La festa de Corpus
La festa del Corpus Christi, "el Cos de Crist", ha sigut durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. En l'origen es celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, però en l'actualitat es celebra en diumenge.
És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l'Eucaristia, una expressió de reconeixement i adoració a l'hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist.
La festa fou instituida per l'Església pels volts de l'any 1246 a Lieja i s'estengué ràpidament.
Ara bé, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del "cos social" o corpus de la comunitat. Per això, l'acte més destacat de la festa ha estat des de sempre una processó general (en la que hi participa tot el "cos social" de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no solemne).
En aquest seguici del Corpus es troben les primeres referències escrites d'alguns dels que avui són els elements principals de les nostres festes: gegants, nans, balls de diables, bestiari, etc.
Catifes de flors
En moltes poblacions la processó de Corpus i el seu seguici festiu passen per sobre de catifes de flors que diferents persones i associacions han preparat setmanes abans. D'aquesta manera els humans imitem el que està passant en aquest moment a la natura: els vessants de les muntanyes s'omplen de flors, especialment de ginesta, i molts carrers de ciutats s'encatifen amb les flors que cauen dels arbres.
Les catifes de flors són obres d'art naturals, mandales efímers pintats sobre l'asfalt i que s'omplen amb pètals de flors, llavors i altres elements naturals de tots els colors. Les catifes contribueixen a embellir el carrer i a crear un espai excepcionalment perfumat. En l’actualitat, impulsades per un moviment de recuperació de les tradicions, s’elaboren catifes florals de Corpus en gran quantitat de viles catalanes (Sitges, l'Ametlla de Mar, la Garriga...).
Enramades
Moltes poblacions enramen els seus carrers i places amb guarniments especials quan arriba la festa de Corpus. Es guarneixen edificis, carrers i places amb imaginatives decoracions que sovint tenen un tema central i un caràcter no competitiu. Originàriament això es feia perquè la processó del Corpus fós més lluïda però actualment, i malgrat que en algunes viles les enramades segueixen estant vinculades al seguici de Corpus, el costum ha agafat entitat pròpia. Antigament, tots aquests engalanaments es feien amb brancatge verd, flors i altres materials naturals però en l’actualitat també es fan amb altres materials, com el paper, el ferro, la fusta i el plàstic.
Font: http://www.festes.org/directori.php?id=156
Imatge: catifa de flors a Sitges, a http://www.panoramio.com/photos/original/2836777.jpg
Il·lustració: http://w3.bcn.es/fitxers/home/noticies/corpusg.954.jpg
Comentaris
Fa un tems el meu pare em recordava que quan ell era petit, engalanaven tot el carrer amb boix i de mès plantes per fer l'enramada. Doncs no fa pas tant temps que no es feia.
L'any vinent pot ser un objectiu per la festa de la colla, que el carrer Major quedi engalanat d'enramades!