Unes noves matraques pel campanar de santa Maria de Cervera


'Incorporar una campana nova, no ho farem, només canviarem les matraques de dalt, que estan molt deteriorades, i segons estudis que s'han fet són del segle XIV, i no les volem restaurar perquè creiem que són peces per guardar, però el que s'està fent és la construcció d'unes altres de noves.

'Les matraques són una mena de caixes de fusta grosses i, en aquest cas (referint-se al campanar de Cervera), hexagonals; a fora hi tenen uns petits martells, es fan rodar, i es fa que piquin a la fusta.

Antigament, les matraques es tocaven només per Setmana Santa, després del Divendres Sant, quan Jesús està mort. Es deia que la campana era la veu de Déu i representava que estava de dol, i per fer les celebracions eucarístiques del Divendres fins al Dissabte de Glòria es tocaven les matraques. No sabem quants anys fa que aquí a Cervera no es toquen. Jo no les he vist tocar mai, però deu fer molts anys perquè realment estan molt deteriorades.'

(Xavier Joan, campaner major de Cervera, febrer 2008)



'Les matraques, que sonaven entre dijous sant a la tarda (després del toc de glòria) i el dissabte sant al migdia o vespre (anunci de la Pasqua de resurrecció) en substitució de les campanes. Podrien ser del segle XVII o anteriors, per la seva forma poligonal, només comparable a les de la seu de Palma de Mallorca, documentades aquestes al segle XIV. Es troben greument amenaçades de desaparèixer. Reben també el nom de tenebres, batzoles, carrau, torn de massoles...'

(Daniel Vilarrubias, músic i historiador igualadí, febrer 2005, la fotografia anterior és de la mateixa data)



'Vegeu ara com el meu amic Galdric està refent amb molta traça les matraques d´aquesta torre: ell mateix me n´ha enviat fotografia fa dies...'

(Daniel Vilarrubias, febrer 2008, la fotografia anterior és de la mateixa data)


Fonts: Daniel Vilarrubias, a http://www.casacota.cat/teranyina?num=1114096895;start=all i Xavier Joan, entrevistat per la Núria Turull a la revista 'Segarra Actualitat', núm. 135, febrer 2008

Comentaris

Jordi Lloberes ha dit…
Jo, les úniques matraques que he sentit son les de santa Maria, que toca el Magí Miret, el dia de Nadal.
I anys que fa que no les sento, pero tenen un so especial perquè les campanetes van de petites a grans i fan un so dolçet i engrescador.

Si mai aneu a la parròquia son damunt de l'orgue, i si no hi ha ningú feu el trapella i les feu giravoltar sense por!
Anònim ha dit…
Si es recuperen les matraques el campanar farà molt goig! Fa molt temps que no pujo i no sé si amb les obres que han fet han canviat alguna cosa del lloc on hi ha les campanes. Van dir que havien tret o treurien la caseta del campaner i que volien fer un terra nou. Ja ho han fet?
Anònim ha dit…
La caseta dels campaners ja es fora, Crec que estan estudiant les obres que s'han de fer en el seu interior.
L'interior del campanar és la caixa de resonancia de les campanes, si es modifica massa pot variar el so de les mateixes.
No he entés massa bé si les matraques que han fet a Igualada anira`n al nostre campanar, és així?
jordi quan ens faràs una visita guiada per tu a la parròquia i campanar?
Jordi Lloberes ha dit…
Soc jo el que voleu que us faci una visita guiada per Sta. Maria? osti amb el campanar encara em defensaria pero a santa maria ho deixo pel mestre Forcat!
I les matraques si que son pel nostre campanar!
Anònim ha dit…
Galdric Santana i Roma és un músic especialitzat en restauració d'instruments tradicionals. És el director i fundador de la cobla de Ministrers de la Ciutat, de Barcelona. http://www.ministrers.com
Anònim ha dit…
Sóc en Daniel.

Les matraques les ha fet en Galdric Santana, que és qui més sap de matraques (el meu tema són les campanes) i qui coordina l´estudi que fem plegats sobre les matraques catalanes.
Han estat fetes a casa seva, a Sant Cugat.
I sí, són per al vostre estimat (i marejat, amb tanta restauració interna sovint excessiva) campanar.
Que per molts anys les sentim sonar.
El que mencioneu amb campanetes no són les matraques, sinó el rotllo o rogle, usat per a les solemnitats festives més rellevants: nadal i pasqua.