuries).

The construction of this university was ordered by Phillip V; when an order was passed to close all Catalan universities, it was the only one that remained. A closed building, its shape is symmetrical and structured around three interior courtyards. Features include the tympanum over the Neo-Classical inside façade, by sculptor Jaume Padró. The chapel or auditorium hosts a magnificent baroque altarpiece dedicated to the Immaculada, also by J. Padró. The carpet in the old library dates from the university period.

La Universitat de Cervera (XVIIIème-XIXème s.).

Construite sous Philippe V, elle est devenue la seule université catalane, à la suite de l'ordre de fermeture de toutes les universités catalanes. C'est un édifice fermé, de forme symétrique structuré autour de trois cours intérieures. On peut souligner le tympan de la porte intérieure néoclassique, oeuvre du sculpteur Jaume Padró; la chapelle ou grand amphithéâtre, abrite un magnifique retable baroque en l'honneur de l'Immaculée, aussi oeuvre de J. Padró. L'ancienne bibliothèque conserve une tapisserie de l'epoque universitaire.

Text de M. Teresa Salat i Noguera, extret del llibret 'Cervera. La Universitat.', editat l'any 2002 per la Paeria de Cervera.

Imatge del Carles Tarsà, extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com/2009/10/la-universitat-de-cervera.html