Les Trampes
Aquest gravat està extret del nostre 'Costumari Català' del mestre Joan Amades. És un dels molts gravats al boix que podríem datar entre finals del segle XVII fins a mitjans del XVIII.
Representa l'herald timbaler que anava davant de les processons i seguicis obrint pas i assenyalant el recorregut de tots els concurrents. L'home anava muntat a cavall i vestit elegant, com de mudar. El cavall també anava ornamentat per la ocasió. Duia un parell de tabals o timbales que percutia amb les baquetes, per fer-se sentir. Semblant al tabal de la Patum de Berga, més o menys. L'acompanyava un patge que agafava la bèstia pel morrió, doncs el cavallista tenia les mans ocupades picant la pell de les timbales. Aquest conjunt s'anomenava les Trampes i eren habituals en els seguicis antics.
A la festa major de Lleida es pot gaudir de l'herald i de les Trampes. A Mataró per les Santes, les Trampes van davant amb el característic so de les timbales. Encara a la ciutat de Tarragona, les podem admirar en els seguicis de Santa Tecla o de sant Magí. Allà l'anomenen 'el Magí de les Timbales', pel nom d'un cavallista habitual del segle XIX. N'hi ha algun més, en altres festes majors del país. Com podeu veure, es tractava d'una peça característica de tot Catalunya.
A Cervera també!
Comentaris
Endavant, que us segueixo cada dia.
Salut i sort.
El que també he pensat hi he dit alguna vegada, es que l'ajuntament si tant suport dona a les entitats, es que en faci una rèplica i aquestes si que les tindria de cedir!
En la seva restauració hi ha participar força gent, molts d'ells desinteressadament. Inclús es van brodar dos escut de la ciutat en la roba de vellut vermell.
Llastima que el regidor de turno preferis fer sortir les majorets en lloc del cavall amb les tranpes.
Degut al poc interes mostrat per la Paeria, es van dipositar altre cop al Museu.
Els Bombollers podien passar al davant i la resta d'entitats els podríem donar un cop de mà.
Què us sembla?
Els que vagin a les reunions de l'Aquelarre que un dia facin una miradeta per la casa gran a veure que hi queda...