Desprès del Segar..... El batre!
Aquest 13 de juliol continua la festa a la Fuliola amb "La festa del batre".
EL BATRE
En acabar el segar, tot seguit, gairebé sempre cap al mes de juliol, començava el batre. Se'n deia batre a potes perque feien anar els animals de treball que cada casa de pagès disposava. El batre consistia en aixafar les espigues de les garbes per tal de separar el gra de la palla i tenir tots dos productes ben conservats i a punt per poder-ne disposar. La feina de batre era un procés complex on intervenien molts factors (entre ells el meteorològic, sobretot el sol i el vent) estris, feines i gent i podria dir-se que era un dels processos productius més amplis del món pagès.
Horaris:
2/4 de 9 del matí
Trobada de batedors a l'era i inici de la tasca.
A les 12 del matí
Demostrció i posada en marxa de la màquina de batre D'ARBIKA VERKEN de Thermaenius (Suècia) de l'any 1925. I es faran bales de palla amb la premsa.
2/4 d'1 de la tarda
Recuperció de jocs tradicionals
5 de la tarda
S'agafaran les forques de 2 pues i les triances per separar la palla del gra i fer colles.
8 de la tarda
Ball a l'era per cel.lebrar el fi de festa.
Informació i imatge extret de http://www.segaribatre.org
Comentaris
_________________________________
http://www.segaribatre.org/enter.html
La Fuliola - Josep Bertran 2008-07-14
Durant milers d'anys les tasques de la segada i l'erada romangueren gairebé inalterables. Només petits canvis al llarg de centenars d'anys. L'arribada del segle XX va iniciar un lent, però progressiu canvi cap a la mecanització i la modernització fins arribar a la situació actual amb les grans recol·lectores.
“Les festes de la Fuliola són un dels referents identitaris més importants de les comarques de Lleida. Unes identitats que, fins i tot a les petites poblacions, van desapareixent i nosaltres ajudarem que això no succeeixi”, va explicar ahir el president de la Diputació lleidatana, Jaume Gilabert, durant la visita a l'era.
L'any que ve, quan es complirà el trentè aniversari d'aquest certamen serà l'ocasió per demostrar aquesta voluntat anunciada públicament ahir a la Fuliola.
L'associació que les va crear i va conservar al llarg de tres decennis, l'Associació dels Festes del segar i el Batre, té posades en ella, i en la de l'Ajuntament, les esperances per sobreviure i veure l'arribada d'un canvi generacional que asseguri la seva continuïtat, segons comentava la presidenta de l'entitat Rosa Maria Vidal.
Encara que els actes de la batuda es van iniciar amb un cert retard a conseqüència dels altres actes programats per a les Festes del Segar i el Batre de La Fuliola, van poder celebrar-se amb tota normalitat.
El bon manteniment de l'era, que dissabte estava totalment entollada, van facilitar que a mig matí de diumenge els animals poguessin iniciar el lent rodar per damunt de la batuda de la estesa de l'era.
En total es trillaren unes 400 garbes que van ser segades fa 15 dies. Es van recollir uns mil quilos de blat de la varietat Artur Nik, “que escollim perquè té moltes espines, ja que del contrari a l'estar a prop del poble els ocells donarien bon compte d'ell”, explicava un dels batedors.
A més de la demostració de la batuda a potes també es va fer a través de la “màquina”, un model suec que la família Companys del Tarrós va importar de Suècia. Que pudó funcionar, almenys una estona. És gairebé un miracle el que fan possible uns voluntaris que cuiden d'ella amb una posada a punt totalment artesanal.
“Ara ens posarem en contacte amb la firma sueca per saber si tenen peces de recanvi i podem fer una bona restauració”, explicà la presidenta de l'Associació dels Festes del segar i el Batre, Rosa Maria Vidal.
De la mateixa manera que fa 15 dies durant la jornada de la segada, un grup d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Udl, va visitar l'era per experimentar amb els treballs que es realitzen.
Si durant la segada van provar una rèplica d'una falç de fa 7.000 anys, ahir van estudiar com queda el terra després de l'erada per poder ho comparar amb les restes que es troben en els jaciments prehistòrics. Dels actes paral·lels que es van celebrar durant la jornada cal destacar la demostració d'antics jocs populars de la comarca que s'han recuperat últimament. D'entre ells el bòlit a càrrec d'un grup de dones d'Anglesola.
Els actes van finalitzar, com és habitual, amb un ball en l'era. La vetllada folklòrica de dissabte a la nit va haver de suspendre's a causa de la pluja.
Durant el matí el públic, al contrari de l'habitual, es va col·locar al sol al costat dels batedors i no aixoplugat sota els espessos arbres.
_________________________________
http://www.lamanyana.es/